Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Floritura (música)

La floritura o fioritura, en un context musical, és un adorn escrit a la manera d'una improvisació, perquè l'executa l'intèrpret segons el seu propi criteri.

Etimologia

La paraula floritura prové de fioritura, que en italià significa 'adorn' en el cant.

Definició i usos

La paraula floritura, al principi, va ser utilitzada per a descriure un tipus d'ornament vocal, que consisteix a cantar diverses notes seguides amb una mateixa vocal, la qual cosa transmet la bella sensació d'endinsar-se en una paraula, o almenys en l'ànima de l'intèrpret.

Les floritures generalment eren improvisades pel cantant, però també és usual que, en una òpera, es descriguera el moment en què s'havia d'utilitzar aquest adorn, segons els esdeveniments de l'obra. La bellesa pròpia de la paraula floritura i el seu significat dins del mitjà artístic, van fer que la paraula transcendira a l'ús comú, per a significar un adorn molt notori en una activitat o objecte.

Una fermata (detenció o pausa) és un element de notació musical que indica que la nota ha de ser sostinguda per més temps del que el seu valor de nota indica (més d'un temps en cas de ser una negra, més de mig temps en cas de ser una corxera, etc.).

Exactament, com més ha de ser sostinguda queda a discussió de l'intèrpret, però el doble de la durada no seria estrany.

En general, es dibuixa sobre la nota, però ocasionalment s'usa a sota, invertida (cap a avall) de la nota que haurà de ser sostinguda. En alguns casos, aquestes pauses es dibuixen sobre les línies o dins dels espais, indicant una pausa de durada indefinida.

Aquest signe apareix des del segle xiv, i és bastant comú en els treballs de Dufay i Josquin.

En els arranjaments corals, de Johann Sebastian Bach i altres compositors del barroc, la fermata comunament sols significa la fi d'una frase, en què ha de contenir-se l'alè. En un parell de composicions d'orgue, les fermates ocorren en diferents mesures per a la mà dreta, esquerra i els peus, la qual cosa faria poc pràctica la seua aplicació.

Alguns compositors moderns (com Francis Poulenc i Krzysztof Penderecki) han expandit l'ús del símbol per a indicar una durada aproximada, incorporant fermates de diferents grandàries, fermates quadrades i triangulars, entre altres, per indicar pauses de diferents durades. No obstant això, cap d'aquestes s'ha convertit en estàndard.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9