Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Jetró

Plantilla:Infotaula personaJetró
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) יִתְרוֹ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle XV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XIV aC Modifica el valor a Wikidata
Profeta
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaMadian Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicMadianites Modifica el valor a Wikidata
ReligióReligió cananea i mosaïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot, profeta de l'islam Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSiporà Modifica el valor a Wikidata

A la Bíblia hebrea, Jetró (/ ˈdʒɛθroʊ /; en hebreu: יִתְרוֹ, estàndard: Yitro, tiberienc: Yiṯerô, que significa ‘la seva excel·lència / posteritat’; àrab: شعيب, Xuʿayb)[1] era el sogre de Moisès, un pastor quenita i sacerdot madianita,[2] però diferent de Reuel (o Raguel).[3] Jetró era descendent d'Abraham a través del seu fill Madian. Jetró va tenir un fill anomenat Hobab i set filles.

A Èxode, el sogre de Moisès es denomina inicialment Reuel,[4] però després com Jetro.[5] També va ser identificat com a Hobab al Llibre del Nombres.[6][7]

La tradició islàmica considera Jetró (amb el nom de Xuayb, àrab: شعيب, Xuʿayb) com un profeta, net de Madian (vegeu Xuayb ibn Mahdan).

La relació del Jetró bíblic amb l’islam i la religió drusa és controvertida. Alguns erudits afirmen que el Jetró bíblic no podria haver estat el pare / fundador de la religió drusa (cap al 1015 dC), ja que el Jetró bíblic va viure cap al 1400 aC, sent una mica més antic que Moisès. Aquesta data és anterior a la fundació de religions relacionades amb l'islam (aproximadament el 610 dC) per milers d'anys. Per tant, alguns erudits afirmen que Jetró no hauria de ser venerat com el fundador espiritual i el principal profeta per dret propi de la religió drusa,[8][9][10] i considerat un avantpassat de tots els drusos.[11][12]

Segons els drusos, la seva tomba es troba Nabi Xuayb (Galilea), mentre que per a la resta de musulmans la seva tomba és a la ciutat de Mahis (Jordània).

En l'Èxode

Jetró va ser anomenat sacerdot de Madian i es va convertir en sogre de Moisès després que va donar a la seva filla, Sèfora, en matrimoni amb Moisès. Se’l presenta a Ex 2:18. Està escrit que Jetró vivia a Madian, un territori que s'estén al llarg de la vora est del golf d'Àqaba, al nord-oest d'Aràbia. Alguns creuen que Madian es trobava a la península del Sinaí. Els mapes bíblics de l’antiguitat mostren Madian en ambdues ubicacions.

Segons el llibre de l'Èxode de la Bíblia, Moisès es va refugiar entre els madianites després de fugir d'Egipte per haver matat un egipci que pegava un esclau hebreu. A prop d’un pou, va defensar contra uns pastors nòmades les set filles de Jetró que van anar a buscar aigua. En conseqüència, Jetró va convidar Moisès a casa seva i li va oferir hospitalitat, i amb el temps es va casar amb la seva filla Sèfora.[13] No obstant això, Moisès va ser conscient que era un desconegut a l'exili, i va anomenar el seu primer fill (el net de Jetró) Gerxom (גֵּרְשֹׁם), que significa «desconegut en aquests llocs». Es diu que Moisès va treballar de pastor per Jetró durant 40 anys abans de tornar a Egipte per conduir els hebreus a Canaan, la «Terra Promesa».

El mateix llibre també anomena Reuel. Pel que fa al nom de "Hobab", s'esmenta al llibre dels Números i al llibre dels Jutges com a sogre de Moisès o fill del seu sogre, els versos són ambigus. És amb el nom de Jethro que el llibre de l’Èxode dona alguns detalls.

Abans de tornar a Egipte amb el seu germà Aaron, Moisès va a saludar a Jetró abans d'abandonar Madian amb «la seva dona i els seus fills».[14] Durant el viatge, Séfora va circumcidar als seu fills.[15]

Moisès, acompanyat dels hebreus, passa per la terra de Madian després d'haver complert la seva missió de fer-los sortir d'Egipte.[16] Després de la batalla de Refidim contra els amalequites, va arribar a Jetró la notícia que, sota la direcció de Moisès, els israelites havien fugit d'Egipte, de manera que es va dirigir a reunir-se amb Moisès. Es van trobar al desert, a la «Muntanya de Déu».[17] Moisès va relatar a Jetro tot el que havia passat, i després, segons Ex 18:9-12a:

Moisès s’acomiada de Jetró després del fet descrit en Ex 4:18 (Jetró està assegut a l'esquerra, en vermell) Jan Victors, c. 1635

[9] Jetró es va alegrar de tot el bé que el Senyor havia fet a Israel alliberant-lo de les mans dels egipcis.
[10] Jetró va dir:
-«Beneït sigui el Senyor, que us ha alliberat de les mans dels egipcis i de les mans del faraó. [11] Ara sé que el Senyor s'ha revelat més gran que tots els déus, justament quan els egipcis tractaven els israelites amb més arrogància».
[12] Jetró, sogre de Moisès, va participar en un holocaust i en altres sacrificis oferts a Déu. Aaron i tots els ancians d'Israel van menjar amb el sogre de Moisès a la presència de Déu.

— Ex 18:9-12a

Moisès i els hebreus es van dirigir cap al Sinaí, on Moisès rep la Llei.[18]

Després d'aquest esdeveniment, va ser Jetró qui va animar Moisès a nomenar altres persones per a compartir la càrrega del ministeri a la nació Israel, i li aconsellà d'instituir la figura dels jutges, gent capacitada per impartir justícia, ja que fins aquell moment només ho feia Moisès i no podia descansar mai. D'aquesta manera, es van escollir homes respectats i es van declarar caps de miler, caps de centena, caps de cinquantena i caps de desena. Així, solament les causes més importants i que afectaven tot el poble d'Israel arribaven a Moisès.[19] Aquests esdeveniments tenen lloc a la porció de la Torà Yitro.

Anys més tard, Moisès entra en guerra amb els madianites. Temen que els hebreus s’instal·lin a les seves terres i Moisès retreu als madianites, especialment a les seves dones, que pervertissin els hebreus. Els madianites són derrotats, les dones i els nens són assassinats, i només es salven les noies verges.[20]

Al llibre del Gènesi, Reuel apareix com el nom d'un dels fills d'Esaú / Edom.[21] Probablement, l'autor jahvista va elaborar en aquest passatge un relat etnogràfic per a mostrar la proximitat dels madianites i dels edomites.[22]

En l'Alcorà

Xuayb (àrab: شعيب, Xuʿayb) és el profeta dels madianites i dels habitants d'Al-Ayka, sent aquest lloc per a la majoria dels erudits el lloc de residència dels madianites.[23] És un dels quatre profetes enviats específicament als àrabs.[23]

Segons fonts àrabs, es donen dates diferents. Per a alguns, hauria viscut en el temps d'Abraham, per a altres en temps de Josep. Si l’opinió més acceptada és que és contemporani de Moisès, alguns erudits com Tabari i Ibn Kathir l’associen amb Jetró.[24] Tot i que l'Alcorà no es refereix explícitament a la identitat de les pastores trobades per Moisès, la semblança amb el relat bíblic va fer que Xuayb fos identificat com Jetró.[23]

La missió profètica de Xuayb s'esmenta diverses vegades a l'Alcorà, i aquest relat es construeix «segons el model d'altres narracions profètiques».[23] La seva història es va utilitzar per a la predicació de Mahoma, que explica les al·lusions a la biografia d’aquest darrer que s’hi han inserit. Xuayb té una importància particular en el xiisme, on és, al costat del profeta exotèric Moisès, un profeta esotèric.[23]

En la religió drusa

Jetró, el sogre no-hebreu de Moisès, és una figura central, particularment en els ritus i pelegrinatges, de la religió drusa.[25][26] Se’l veu com un profeta amb creença drusa.[27][28] Nabi Xuayb és el lloc reconegut pels drusos com la tomba de Xuayb ibn Mahdan. Es troba a Hattin, a la Baixa Galilea, i és el santuari més sagrat i el lloc de peregrinació més important per als drusos.[29][30] Cada any, el 25 d'abril, els drusos es reuneixen al lloc en unes festes conegudes com Ziyarat an-Nabí Xuayb per debatre sobre assumptes de la comunitat i commemorar l'aniversari de la mort de Jetró amb cants, balls i festes.[31][32] Un altre santuari drus a Ein Qiniyye és el suposat cementiri de la germana de Jetrò, Sit Shahwana.[33]

Jetró és venerat com el principal profeta de la religió drusa.[10][34] Creuen que era un «profeta ocult» i «veritable» que es comunicava directament amb Déu i després transmetia aquest coneixement a Moisès, a qui descriuen com un «profeta reconegut» i «revelat».[35][36] Segons la creença drusa, a Moisès se li va permetre casar-se amb Sèfora, la filla de Jetró, després d'ajudar a salvar les seves filles i el seu ramat dels pastors competidors. També es considera un avantpassat dels drusos;[12] tal com expressen drusos tan destacats com Amal Nasser el-Din,[37] i segons Salman Tarif, que era un destacat xeic drus, això relaciona els drusos amb els jueus a través del matrimoni.[38] Aquesta visió s'ha utilitzat per representar un element de la relació especial entre jueus israelians i drusos.[39] Els drusos israelians també tenen un conte popular anomenat La venjança de Jetró contra els habitants [musulmans sunnites] del poble de Hittin.[40]

Els altres noms de Jetró

Hi ha algun desacord sobre el(s) nom(s) del sogre de Moisès. En la traducció KJV de Jt 4:11, un home anomenat Hobab apareix com a sogre de Moisès, mentre que Nm 10:29 el converteix en «el fill de Raguel [Reuel] el madianita, el sogre de Moisès». Reuel apareix en Ex 2:16, com a «sacerdot de Madian» que tenia set filles. En Ex 2:18 es descriu com «les noies van tornar a Reuel, el seu pare». Reuel es converteix en sogre de Moisès a Ex 2:21: «Moisès va acceptar quedar-se amb l'home, que va entregar la seva filla Sèfora a Moisès en matrimoni».

A Nm 10:29, el nom hebreu Raguel és el mateix que el nom hebreu Reuel. La raó de la diferència és que el caràcter hebreu ע (ayin) a רעואל de vegades s’utilitza simplement com a vocal i de vegades com a «g», «ng» i «gn», a causa de la dificultat de la seva pronunciació pels parlants europeus. «Re-u-el», amb la primera síl·laba forta accentuada, és més proper a la pronunciació veritable. Alguns suposen que era pare de Hobab, que també es deia Jetró, una possibilitat probable.[41]

Tanmateix, generalment es acceptat que tenia set noms: «Reuel»,[42][43] «Jeter», «Jetró», «Hobab»,[43][44] «Heber», «Queni»[45] i «Putiel». El sogre d'Eleazar[46] s'identificava amb Jetró interpretant el seu nom ja sigui com «qui va abandonar la idolatria» o com «que engreixava vedells per a sacrificis a l'ídol».[47]

Segons alguns estudiosos moderns, «Jetró» era un títol que significava «la seva excel·lència» i el nom real era Reuel.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jetró
  1. ↑ «Jethro». Jewish Encyclopedia. [Consulta: 7 març 2021].
  2. ↑ Harris, Stephen L. Understanding the Bible (en anglès). Palo Alto: Mayfield, 1985. 
  3. ↑ Meyers, Carol; Brettler, Marc Z; Newsom, Carol A; Perkins, Pheme; Coogan, Michael D. The New Oxford Annotated Bible: New Revised Standard Version (en anglès). Oxford University Press, 2018, p. 81–83. ISBN 978-0-19-027605-8. «Com la resta del Pentateuc, Èxode conté contradiccions i redundàncies. Per exemple, el sogre de Moisès de vegades es diu Reuel i de vegades Jetró; i la muntanya de la revelació és el Sinaí en alguns passatges i l’Horeb en d’altres.» 
  4. ↑ Ex 2:18
  5. ↑ Ex 3:1
  6. ↑ Nm 10:29
  7. ↑ Harris, Stephen. Understanding The Bible. McGraw-Hill Education, 2010. ISBN 978-0-07-340744-9. «J. nomena el sogre de Moisès com Reuel o Hobab, mentre que E. el coneix com Jetró, sacerdot de Madian.» 
  8. ↑ Corduan, Winfried. Neighboring Faiths: A Christian Introduction to World Religions (en anglès), 2013, p. 107. ISBN 0-8308-7197-7. 
  9. ↑ Mackey, Sandra. Mirror of the Arab World: Lebanon in Conflict (en anglès), 2009, p. 28. ISBN 0-3933-3374-4. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Lev, David «MK Kara: Druze are Descended from Jews» (en anglès). Israel National News, 25-10-2010.
  11. ↑ Rosenfeld. Ticket to Israel: An Informative Guide (en anglès), 1952, p. 290. 
  12. ↑ 12,0 12,1 Blumberg, Arnold. Zion Before Zionism: 1838–1880 (en anglès). Syracuse, NY: Syracuse University Press, 1985, p. 201. ISBN 0-8156-2336-4. 
  13. ↑ Ex 3:1
  14. ↑ Ex 4:18
  15. ↑ Ex 4:25
  16. ↑ Ex 5-17
  17. ↑ Ex 18:5
  18. ↑ Ex 19-40
  19. ↑ Ex 18:1-20:23
  20. ↑ Nm 31:1-18
  21. ↑ Gn 36:10
  22. ↑ Mckenzie, John L. The Dictionary Of The Bible (en anglès). Simon and Schuster, 1995, p. 574. 
  23. ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 23,4 "Shu'ayb", en Dictionnaire du Coran, 2007, Paris, p.831-832.
  24. ↑ Tabarî, La Chronique (De la création à David), Éd. Actes Sud, ISBN 978-2-7427-33-17-0
  25. ↑ Ullian, Robert. Frommer's Israel (en anglès). John Wiley & Sons, p. 422. ISBN 9780470934388. 
  26. ↑ Thomas, Amelia. Israel and the Palestinian Territories (en anglès), 2010, p. 45. ISBN 1-7422-0351-5. 
  27. ↑ Hogan, Timothy. Entering the Chain of Union, 2012, p. 213-214. ISBN 9781105594236. «Segons l'ensenyament oral tradicional dels drusos, algunes ànimes de l'antiguitat van arribar a la terra (i per alguns relats a Egipte en particular) i totes van acordar reencarnar-se fins que tota la humanitat hagués assolit la gnosi, o el coneixement diví de Déu. Els noms d’aquestes ànimes es van gravar en dues tauletes, que es van col·locar a l’interior de dos pilars buits: un per resistir el foc i un per resistir l’aigua. Segons la seva tradició, Jetró era una d’aquestes ànimes i va iniciar Moisès en la tradició. En conseqüència, Jetró és venerat per drusos com un dels seus grans profetes.» 
  28. ↑ Scharfstein, Sol. Understanding Israel (en anglès). KTAV Publishing House, Inc., 1994, p. 22. ISBN 9780881254280. 
  29. ↑ Karber, Phil. Fear and Faith in Paradise: Exploring Conflict and Religion in the Middle East (en anglès). Rowman & Littlefield Publishers, 2012, p. 86. ISBN 9781442214798. 
  30. ↑ Brockman, Norbert C. Encyclopedia of Sacred Places (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p. 259. ISBN 9781598846553. 
  31. ↑ «Historical Sites» (en anglès). Druze history and culture. Arxivat de l'original el 2006-05-10. [Consulta: 7 març 2021].
  32. ↑ Gonen, 2000, p. 212.
  33. ↑ Gonen, 2000, p. 85.
  34. ↑ Mackey, Sandra. Mirror of the Arab World: Lebanon in Conflict (en anglès). W. W. Norton & Company, 2009, p. 28. ISBN 9780393333749. 
  35. ↑ Weingrod, Alex. Studies in Israeli Ethnicity: After the Ingathering. Taylor & Francis, 1985, p. 273. ISBN 9782881240072. «Els drusos creuen que abans de la plena revelació de la veritable religió al segle xi, hi havia hagut una sèrie de "veritables profetes" les identitats dels quals estaven emmascarats darrere de la del "profeta revelat", i a través dels quals impartien una revelació parcial. D'acord amb aquesta creença, afirmen que Jetró / Shu'eyb era el "veritable" profeta ocult darrere del profeta secundari revelat, Moisès.» 
  36. ↑ Gonen, Rivka. Biblical Holy Places: An Illustrated Guide (en anglès). Paulist Press, 2000, p. 212. ISBN 9780809139743. «Els drusos creuen que en cada generació apareix un profeta que el poble reconeix com a tal, però que, de fet, rep la seva inspiració d’un profeta ocult que es comunica directament amb Déu. Els drusos creuen que Jethro va ser el profeta ocult que va inspirar Moisès, el profeta reconegut.» 
  37. ↑ Nisan, Mordechai. Minorities in the Middle East: A History of Struggle and Self-Expression (en anglès). McFarland, 2002, p. 282. ISBN 9780786451333. 
  38. ↑ Rogan, Eugene L; Shlaim, Avi. The War for Palestine: Rewriting the History of 1948 (en anglès). Cambridge University Press, 2001, p. 72. ISBN 9780521794763. 
  39. ↑ Weingrod, Alex. Studies in Israeli Ethnicity: After the Ingathering (en anglès). Taylor & Francis, 1985, p. 273. ISBN 9782881240072. 
  40. ↑ Firro, Kais. The Druzes in the Jewish State: A Brief History (en anglès). BRILL, 1999, p. 240. ISBN 9789004112513. 
  41. ↑ Clarke, Adam. Commentary on The Holy Bible (en anglès). 1. Nashville: Abingdon Press, p. 300–301. 
  42. ↑ Ex 2:18
  43. ↑ 43,0 43,1 Nm 10:29
  44. ↑ Jt 4:11
  45. ↑ Jt 1:16-4:11
  46. ↑ Ex 6:25
  47. ↑ Ex. R. xxvii. 7; Mek., Yitro, 'Amaleḳ, 1; Tan., Shemot, 11; comp. Targ. pseudo-Jonathan a Ex. vi. 25 i Soṭah 43a
Kembali kehalaman sebelumnya