|
Krzysztof Penderecki
Krzysztof Eugeniusz Penderecki (Dębica, Polònia, 23 de novembre de 1933 - Cracòvia, 29 de març de 2020)[1][2] fou un compositor i director d'orquestra polonès.[3] Primers anysDesprés de prendre classes privades de composició amb Franciszek Skolyszewski, va estudiar música a la Universitat de Cracòvia i a l'Acadèmia de Música de la mateixa ciutat amb Artur Malawski i Stanislaw Wiechowicz. Després de graduar-se l'any 1958, va aconseguir un lloc d'ensenyament a l'Acadèmia de Música. Les seves primeres obres mostren la influència d'Anton Webern i Pierre Boulez, així com d'Ígor Stravinski. El seu reconeixement internacional va iniciar-se el 1959, al Festival de Tardor de Varsòvia amb l'estrena de les obres, Estrofes, Salms de David i Emanacions, però l'obra que realment va cridar l'atenció internacionalment va ser el Lament a les Víctimes d'Hiroshima, escrit per a 52 instruments de corda fregada. En aquesta obra, Penderecki fa ús de tècniques instrumentals esteses (per exemple, tocar al costat «erroni» del pont). Hi ha moltes textures noves en l'obra, un exemple és que fa molt ús dels clústers (notes adjacents tocades al mateix temps). La Passió segons Sant LlucLa Passió segons Sant Lluc (1963-1966) va donar a Penderecki aviat l'aclamació popular encara que no fos una obra major. Devotament religiosa i escrita en un llenguatge musical avantguardista, fou composta a l'Europa Oriental comunista. El públic occidental la va considerar com un desafiament a les autoritats soviètiques i li van donar el seu suport. Diversos estils musicals poden observar-se en l'obra. Les teixidures experimentals estan balancejades amb la forma barroca de l'obra i l'ús ocasional d'una escriptura harmònica i melòdica més tradicional. Penderecki fa ús del serialisme en aquesta obra, i una de les sèries que usa conté el motiu BACH, que actua com un pont entre els elements més convencionals i més experimentals. La secció de l'Stabat Mater fins al final conclou en un acord major de re major, i aquest gest és repetit al final de l'obra, que acaba amb un triomfant acord de mi major. Aquestes són les úniques harmonies tonals de l'obra, i ambdues resulten com una sorpresa per a l'oient. L'ús de tríades tonals com aquests per part de Penderecki, han estat un aspecte controvertit de l'obra. A partir dels anys 1970 A mitjan anys 1970, l'estil de Penderecki va començar a canviar. El Concert per a violí n. 1 mostra notablement densos clústers als quals estava associat el compositor, i en el seu lloc es concentra en dos intervals melòdics: el semitò i el tríton. Aquesta direcció va continuar amb la Simfonia n. 2 "Nadal" de 1980, que fa encara més ús de recursos harmònics i melòdics del passat, en un compositor que ha estat un dels més experimentadors a Europa. Hi fa un ús freqüent de la melodia de la nadala Santa nit. El mateix any 1980, li van encarregar, des del sindicat obrer catòlic Solidarność, compondre una obra que acompanyés l'acte de descobriment d'una estàtua a Gdańsk, en record dels ciutadans que van ser assassinats durant les protestes contra el govern el 1970. Penderecki va respondre amb Lacrimosa, que posteriorment va ampliar i convertir en una de les obres més conegudes del seu últim període, el Rèquiem polonès (1980-84, revisat el 1993). En les seves darreres obres ha girat cap a criteris musicals més conservadors del romanticisme. Formà part d'una generació de músics polonesos innovadors entre els que cal citar Baird, Kotoński i Serocki. El 2001 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts.[4] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
