La part oriental del terme municipal se situa en els estreps de la serra d'Irta.
Història
Té com a primer antecedent poblacional el castell musulmà de Polpís i un petit caseriu situat als seus peus; en 1190Alfons II (1157-1196) fa un intent fallit de conquesta amb l'ajuda de l'orde del Temple, a la qual promet el senyoriu, conquistat el 1233 per Jaume I (1208-1276) i donat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual roman fins a 1280, en què el mestre del Temple fa acomplir la promesa d'Alfons II i s'adjudica el senyoriu; en 1280, aquest li donà carta de població en febrer del 1287, a Fur de València; en 1319 recau en l'orde de Montesa dintre de la comanda d'Alcalà; en 1616 passa a dependre d'Alcalà de Xivert del qual es va separar a les primeries del segle xix.
Demografia
En l'últim terç del segle xix la població creix fins a arribar a un màxim el 1910. En tot el segle xx s'evidencia un fort retrocés demogràfic, sols aturat en el començament del segle xxi, aprofitant el fort creixement econòmic generalitzat.
Evolució demogràfica (des de 1877) Censos de població[1]
Malgrat que darrerament s'hi nota l'activitat turística propiciada per la propera Peníscola la principal activitat econòmica és l'agricultura de secà (oliva, ametla garrofa) i en menor mida el taronger. La indústria està representada per algunes empreses dedicades al marbre i una fàbrica de prefabricats de formigó.
