Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Takoradi

Plantilla:Infotaula geografia políticaTakoradi
Imatge
Tipusassentament humà, gran ciutat, ciutat portuària i àrea metropolitana Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 4° 53′ N, 1° 46′ O / 4.89°N,1.76°O / 4.89; -1.76
EstatGhana
Regionsregió Occidental Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

Takoradi, antigament Taccarada, fou una ciutat de Ghana, després unida a Sekondi per formar la metròpoli de Sekondi-Takoradi.

Taccarada fou una possessió britànica establerta el 1646. La Companyia de Mercaders Comerciant a Guinea va concertar en aquest any, una vegada més, tot i la irada protesta dels neerlandesos, contractes amb els governants nadius i va establir factories angleses a Egya, Anomabo, Anashan i Takoradi (Taccarada) amb el desplaçament dels neerlandesos que també tenien factories a la zona. En aquest any els anglesos van començar amb l'establiment d'un factoria a Takoradi o Taccarada. El comerç neerlandès disminuïa i l'anglès augmentava. Els atacs de l'almirall holandès Engel de Ruyter el 1664-1665 no van afectar les factories de Cape Corse i Shama, però si que va conquerir els forts de Cormantin (Cormantine, 29 de gener de 1665) i Taccarada i com que els Països Baixos no els va voler retornar (1665) va esclatar formalment la guerra que va continuar fins al tractat de Breda de 1667 quan un article del tractat reconeixia als neerlandesos Kormantin (Cormantine) i Taccarada, mentre deixava als anglesos Cape Corse, que fou reanomenada Cape Coast. Taccarada, després Takoradi, va pertànyer a la república neerlandesa fins a la venda de la Costa d'Or Neerlandesa als britànics el 1872.

Referències

  • Cook, Chris; Wroughton, John. English historical facts 1603 - 1688, 1980. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9