Alteració (música)

Conté arxius de so
	Més info

Un accident és un signe musical que modifica (altera) el so de les notes escrites al pentagrama.^[1] Hi ha tres tipus principals d'alteració: sostingut, bemoll i becaire.^[2][3] També existeixen el doble sostingut i el doble bemoll, que s'utilitzen més sovint en el cas de fragments enharmònics o en tonalitats estranyes. Les alteracions tenen les següents funcions.

• 
  Doble sostingut: puja l'entonació de la nota escrita en un to
• 
  Sostingut: puja l'entonació de la nota escrita en un semitò
• 
  Becaire: anul·la l'efecte del sostingut o bemoll; la nota s'interpretarà tal qual està escrita
• 
  Bemoll: baixa l'entonació en un semitò
• 
  Doble bemoll: baixa l'entonació de la nota escrita en un to
• 
  Tots els accidents ordenats cromàticament. Podeu descarregar l'arxiu de so aquí.

Les alteracions es posen davant la nota que s'ha de modificar o al principi del pentagrama. Quan les alteracions es posen davant de la nota s'anomenen alteracions accidentals o accident. Un accident és un signe que indica que la nota ha de ser alterada (ja sigui a través d'un doble sostingut, sostingut, becaire, bemoll o doble bemoll). L'alteració s'ha d'escriure immediatament abans de la nota a alterar. No només s'alterarà aquella nota sinó també totes les notes del compàs del mateix tipus.

Generalment també s'alteren les notes del mateix nom d'altres octaves, però el més freqüent és que a l'esquerra d'aquestes notes s'escrigui una alteració de seguretat entre parèntesis. Les alteracions permanents, és a dir, que s'executen al llarg de tota una peça, conformen l'armadura i se situen al principi de la partitura, just després de la clau.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alteració

• Henry, Earl. Fundamentals of Music. Upper Saddle River, New Jersey: Prentice Hall, 2004. ISBN 978-0-13-112093-8. OCLC 51861958. 

Viccionari