Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Allegretto

Fragment de la melodia del segon moviment (allegretto) de la simfonia en re menor de César Franck
Segon moviment (allegretto) de la sonata per a piano Clar de Lluna, de Beethoven

Allegretto (diminutiu d'allegro; alegret, en italià) és, en música, un indicador de tempo que correspon a una velocitat una mica menys ràpida que l'allegro, aproximadament unes 120 pulsacions per minut (ppm).

3r moviment (Rondó allegretto grazioso) del quintet número 1 en si bemoll major de Giovanni Cambini 3r moviment (Rondó allegretto grazioso) del quintet número 1 en si bemoll major de Giovanni Cambini (pàg.)

L'allegretto des del segle xviii

Allegretto, és tant una indicació de tempo com de caràcter de la peça a la qual fa referència; en relació a l'allegro normalment indica que ha de ser una mica menys ràpid i una mica més lleuger. Però hi ha proves que vers el 1800, a París, era entès com a més ràpid que l'allegro; n'és un exemple el tractat 'L'art du violon' de J.B. Cartier (1798).

Ocasionalment es troba en obres de Domenico Scarlatti i de Vivaldi, però quasi mai en partitures anteriors, tot i que Brossard ja l'esmenta al seu 'Dictionnaire' del 1703.

Sonata en re menor per a tecla de Domenico Scarlatti, amb indicació de tempo allegretto Sonata en re menor per a tecla de Domenico Scarlatti, amb indicació de tempo allegretto (pàg.)

A la segona meitat del segle xviii va esdevenir força més popular, especialment en l'estil galant al qual semblaven convenir tempos que no fossin gaire extrems. Leopold Mozart (1756) deia que s'havia d'interpretar 'artig, tändelend und scherzhaft' (gentilment, enjogassadament i amb humor). Quan s'incloïa en llistes ordenades d'indicacions de tempo, normalment se situava entre l'allegro i l'andantino.

Segurament que l'exemple més conegut d'allegretto és el segon moviment de la setena simfonia de Beethoven. Ell mateix va marcar com a 'allegretto vivace e sempre scherzando' el segon moviment del seu quartet de cordaOp. 59 número 1, segurament com una manera d'indicar un tempo ràpid amb el mínim d'accentuacions mètriques i el màxim de fluïdesa.

Allegretto de la setena simfonia de L. v. Beethoven Allegretto de la setena simfonia de L. v. Beethoven (pàg.)

Tercer moviment (allegretto) de la Sonata Arpeggione, de Franz Schubert, en una interpretació amb viola i orquestra Tercer moviment (allegretto) de la Sonata Arpeggione, de Franz Schubert, en una interpretació amb viola i orquestra (pàg.)

Segon moviment (allegretto) del concert per a violoncel i orquestra número 1, en la menor, de Camille Saint-Saëns Segon moviment (allegretto) del concert per a violoncel i orquestra número 1, en la menor, de Camille Saint-Saëns (pàg.)

Bibliografia

David Fallows. "Allegretto." Grove Music Online

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9