Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Juan José Millás

Plantilla:Infotaula personaJuan José Millás
Imatge
(2016) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Juan José Millás García Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 gener 1946 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, prosa i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, novel·lista, escriptor, escriptor de contes Modifica el valor a Wikidata
Activitat1975 Modifica el valor a Wikidata -
GènereAssaig Modifica el valor a Wikidata
Participà en
30 octubre 2019Més procés és més retallades
20 desembre 2018manifest «Que no ens divideixin»
2016Santiago International Book Fair 2016 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
PareVicente Millás Mossi Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Juan José Millás (València, L'Horta, 1946) és un escriptor i periodista valencià.

Biografia

De família humil, es va traslladar encara nen amb la seva nombrosa família a un suburbi de Madrid (1952), ciutat on ha viscut la major part de la seva vida. Va ser un mal estudiant, per bé que curiós, i va cursar la majoria dels seus estudis com nocturn mentre treballava en una caixa d'estalvis. Va començar Filosofia i Lletres, que va abandonar al tercer any. Va obtenir un treball com administratiu a Iberia LAE i es va consagrar a la lectura i l'escriptura.

La seva primera novel·la estava influïda per Julio Cortázar i posseeix les xacres acumulades de l'experimentalisme d'aquesta època i de ser un autor novell, encara que molt original. La segona, Cerbero son las sombras (1975), va obtenir el premi Sèsam i li va obrir les portes de la crítica. Gràcies a un entusiasta membre del jurat, Juan García Hortelano, va poder publicar després Visión del ahogado (1977) i El jardín vacío (1981) en la prestigiosa editorial Alfaguara. Però la seva novel·la més popular, i també la més transcendent per a la seva obra gràcies a escriure-la amb la llibertat de no pensar en la crítica, va ser Papel mojado (1983), un encàrrec per a una editorial de literatura juvenil que es va vendre i segueix venent molt. Simultàniament va començar a col·laborar en la premsa amb un gran èxit, nascut de la seva imaginació i el seu insubornable compromís amb els desfavorits, de manera que va deixar l'ocupació en el gabinet de premsa d'Iberia i ara viu del periodisme i la literatura. Divorciat de la seva primera dona, va tenir un fill amb la segona, psicòloga.

En la seva nombrosa obra, d'introspecció psicològica en la seva majoria, qualsevol fet quotidià es pot convertir en un succés fantàstic. Per a això va crear un gènere literari personal, l'articonte, en el qual una història quotidiana es transforma per obra de la fantasia en un punt de vista per a mirar la realitat de forma crítica. Les seves columnes dels divendres a El País han arribat a un gran nombre de seguidors per la subtilesa i originalitat del seu punt de vista per a tractar els temes de l'actualitat, així com pel seu gran compromís social i la qualitat del seu estil. Ha guanyat diversos premis de periodisme molt prestigiosos, com el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo 2005.

En el programa La Ventana de la cadena SER disposa d'un espai (divendres 16:00 h) en el qual anima als oïdors a enviar petits relats sobre paraules del diccionari. En l'actualitat, està construint un glossari amb aquests relats assolint una nombrosa participació. En el mes de maig de 2006 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Torí. Les seves obres han estat traduïdes a quinze idiomes, entre ells, anglès, francès, alemany, portuguès, italià, suec, danès, noruec i holandès. En la seva última novel·la, titulada Laura y Julio vam trobar plasmades les seves principals obsessions: el problema de la identitat, la simetria, els altres espais habitables dintre del nostre espai, l'amor, la fidelitat i la gelosia.

L'any 2005 l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya li va atorgar el Premi Lliri.[1] El 15 d'octubre de 2007 va obtenir el Premi Planeta per la novel·la autobiogràfica El mundo. El 3 de desembre de 2007 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Oviedo amb el poeta asturiào Ángel González.

L'any 2010 li fou concedit el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme cultural i polític.

Obres

Referències

  1. «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].

Enllaços externs


Premis i fites
Precedit per:
Carlos Luis Álvarez Álvarez
Premio Nacional de Periodismo Miguel Delibes
2002
Succeït per:
Javier Marías
Precedit per:
Lucía Etxebarria
De todo lo visible y lo invisible
Premi Primavera de Novel·la
2002
Succeït per:
Juan Manuel de Prada Blanco
La vida invisible
Precedit per:
Antonio Tabucchi
Premi de Periodisme Francisco Cerecedo
2005
Succeït per:
Sylvain Cypel
Precedit per:
Álvaro Pombo
La fortuna de Matilda Turpin
Premi Planeta
2007
Succeït per:
Fernando Savater
La hermandad de la buena suerte
Precedit per:
Vicente Molina Foix
El abrecartas
Premi Nacional de Narrativa
2008
Succeït per:
Kirmen Uribe
Bilbao-New York-Bilbao
Precedit per:
Marc Granell i Rodríguez
Premi de les Lletres Valencianes
2022
Succeït per:
-
Kembali kehalaman sebelumnya