Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Colonització danesa d'Amèrica

Dinamarca va tenir un imperi colonial del segle xviii al segle xx, la major part de la qual va tenir com a escenari les Amériques.

La Companyia danesa de les Índies Occidentals i de Guinea va conduir la colonització de dues illes a les Antilles cap a la fi del segle xvii, i una tercera illa el segle seguint. Al segle xviii, Dinamarca va reprendre igualment la seva colonització de Grenlàndia.

Les Índies occidentals daneses

Les possessions del Regne de Dinamarca i Noruega, cap al 1800

El 1672, els danesos van fundar una colònia en l'Illa de Saint Thomas. Una segona colònia va ser fundada a l'illa de Saint-John el 1683, per bé que la Gran Bretanya va estar discutint sobre el domini danès de l'illa fins al 1718. El 1733, Dinamarca va adquirir una tercera illa, comprant l'Illa Saint Croix de França.

Les illes van desenvolupar una economia pròspera basada en plantacions de canya de sucre. Per poblar les illes, i protegir-les contra pirates, els danesos van animar els colons britànics i neerlandesos, que van esdevenir els grups més importants, d'entre els no-esclaus, a les illes. Les seves llengües van predominar, d'una manera tal que el govern danès, en 1839, va declarar que els nens esclaus rebrien l'ensenyament en anglès a l'escola.

L'abolició de l'esclavitud en 1848 suposà un retrocés per a l'economia de les illes, i una gran part de la població blanca va emigrar. En 1917, van ser venudes als Estats Units per 25 milions de dòlars americans. Actualment constitueixen les Illes Verges Nord-americanes.

Groenlàndia

Després de la desaparició dels establiments vikings de la costa sud-oest de l'illa durant el segle xiv, els inuits van continuar sent durant diversos segles l'únic poble que va viure a l'illa.

Al segle xviii, el Regne de Dinamarca i Noruega, tanmateix, va fer valer els seus drets sobre el territori, malgrat el fet que no havia tingut cap notícia dels vikings que havien partit per colonitzar l'illa des de feia diversos centenars d'anys. Com que temien que haguessin recaigut en el paganisme, les autoritats daneses van organitzar una expedició missionera en 1721.[1] Aquesta nova colònia danesa va estar centrada a Godthåb ("Bona esperança") sobre la costa del sud-oest. Una part de la població inuit que va viure prop de les colònies fou convertida al cristianisme.

Després de les guerres napoleòniques, Dinamarca va perdre Noruega (que fou cedida a Suècia) però va mantenir la possessió de totes les seves colònies. Durant el segle xix, va augmentar l'interès per Groenlàndia, gràcies a científics i exploradors polars com ara William Scoresby i Knud Rasmussen. Mentrestant, els danesos van augmentar els seus esforços colonials, amb la fundació de noves ciutats i la continuació dels esforços missioners, que foren reeixits en gran part. El 1861, es va fundar el primer diari en llengua inuktitut. Però malgrat aquests esforços per imbuir els inuits en la civilització occidental, les lleis a la colònia es van aplicar solament als danesos.

Gradualment, la colònia va aconseguir el govern representatiu i després, en 1953, fou formalment incorporada al regne de Dinamarca, amb la ciutadania per a tota la població. En 1979, Groenlàndia assolí l'estatus de regió autònoma dins el regne.

Referències

  1. Thygesen, Bent. Economic and Educational Changes in the Culture of West Greenland Since 1721. University of Wisconsin--Madison, 1964, p. 2,67,71. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9