Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Imperi colonial danès

Apogeu de l'Imperi colonial danès en 1800.

La història de l'Imperi colonial danès comença al segle xiii, quan Dinamarca va obtenir territoris a l'actual Estònia (vegeu Estònia danesa). De la unió personal amb Noruega, el Regne de Dinamarca i Noruega posseïa diverses antigues terres noruegues : Groenlàndia, les illes Fèroe, les Illes Òrcades, les Shetland i Islàndia. Al segle xvii, Dinamarca va començar a desenvolupar colònies, forts i factories comercials a l'Àfrica, a les Antilles i a l'Índia.

Història

La primera colònia danesa fora d'Europa va ser establerta per la Companyia Danesa de les Índies Orientals en 1620 al sud de l'Índia, a Tranquebar[1] però les guerres europees en què va participar Dinamarca van arruïnar la companyia i el comerç a l'Índia va cessar completament entre 1643 i 1669, període durant el qual es van perdre totes les adquisicions anteriors excepte Tranquebar, que es va mantenir fins que va arribar l'ajuda de Dinamarca el 1669,[1]

El 1732 la idea va tornar a sorgir com a Companyia Danesa d'Àsia,[2] mantenint-se diverses factories també a l'Índia als segles XVIII i xix. En 1755 Dinamarca va adquirir el poble de Serampore (Frederiksnagore), i, més tard, les ciutats d'Achne i Pirapur, que estan situades aproximadament 25 quilòmetres al nord de Calcuta. En 1829 es va establir una universitat danesa a Serampore, que actualment encara existeix. Aquestes ciutats i factories van ser venudes a la Gran Bretanya en 1845.

A l'Àfrica, Dinamarca tenia factories i places fortes, particularment a l'actual Ghana (Osu, rebatejada Christiansborg, Takoradi). Totes aquestes factories i forts danesos van ser venuts als britànics en 1850, per esdevenir la colònia britànica de Costa d'Or.

Les Illes Verges van ser colonitzades en 1672 per la Companyia Danesa de les Índies Occidentals i de Guinea. Van ser venudes en 1917 als Estats Units i al Regne Unit per 25 milions de dòlars.

Segona Guerra mundial

Quan esclata la Segona Guerra Mundial, i Dinamarca és ocupada per Alemanya, Islàndia és, al seu torn, ocupada pels aliats el 1940 i va declarar la seva independència. Les Illes Fèroe va ser igualment ocupades durant aquest període.

Els funcionaris danesos de Groenlàndia van reprendre llavors ells mateixos l'administració del territori i l'ambaixador danès als Estats Units, Henrik Kauffmann, va anunciar el 10 d'abril de 1940 que ja no rebria d'ara endavant cap ordre de Dinamarca. Després que vaixells de guerra alemanys apareguessin a l'altura de les costes de Groenlàndia, Henrik Kauffmann va signar un tractat amb els Estats Units el 9 d'abril de 1941.[3] Aquest tractat donava el dret als Estats Units d'establir bases militars a Groenlàndia. Aquest territori va servir abans de tot de base per als avions d'observació americans que anaven a la cerca dels submarins alemanys en l'Atlàntic, però va ser igualment utilitzat com a estació d'avituallament per a algunes missions marítimes. Els alemanys van intentar igualment moltes vegades utilitzar l'illa per establir-hi estacions meteorològiques, però aquestes temptatives van fracassar.

Actualment

Avui, l'únic vestigi d'aquest imperi és Groenlàndia, l'estatut colonial de la qual es va acabar el 1953 i és ara una regió autònoma de l'Estat danès. Les Illes Fèroe tenen l'autonomia des de 1948 al si de Dinamarca.

Referències

  1. 1,0 1,1 The Bengal and Agra Annual Guide and Gazetteer (en anglès). W. Rushton and Company, 1841, p. 415. 
  2. Glamann, Kristof «The Danish Asiatic Company, 1732–1772» (en anglès). Scandinavian Economic History Review, 8, 2, 1960, pàg. 109–149. DOI: 10.1080/03585522.1960.10411426.
  3. Mougel, François-Charles. L'Europe du Nord contemporaine. De 1900 à nos jours.  pàg. 84

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9