Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Glacera de Bossons

Plantilla:Infotaula indretGlacera de Bossons
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusglacera Modifica el valor a Wikidata
EpònimLes Bossons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaVallée de Chamonix (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaChamonix (França) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaChamonix (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTorrent des Bossons (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 53′ N, 6° 52′ E / 45.88°N,6.87°E / 45.88; 6.87
SerraladaMassís del Mont Blanc Modifica el valor a Wikidata
Connecta ambVallée Blanche (en) Tradueix
Glacera de Taconnaz
Glacera de Bionnassay Modifica el valor a Wikidata
Conca hidrogràficaArve basin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

La glacera de Bossons (en francès: glacier des Bossons) és una de les principals glaceres del massís del Mont Blanc, en el departament d'Alta Savoia, a França. És la cascada de gel més gran d'Europa que baixa des del cim del Mont Blanc fins a la vall de Chamonix-Mont-Blanc.

Situació

La llengua terminal i els seus tres emissaris: els torrents de Creusaz, Creusette i Bossons (d'esquerra a dreta)

Neix en el vessant francès del cim del Mont Blanc (4.810 m), i baixa entre les roques Rouges (4.364 m) i el Dôme du Goûter (4.304 m).[1][2] En la seva part més alta, la seva conca d'alimentació gairebé coincideix amb la de la veïna glacera de Taconnaz, però aquestes glaceres se separen a banda i banda d'una cresta definida pels cims del Dôme du Goûter, el pic Wilson i els Grands Mulets.[3]

S'estén fins a la vall de Chamonix, dominant el poble de Bossons que li dona el seu nom. La seva llengua terminal està en reculada actualment, però va arribar fins al voltant de 1.200 m d'altitud els anys vuitanta. Des que va acabar el període de crescuda dels anys 1960-1970, està retrocedint més de 20 m per any deixant al descobert terrens poc estables sense vegetació, els esfondraments de la qual i lliscaments amenacen els habitatges més propers.[4] Servia d'escola de gel per a la companyia de guies de Chamonix.

Fins a finals del segle xix, la glacera baixava cap a la vall, on amenaçava amb tallar la carretera. Va retrocedir 1.200 metres en relació amb les extensions observades a principis del segle xx.

Característiques

La glacera de Bossons és alimentada no només pel permagel del Mont Blanc, sinó que rep igualment el gel de les cares nord i oest dels cims del mont Blanc du Tacul i del mont Maudit. Té un pendent mitjà del 50 %, podent en el seu recorregut alt aconseguir un 75 %. Aquest fort pendent aliat amb els desnivells bruscos del terreny en el qual s'assenta la glacera li donen un relleu molt accidentat, amb profundes escletxes i freqüents esfondraments de seracs.

Catàstrofes aèries

La catàstrofe del Malabar Princess va tenir lloc aquí el 3 de novembre de 1950. Un Lockheed Constellation d'Air India es va estavellar prop de Rocher de la Tournette, a 4.677 m d'altura, provocant 48 víctimes (ningú no va sobreviure).[5][6]

Quinze anys més tard, el 24 de gener de 1966, el Kanchenjunga, un Boeing 707 de la mateixa companyia Air Índia, amb 117 persones a bord, es va estavellar gairebé en el mateix lloc, sense deixar supervivents. Efectuava un vol entre Bombai i Nova York. Entre les víctimes estava Homi Jehangir Bhabha un dels pares del programa nuclear de l'Índia.[6]

Referències

  1. Segons el mapa IGN 3630 OT, «Chamonix – Massif du Mont-Blanc», IGN, París, 2002
  2. Christian Mollier, Du glacier du Mont-Blanc au glacier des Bossons, Éditions Cabedita, col. Archives vivantes, 2000, p. 7
  3. Vivian, Robert «Les glaciers des Bossons et de Taconna». Revue de Géographie Alpine, 57, 4, 1969, pàg. 871–874. DOI: 10.3406/rga.1969.3454.
  4. Le glacier des Bossons, champ d'étude du cnrs Arxivat 2011-12-10 a Wayback Machine., Un equip de científics del CNRS instal·len un campament al peu de la glacera de Bossons per a estudiar l'impacte de la seva erosió sobre els riscos de esllavisades. A TF1, journal de 20h, 9 de agost de 2010 (en francés).
  5. «Malabar Princess : l'accident du 3 novembre 1950». Arxivat de l'original el 2022-01-05. [Consulta: 30 novembre 2020].
  6. 6,0 6,1 « Les catastrophes aériennes : La catastrophe du Malabar Princess – La catastrophe du Kangchenjunga » Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine., en el lloc montblanc.to
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9