|
Amalequites
Els amalequites foren segons la Bíblia els descendents d'Amalek, fill d'Elifaz i net d'Esaú. Eren un poble que ocupava la regió al sud d'Israel entre els filisteus i els amorites, que van arrabassar els beduïns. Segons aquesta mitologia descriu en el Deuteronomi, després d'obstaculitzar la marxa dels jueus cap a Palestina, van estar en guerra sovint contra els israelites quan ja estaven assentats, durant l'anomenat període del Jutges; els reis hebreus Saül i David quasi els van exterminar i la resta fou eliminada en el temps d'Ezequies, dècim successor de David. El seu nom és sinònim de traïdoria i perfídia per a certes tradicions jueves. Alguns estudiosos han discutit l'ètica del manament d'exterminar tots els amalecites, inclosos els nens, i la presumpció de càstig col·lectiu.[1][2] També s'ha descrit com a genocida aquest manament, segons estudiosos del genocidi com Norman Naimark.[3] Els historiadors no es posen d'acord sobre l'existència històrica dels amalequites, alguns consideren que es tracta d'una construcció mitològica que no es correspondria amb certesa a cap tribu o poble històric conegut.[4] En el conflicte israelià-palestí, alguns polítics i extremistes israelians han comparat els palestins amb els amalecs i han afirmat que els palestins són els amalecites, arribant a fer crides al seu extermini o eliminació.[5] Referències
Bibliografia
|
||||||||
_(14761814904).jpg)
