Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glacera Tschierva

Plantilla:Infotaula indretGlacera Tschierva
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusglacera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaGrisons (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 24′ 11″ N, 9° 52′ 16″ E / 46.4031°N,9.8711°E / 46.4031; 9.8711
Serraladamassís de la Bernina Modifica el valor a Wikidata

La glacera Tschierva (pronunciada txierva, en romanx Vadret da Tschierva o Glatscher da Tschierva, en alemany Tschiervagletscher) és una glacera de vall dels Alps Grisons, a Suïssa.[1] Té una longitud de 4,75 km, una amplada de fins a 1 km i cobreix una superfície de 6,20 km².[2] El nom Tschierva significa cérvol-femella.[3]

Descripció

La glacera a la seva part superior consta de dos braços separats per la carena rocosa del Piz Scerscen amb una alçada de 3.971 m i el Piz Umur. El braç oriental s'origina a la banda occidental del Piz Bernina, mentre que el braç occidental s'origina en una profunda glacera entre el Piz Roseg i el Piz Scerscen a uns 3.300 m d'altitud. La glacera Tschierva flueix cap al nord-oest pel costat sud-oest del Piz Morteratsch fins a la vall de Roseg. Actualment la llengua de la glacera acaba a una altitud de 2.160 m. Aquí brolla un riu, Ova da Roseg, que flueix fins a l'Inn.

Història

Durant la culminació de la Petita Edat de Gel i fins al 1934 la glacera Tschierva es va unir a la vall de Roseg amb la glacera Roseg. L'antiga morrena i l'actual esquerra de la glacera Tschierva tanca la vall i va crear el llac Lej da Vadret (el nom significa en romanx Llac Glacial).[4][5]

Turisme

A la vora nord-est de la glacera per sobre de la morrena lateral hi ha la cabana Tschierva del Club Alpí Suís a 2.583 m d'altitud. La cabana és un punt de partida per a diverses pujades a muntanyes i pics d'alta muntanya al massís de la Bernina .

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9