Pastor (ofici)
Un pastor (del llatí pastor), és la persona que cuida un ramat d'animals, de manera que els treu a pasturar i els retorna al refugi.[1] Se'l pot anomenar segons el bestiar de què tingui cura xaier,[2] vaquer,[3] cabrer,[4] etc. Donades les restriccions de circulació d'animals, la pèrdua d'habitants al món rural i la progressiva mecanització i estabulació a la granja occidental, és un ofici decreixent. Tanmateix, a zones amb un ampli pes del sector primari o a les poblacions nòmades, continua sent una de les professions principals, sigui a temps complet o parcial (completat amb l'agricultura a petita escala, per exemple). A nivell mundial la superfície pasturada per animals domèstics supera en 2,5 vegades la superfície destinada a l'agricultura. A principis del segle XXI hi havia uns 1.600.000 caps de grans animals mamífers domèstics (sobretot bovins) i 2.500.000 petits mamífers (ovelles, cabres i porcs).[5] El pastor es pot ajudar d'animals guia, com el gos d'atura, per mantenir unit el ramat.[6] És una persona amb bon coneixement del territori, per poder aprofitar les zones amb millors pastures a cada època.[7] Per això culturalment se l'associa amb la terra, la llibertat i la vida senzilla (com tots els gèneres bucòlics, especialment l'ègloga). Pràctiques associades al pasturatgeL'ofici de pastor, o pastoralisme, forma part del conjunt de pràctiques englobades en la ramaderia extensiva.[8] Les tècniques associades al pasturatge inclouen el pasturatge rotacional, que permet la regeneració de les terres, i la transhumància, que optimitza l'ús dels recursos naturals al llarg de l'any. També destaca l'ús de races autòctones, adaptades al clima local i més resistents, així com la importància de mantenir les pastures comunals, que fomenten la cooperació i eviten la sobreexplotació. L'ofici és estretament vinculat amb la conservació del paisatge a través del control del sotabosc i la gestió sostenible de les pastures, contribuint a la preservació ecològica i cultural de la regió.[9] El pasturatge als Països CatalansA Catalunya hi ha iniciatives com l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya, que treballen per preservar aquest ofici i transmetre els coneixements tradicionals a les noves generacions2. També hi ha projectes com la sèrie documental “Pastors i ramats. Un món que se’n va”, que recull la memòria oral d’aquest ofici i en fa difusió.[6][10] A més, els pastors i pastores formatgers dels Països Catalans s’han unit per crear un segell que distingeixi els formatges artesans elaborats a partir de la llet del propi ramat, destacant la importància de defensar l’ofici i valorar tot el que hi ha darrere dels seus productes.[11] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|