Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glacera de Zinal

Plantilla:Infotaula indretGlacera de Zinal
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusglacera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaValais (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 03′ 13″ N, 7° 39′ 07″ E / 46.0536°N,7.6519°E / 46.0536; 7.6519
SerraladaAlps Penins Modifica el valor a Wikidata

La glacera de Zinal és una glacera de vall situada entre 2.005 i 3.470 m sobre el nivell del mar al cantó del Valais a Suïssa, a l'extrem sud de la Val d'Anniviers als Alps Penins.[1] Es troba al municipi suís d'Anniviers, amb una longitud de 7 km i una superfície de 15 km².[2][3] Des del 1973, ha retrocedit una mica més de mig quilòmetre. La glacera, orientada al nord, té una inclinació mitjana de 23,3 °.

La glacera, situada als peus de la Dent Blanche i el Grand Cornier, s'estén fins al coll Durand i dona lloc al riu Navizence al fons de la vall del Zinal, aigües amunt de la vall d'Anniviers.

La glacera Zinal sorgeix de diverses glaceres de primavera.[4][5] La glacera d'origen oriental és el Mountetgletscher (Glacier du Mountet), que té el seu origen a uns 3.800 m al costat occidental del Zinalrothorn. La glacera Obergabelhorn baixa de l'Ober Gabelhorn amb la seva paret de gel. I per sota del Grand Mountet, aquestes dues s'uneixen pel sud amb la Durandgletscher (glacera Durand). Les glaceres Mountet, Obergabelhorn i Durand pertanyen al grup Weisshorn. La glacera Zinal rep més entrada de gel dels forts pendents del flanc nord-est del Grand Cornier (glacera Bouquetins).

Per sota de la unió de les tres glaceres (Obergabel, Durand i Grand Cornier), la glacera Zinal encara flueix al voltant de 3 km cap al nord a través d'una profunda vall entre el Grand Cornier a l'oest i el Besso (3.668 m) a l'est. Aquí la superfície del gel està coberta en gran part per restes i pols de les morrenes centrals i laterals, així com per restes de roca que cauen. La llengua de la glacera, el front del qual va ser del 2005 a 2.040 m, desemboca al Navisence, un afluent per l'esquerra del Roine.

Petita edat de Gel

Des de l'apogeu de la Petita Edat de Gel a mitjan segle xix, la glacera Zinal va recular significativament. Des de 1891, la seva llengua es va tornar a fondre. En èpoques anteriors, per la glacera Zinal i sobre el coll Durand (3.443 m) hi havia una concorreguda pista mulera on es transportaven mercaderies i bestiar entre el centre del Valais i el nord d'Itàlia. Avui la transició sobre el glacial Col Durand des del Zinal fins al Mattertal només pot ser realitzada per alpinistes adequadament equipats.

L'agost de 1834, després de fortes precipitacions, van sortir de la glacera grans quantitats d'aigua, que van trencar les morenes laterals, i van causar grans danys fora de la vall i van crear temporalment un llac entre Chippis, Chalais i Grône.

Vista panoràmica de la glacera de Zinal amb el Besso, el Trifthorn, l'Ober Gabelhorn, el Mont Durand (Arbenhorn) i el Grand Cornier. Al centre de la imatge, el coll Durand.

Referències

  1. «.:: Montagne - Evasion ::.». [Consulta: 2 octubre 2020].
  2. Daniel Farinotti; Matthias Huss; Andreas Bauder; Martin Funk «An estimate of the glacier ice volume in the Swiss Alps.». Global and Planetary Change., 68, 2009, pàg. 225–231.
  3. Andreas Linsbauer; Frank Paul; Wilfried Haeberli «Modeling glacier thickness distribution and bed topography over entire mountain ranges with GlabTop: Application of a fast and robust approach.». Journal of Geophysical Research., Band 117, F03007, 2012.
  4. «Visite du glacier de Zinal : Val d'Anniviers : Tourisme Valais Suisse». [Consulta: 2 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
  5. «Glacier de Zinal | Glaciers dans le Val d'Anniviers | Valais Suisse». [Consulta: 2 octubre 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9