Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Eduard Marquina i Angulo

Plantilla:Infotaula personaEduard Marquina i Angulo
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1879 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort21 novembre 1946 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
SepulturaPanteón de Hombres Ilustres (Cementiri de San Justo, Madrid) 
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, dramaturg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereDramatúrgia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLluís Marquina i Pichot Modifica el valor a Wikidata
GermansRafael Marquina i Angulo Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0549891
Musicbrainz: 4bd8ff1e-37a7-41ca-a28a-858de9a9d18b IMSLP: Category:Marquina,_Eduardo Modifica el valor a Wikidata

Eduard Marquina i Angulo (Barcelona, 21 de gener de 1879 - Nova York, 21 de novembre de 1946) fou un escriptor català.

Biografia

Inicià la seva activitat literària com a col·laborador de les revistes Pèl & Ploma i Joventut. El 1902 es traslladà a Madrid on començà a escriure obres de teatre de tema històric en un estil que recrea el teatre romàntic de Zorrilla, com En Flandes se ha puesto el sol o Las hijas del Cid. També fou autor de lletres per a sarsueles. Als Quatre Gats, d'on era assidu contertulià, feu lectures d'algunes de les seves obres.[1]

Eduard Marquina es va casar amb Mercedes Pichot, germana del pintor Ramon Pichot i la mezzosoprano María Gay, amb qui va tenir un fill, el director, guionista i productor de cinema Lluís Marquina i Pichot.[2][3]

Autor dramàtic

Va estrenar les obres següents:

  • El Rey Trovador, (1912).
  • Cuando florecen los rosales, (1913) en prosa.
  • Por los pecados del Rey, (1913).
  • El retablo de Agrellano, (1913).
  • La Hiedra, tragèdia en prosa (1914).
  • Las flores de Aragón, (1915).
  • El Gran Vapitán, (1916).
  • El último dia, drama en un acte.
  • Una mujer, drama en tres actes i en prosa.
  • La extraña, drama entres actes, en prosa (1921).
  • Alondra, drama en tres actes, en prosa.
  • Ebora, tragèdia en tres actes, en vers.
  • Don Luis Mejia, drama en tres actes i un epíleg, en vers, amb col·laboració amb A. Fernández Catá.
  • La vida es mia, drama, (1928).
  • La dueña del mundo, comèdia dramatica.
  • El camino de la felicidad, comèdia poètica entres actes i envers en col·laboarió amb Gregorio Martínez Sierra (1929).
  • Salvadora, drama rural en tes actes, en vers.
  • Sin horca ni cuchillo, drama basat en l'època medieval.
  • El monje blanco subtitulada per l'autor com a <retaules de llegenda primitiva> i que li reportà un gran triomf l'any 1930.
  • Fuente escondida, (1931).

El teatre històric de Marquina va restar jutjat amb molt d'encert per Gómez Baquero en la seva obra La España Moderna.

A més de les obres citades, va publicar les següents:

  • Empòrium, òpera, amb música d'Enric Morera (1906).
  • El abanico duende, comèdia musical amb col·laboració amb Amadeu Vives.
  • La morisca, òpera amb música de Pahissa (1919).
  • El Delfin, sarsuela en col·laboració amb Salmerón.
  • Alimaña, comèdia en quatre actes, en prosa.
  • Don Diego de Noche, comèdia en tres actes, en prosa.
  • La princesa juega, comèdia poètica en dos actes, en prosa.
  • La morisca, comèdia (1918).
  • El pavo real, comèdia poètica en tres actes, en vers.
  • Rosa de Francia, joc de comedies en quatre actes, en vers, amb col·laboració amb Luis Fernández Ardavin
  • Una noche en Venècia, comèdia poètica en tres actes, en vers.
  • El pobrecito carpintero, conte de poble en quatre actes, en vers, que li'n valgué el premi Piquer de l'Academia Espanyola.
  • El Gavilán de la espada,
  • Cantiga de Sarrana.
  • El antifaz.
  • La Caramba.
  • La Monja Teodora, (aquestes quatre últimes totes elles peces dramàtiques col·leccionades en un volum publicat el 1914 amb el títol de Tapíces viejos).

Novel·la

  • Almas anónimas.
  • Las dos vidas.
  • La caravana.
  • Beso de oro (1917).
  • Almas de mujer.
  • El beso en la herida.
  • Maternidad, Barcelona (1917).
  • Agua en cisterna.
  • El destino cruel.
  • Adán y Eva en el dancing, (1926), etc.

Traduccions

Va traduir entre d'altres les obres completes de Guerra Junqueiro.

Fons

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques conserva 200 obres manuscrites i impreses d'Eduard Marquina i Angulo. Aquestes es poden trobar a l'Escena digital i biblioteques del MAE.[4][5]

Vegeu també

Referències

  1. (Mendoza, 1995), núm. 114
  2. Lluís Brugués, Elisenda Vidal «La nissaga dels Pichot». Revista de Girona, 271, 2012, pàg. 52-56 [Consulta: 27 febrer 2016].
  3. Playà Maset, Josep. «La estirpe de los Pichot». La Vanguardia, 15-11-2015. [Consulta: 26 febrer 2016].
  4. Escena digital - Eduard Marquina i Angulo
  5. Biblioescènic - Eduard Marquina i Angulo

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9