Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Giovanni Sartori

Plantilla:Infotaula personaGiovanni Sartori
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de laringe Modifica el valor a Wikidata
SepulturaFlorència Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversità degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica comparada Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Florència Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióperiodista, sociòleg, professor d'universitat, escriptor, politòleg, filòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Colúmbia
Università degli Studi di Firenze Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralGianfranco Pasquino Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webgiovannisartori.it Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCGWkIGxxp3dkOxMe7BqET9g Goodreads author: 37212 Modifica el valor a Wikidata

Giovanni Sartori (Florència, 13 de maig de 1924 - Florència, 4 d'abril de 2017[1]) fou un politòleg italià, especialitzat en l'estudi de la política comparada.

Biografia

Nasqué el 13 de maig de 1924 a la ciutat de Florència. El 1946 es va llicenciar en Ciències Socials a la Universitat de Florència. Com a docent de Filosofia Moderna, Lògica i Doctrina de l'Estat va impulsar la creació de la primera Facultat de Ciències Polítiques a Itàlia, la Cessés Alfieri. Va fundar l'any 1971 la Rivista Italiana di Scienza Politica.

Sartori ha contribuït fermament en diferents vessants de la teoria democràtica, els sistemes de partits i l'enginyeria constitucional. En particular, Sartori ha suggerit que els sistemes de partits no haurien d'estar classificats en funció del nombre de formacions, sinó segons la seva estructura interna, introduint el concepte de partit rellevant. També ha preconitzat l'aplicació del coneixement adquirit amb estudi de la ciència política per al disseny de les institucions polítiques i millorar el seu funcionament.

L'any 2005 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials, en reconeixement al seu treball en l'elaboració d'una teoria de la democràcia en la qual ha estat sempre present el seu «compromís amb les garanties i les llibertats de la societat oberta».

Obres

  • Democrazia e Definizioni (1957)
  • Il Parlamento Italiano 1946-1963 (1963)
  • Partiti e Sistemi di Partito (1965)
  • Stato e Politica nel Pensiero di Benedetto Croce (1966)
  • Political Development and Political Engineering (1968)
  • Antologia di Scienza Politica (1970)
  • Correnti, Frazioni e Fazioni nei Partiti Politici Italiani (1973)
  • Parties and Party Systems: A Framework for Analysis (1976)
  • La Politica: Logica e Metodo in Scienze Sociali (1979)
  • Teoria dei Partiti e Caso Italiano (1982)
  • The Influence of Electoral Systems: Faulty Laws or Faulty Method (1986)
  • The Theory of Democracy Revisited (1987)
  • Elementi di Teoria Politica (1987)
  • La Comparazione nelle Scienze Sociali (1991), en col·laboració amb L. Morlino
  • Democrazia: Cosa E' (1993)
  • La Democracia después del Comunismo (1993)
  • Ingegneria costituzionale comparata (1994)
  • Studi Crociani (vol. I, Croce Filosofo Pratica e la Crisi dell'Etica; vol. II; Croce Etico-Politico e Filosofo della Libertà, 1997)
  • Homo Videns: Televisione e Post-Pensiero (1997)
  • Pluralismo, Multiculturalismo e Estranei: Saggio sulla Società Multietnica (2000)
  • La Terra Scoppia: Sovrapopolazione e Sviluppo (2003), en col·laboració amb G. Mazzoleni
  • Mala Tempora (2004)

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9