El culte principal consistia en sacrificar animals, com ovelles o bous, amb un acte posterior de comunió en el que els fidels menjaven parts dels animals sacrificats.[3]
Aquesta religió va ser influenciada fortament pels seus veïns més poderosos i populosos i mostra una clara influència de les pràctiques religioses egípcies i mesopotàmiques. Com altra gent de l'Orient Mitjà Antic, les creences religioses del Canaan eren politeistes, amb famílies típicament centrant-se en la veneració dels morts en la forma de déus i deesses familiars, l'Elohim, Baal i El, Asherah i Astarte. Els reis també tenien un paper important en assumptes religiosos i en certes cerimònies, com el hieros gamos de l'Any Nou, els quals potser hagen sigut venerats com a déus. "Al centre de la religió cananea hi ha la preocupació reial per la legitimitat religiosa i política i la imposició d'una estructura legal divinament ordenada, igual que un èmfasi en la fertilitat de les collites, els ramats i els humans".[4][5]
Ell, El: també anomenat Il o Elyon ("El més alt"), generalment considerat el líder del panteó, però no ho és sempre pel caràcter dinàmic de la teologia cananea.[7] Més tard fusionat amb el déu idiosincràtic Yahweh.[8]
Asherah
Segon nivell: Deïtats actives i déus patrons.
BaalHadad (Senyor de la tempesta), déu de les tempestes. Sol ser anomenat Baalshamin.[9]
Baal-berith (Senyor del Pacte) or El-berith (Déu del Pacte): déu patró de la ciutat de Siquem.[2]
Moloc, déu putatiu del foc. No s'està segur si realment era un déu de la religió cananea.[10]
Shachar i Shalim, déus bessons de les muntanyes de la matinada i el crepuscle, respectivament. Shalim era associat a l'inframón via Venus i estava associat a la pau.[14]
Tercer nivell: Déus artesans.
Kothar-wa-Khasis
Quart nivell: Déus missatgers, els quals no tenen voluntat independent.
Els déus són anomenats Baalim (Senyors) i les seues cohorts Baalot (Senyores) o Ashtoret o en singural Asherah.[2]
Pràctiques religioses
És considerat virtualment impossible reconstruir com eren les pràctiques religioses cananees de manera clara. Malgrat que el sacrifici de nens és conegut en els pobles dels voltants, no hi ha cap referència en textos clàssics o fenicis. A més, la presentació bíblica d'aquesta religió sempre era negativa, i per això no es considera totalment fiable.[16]
La pràctica religiosa cananea tenia molt en compte el deure dels fill de cuidar dels seus pares, amb els fills sent responsables d'enterrar-los i gestionar el manteniment de les seues tombes.[17]
Deitats cananees com Baal eren representades amb figures col·locades en llocs alts rodejats de bosquets, als temples.[18]
Temples
Siquem contenia el temple al déu Baal-berith. El pilar sagrat (generalment sol ser un símbol fàl·lic o una representació del símbol femení de la fertilitat, ashera) es col·locava davant de l'entrada del temple.[2]
Fonts històriques
Les fonts a partir de les quals coneixem sobre la religió cananea són els textos d'execració de Luxor i Sakkara, els textos sobre rituals i mitologia d'Ugarit (durant l'era del bronze tardà[19][20]) i l'Antic Testament, detallat al llibre de l'Èxode.[1]
Referències
↑ 1,01,11,2Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cananeos». A: Diccionario de las Religiones. 1a ed. Madrid: Alianza; El Prado, 1994, p. 90-91. ISBN 84-7838-400-6.
↑Smith, Mark S. The Early History of God: Yahweh and the Other Deities in Ancient Israel.. Wm. B. Eerdmans Publishing, 2002, p. 32f, n. 45. ISBN 978-0-8028-3972-5.
↑Handy, Lowell K. Among the Host of Heaven: The Syro-Palestinian Pantheon as Bureaucracy. Eisenbrauns, 1994, p. 169–170. ISBN 978-0-931464-84-3.
↑Freedman, David Noel; Myers, Allen C. Eerdmans Dictionary of the Bible. Amsterdam University Press, 2000, p. 214.
↑Boadt, Lawrence; Clifford, Richard J.; Harrington, Daniel J. «11». A: Reading the Old Testament: An Introduction. Paulist Press, 2012.
↑Birch, Bruce C. Hosea, Joel, and Amos. Westminster John Knox Press, 1997, p. 33, 56.
↑Richard, Suzanne. Near Eastern archaeology: a reader. Eisenbrauns, 2004, p. 343. ISBN 978-1-57506-083-5.
↑Coogan, Michael D.; Smith, Mark S. (editors). Stories from Ancient Canaan, Second Edition. 2a ed. Westminster John Knox Press, 2012, p. 3-4. ISBN 1611641624.
