|
Glacera de Mont-Miné
La glacera Mont-Miné (en alemany: Mont-Miné-Gletscher, en francès: Glacier du Mont Miné) és una de les glaceres de l'extrem sud de la Val d'Hérens als Alps del Valais.[1] La glacera té una longitud de 7 km, una amplada mitjana d'1 km i cobreix una àrea de 10 km².[2] DescripcióLa glacera Mont-Miné té el seu origen en el coll cobert d'avets, coll des Bouquetins (3.357 m), situat a la frontera entre Suïssa i Itàlia, entre la carena rocosa de Bouquetins (3.838 m) a l'oest i Tête Blanche (3.710 m) a l'est. A través d'una carena glacial situada al nord de Tête Blanche, la glacera Mont-Miné està connectada amb la Glacera de Ferpècle, que flueix cap a l'est paral·lela a ella. La glacera Mont-Miné flueix cap al nord, flanquejada a l'oest per l'Aiguille de la Tsa (3.668 m) i la Dent de Perroc (3.676 m a peu) i a l'est pel Mont Miné). Actualment la llengua de la glacera acaba a una altitud de 2.070 m. Aquí brolla el riu Borgne de Ferpècle, que travessa la Val d'Hérens fins al Roine. HistòriaDurant la culminació de la Petita Edat de Gel al segle xix, el glaciar Mont-Miné i Glacera de Ferpècle es van reunir al nord del Mont Miné i van fluir 1 km més avall de la vall. Tot i això, les dues glaceres han retrocedit molt. A la regió es va formar temporalment una barrera natural darrere de la qual es va formar un llac, que a l'estiu de 1952 es va trencar i va provocar una inundació de la Val d'Hérens amb grans danys. Accident de la Patrouille des GlaciersA la tercera Patrouille des Glaciers el 1949, els participants Maurice Crettez, Robert Droz i Louis Thétaz van resultar ferits en una esquerda de la glacera i només els van poder salvar al cap de vuit dies. A causa d'aquest accident, l'esdeveniment es va suspendre durant molts anys i només es va poder repetir el 1983.[3] Referències
|
|||||||||||||||||||||||
