Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glacera de la Marmolada

Plantilla:Infotaula indretGlacera de la Marmolada
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusglacera Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Map
 46° 26′ N, 11° 52′ E / 46.44°N,11.86°E / 46.44; 11.86
SerraladaDolomites Modifica el valor a Wikidata

La glacera de la Marmolada és la glacera més gran de les Dolomites (Alps), situada a Itàlia, al vessant nord de la Marmolada. Dona naixement al riu Avisio i queda per sobre del llac de Fedaia.

Característiques

La glacera és la més gran zona glacial de les Dolomites. Per dalt, està delimitada per la cresta rocosa que culmina a la Punta Rocca (3.309 m) d'on és possible de veure Suïssa, Liechtenstein, Àustria i Alemanya amb temps clar. Després del fort retrocés d'aquests últims anys, el front s'ha instal·lat sobre esperons rocosos (Sasso delle Undici i Sasso delle Dodici) que, fins fa alguns anys, la dividia clarament en tres sectors (est, centre i oest). Ara, el front apareix aplanat i poc serrat, tot i que la subdivisió tradicional en tres sectors subsisteix. Aquests últims anys, s'ha separat completament del sector que ocupa el circ avall de la Punta Penia, on era connectat a una prima banda de gel: aquest sector constitueix des d'aleshores una glacera sencera.

Com totes les glaceres dels Alps, la glacera de la Marmolada ha retrocedit recentment. En un segle, la seva mida ha disminuït a la meitat: l'any 2013, mesurava 190 hectàrees, mentre l'any 1910, en mesurava 450.[1] En un decenni, de 2004 a 2015, ha patit una reducció del 30 % en volum i del 22 % en superfície.[2]

L'alimentació de la glacera és principalment directa, no sent pas envoltat d'altes parets rocoses que alliberen allaus a la seva superfície. Una certa quantitat de neu provinent tanmateix de les allaus pot produir-se al sector oest, envoltat per les crestes rocoses que culminen amb la Punta Rocca i la Punta Penia Durant els anys amb poca caiguda de neu o amb estius calents, la glacera queda gairebé exempta de neu residual. Les zones esquerdades igualment han disminuït considerablement.

Sobre aquesta glacera es practica l'esquí (fins a l'any 2006 també esquí d'estiu), i és doncs accessible pels remuntadors mecànics.[3] Al sector oriental, els remuntadors arriben a les zones més altes de la glacera, a prop de la Punta Rocca. A 2.700 metres d'altitud, sota la glacera, es troba el refugi de la glacera de la Marmolada. La via normal d'ascensió cap als diferents cims de la Marmolada implica la pujada de la glacera.

Primera Guerra Mundial

Un pont a la « ciutat de gel ».

L'any 1916, durant la Gran Guerra, els enginyers de l'exèrcit austrohongarès van construir un complex de túnels, de dormitoris i de dipòsits a l'interior de la glacera de la Marmolada per connectar les diferents posicions objectiu dels tirs constants de les tropes italianes ubicades sobre la cresta de la Serauta. El moviment continu de la glacera i la reducció del seu gruix han esborrat tanmateix totes les traces dels aproximadament 10 km de túnels excavats pels soldats a les entranyes de la glacera, anomenats en alemany Eisstadt (literalment « ciutat de gel »).

Les tropes alpines italianes, que van fer tot el seu possible per capturar aquesta important instal·lació enemiga, és van embolicar en una terrible guerra subterrània, portada amb piconadores i mines.[4] L'últim descobriment de la guerra remunta a setembre de 2015: una cabana de fusta austrohongaresa enredada en el gel.[5]

Al juny de 1990, es va inaugurar el museu de la Marmolada, el més alt d'Europa, situat a 2.950 m d'altitud a la parada del telefèric de Serauta, a la vora de la glacera.[6]

Referències

  1. «Futuristic Acheology» (en italià). Dolomiti Patrimonio Mondiale UNESCO. Arxivat de l'original el 2020-07-25. [Consulta: 19 maig 2020].
  2. «Ghiacciai, la Marmolada rischia di scomparire entro 30 anni» (en italià). la Repubblica, 11-12-2019. [Consulta: 19 maig 2020].
  3. «Scioglimento ghiacciai» (en italià). Non Sprecare, 25-09-2017. [Consulta: 19 maig 2020].
  4. «La Grande Guerra» (en italià). www.lagrandeguerra.net. [Consulta: 19 maig 2020].
  5. «Incredibile sulle Alpi: ghiacciaio si scioglie e spunta una baracca della Grande Guerra (quindi faceva più caldo)...» (en italià). Meteo Web, 06-09-2015. [Consulta: 19 maig 2020].
  6. «Marmolada Grande Guerra – Museum of the Great War» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9