Glacera de Bossons
La glacera de Bossons (en francès: glacier des Bossons) és una de les principals glaceres del massís del Mont Blanc, en el departament d'Alta Savoia, a França. És la cascada de gel més gran d'Europa que baixa des del cim del Mont Blanc fins a la vall de Chamonix-Mont-Blanc. SituacióNeix en el vessant francès del cim del Mont Blanc (4.810 m), i baixa entre les roques Rouges (4.364 m) i el Dôme du Goûter (4.304 m).[1][2] En la seva part més alta, la seva conca d'alimentació gairebé coincideix amb la de la veïna glacera de Taconnaz, però aquestes glaceres se separen a banda i banda d'una cresta definida pels cims del Dôme du Goûter, el pic Wilson i els Grands Mulets.[3] S'estén fins a la vall de Chamonix, dominant el poble de Bossons que li dona el seu nom. La seva llengua terminal està en reculada actualment, però va arribar fins al voltant de 1.200 m d'altitud els anys vuitanta. Des que va acabar el període de crescuda dels anys 1960-1970, està retrocedint més de 20 m per any deixant al descobert terrens poc estables sense vegetació, els esfondraments de la qual i lliscaments amenacen els habitatges més propers.[4] Servia d'escola de gel per a la companyia de guies de Chamonix. Fins a finals del segle xix, la glacera baixava cap a la vall, on amenaçava amb tallar la carretera. Va retrocedir 1.200 metres en relació amb les extensions observades a principis del segle xx. CaracterístiquesLa glacera de Bossons és alimentada no només pel permagel del Mont Blanc, sinó que rep igualment el gel de les cares nord i oest dels cims del mont Blanc du Tacul i del mont Maudit. Té un pendent mitjà del 50 %, podent en el seu recorregut alt aconseguir un 75 %. Aquest fort pendent aliat amb els desnivells bruscos del terreny en el qual s'assenta la glacera li donen un relleu molt accidentat, amb profundes escletxes i freqüents esfondraments de seracs. Catàstrofes aèriesLa catàstrofe del Malabar Princess va tenir lloc aquí el 3 de novembre de 1950. Un Lockheed Constellation d'Air India es va estavellar prop de Rocher de la Tournette, a 4.677 m d'altura, provocant 48 víctimes (ningú no va sobreviure).[5][6] Quinze anys més tard, el 24 de gener de 1966, el Kanchenjunga, un Boeing 707 de la mateixa companyia Air Índia, amb 117 persones a bord, es va estavellar gairebé en el mateix lloc, sense deixar supervivents. Efectuava un vol entre Bombai i Nova York. Entre les víctimes estava Homi Jehangir Bhabha un dels pares del programa nuclear de l'Índia.[6] Referències
|