|
Ramón Carande Thovar
Ramón Carande Thovar (Palència, Castella i Lleó, 4 de maig de 1887 – Almendral, Extremadura 1 de setembre de 1986) va ser un historiador i economista espanyol, considerat com a autoritat en la història econòmica espanyola. Biografia Fill de l'advocat Manuel Carande Galán, natural de Carrión de los Condes, i de l'extremenya Ascensión Thobar Uribe. Va passar la seva infància al poble del seu pare, on va dur a terme estudis d'educació secundària. Va estudiar en un petit col·legi privat a Reinosa i al Sainte-Marie de Monceau, un col·legi privat dirigit pels Marianistes en París. El 1902, va superar l'examen de grau de batxiller en l'Institut de Santander. Va estudiar en la Universitat de Madrid les carreres de Dret i Econòmiques i va viure en la Residència d'Estudiants quan aquesta ocupava la seva seu de Fortuny, 14. Es va doctorar en Dret per la Universitat Central amb una tesi titulada "Notas para un estudio sobre el trabajo", defensada el 1910, i publicada més endavant, el 1916, amb el títol de "Notas para un estudio de la naturaleza económica del trabajo". Amb la intenció d'ampliar estudis en Múnic, Viena i Berlín amb Gustav Schmoller i Werner Sombart, tutelat des d'Espanya per Eduardo de Hinojosa, Antonio Flores de Lemus i Francisco Giner de los Ríos. Catedràtic d'Economia Política i Hisenda Pública de les Universitats de Múrcia, nomenat el 28 de novembre de 1916[1] i presa de possessió de 15 de desembre de 1916, on va ser Degà; i per una permuta de lloc, de Sevilla, el 1927, on inicia la seva labor investigadora destacant l'estudi en l'Arxiu d'Índies i en altres institucions; també va ser Rector durant la Dictadura de Primo de Rivera, cessant el 30 de març de 1931, per motius polítics. Després de la proclamació de la Segona República Espanyola viu a Madrid, i ocupa plaça en el Consell d'Estat, sent una època on es relaciona amb els intel·lectuals com Manuel Bartolomé Cossío, Gregorio Marañón, Antonio Garrigues Díaz-Cañabate, prosseguint amb les seves recerques. Fou amic personal de Benito Pérez Galdós i Marcelino Menéndez Pelayo Manuel Azaña intentà nomenar-lo ministre, però Carande no acceptà pel fet de no ser diputat, cosa que no el feia mereixedor de formar part del Govern. Durant la Guerra Civil espanyola la seva casa fou saquejada, i en finalitzar fou apartat de la docència. Refugiat al camp va realitzar la seva monumental obra en tres volums Carlos V y sus banqueros --"La vida económica de España en una fase de su hegemonía, 1516-1556", "La Hacienda Real de Castilla" y "Los caminos del oro y de la plata", amb la qual aconseguí un gran prestigi internacional. El 1949 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història, i és un dels pioners en els estudis de la història econòmica i financera espanyola. El 1985 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials. Gràcies a l'extraordinari esforç que va aplicar a l'estudi de la dimensió històrica de l'economia, mitjançant la utilització de nous sistemes d'anàlisis projectades sobre les fonts documentals originàries, va aconseguir mostrar per primera vegada, de manera sistemàtica, la complexa realitat de l'economia i la hisenda de l'Espanya dels segles XV i xvi, contribuint d'una manera decisiva a forjar les bases historiogràfiques de la ciència econòmica contemporània. Ramón Carande Thovar morí l'1 de setembre de 1986 a l'Almendral, Extremadura. Honors
Obres
ReferènciesEnllaços externs |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
