Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903. Va ser finançada per Ramon Casas, que a més a més va ser el seu director artístic i principal il·lustrador, mentre que Miquel Utrillo, que en va ser l'ànima i el seu redactor únic durant molt de temps, hi va publicar la part més important, juntament amb Forma, del seu pensament artístic. A aquest duo s'uní també Leandro Galceran, que va oferir-se per a fer-se càrrec de la part administrativa.
Pèl i Ploma deriva directament de la publicació Quatre Gats i és alhora predecessora de la revista Forma. Després de gairebé quatre anys d'activitat i amb 100 números publicats, Pèl i Ploma tanca les portes com una de les revistes més representatives del modernisme català. Com a impulsora d'aquest moviment, va esdevenir un important referent i una plataforma de promoció de l'art modern.
Orígens i història
Ramon Casas i Miquel Utrillo ja havien col·laborat junts en la realització de la revista Quatre Gats, revista de la qual s'ha de considerar que Pèl i Ploma deriva. De fet el primer número de Pèl i Ploma surt una setmana després que l'últim de Quatre Gats, amb una fisonomia pràcticament idèntica a la de la seva predecessora (mateix format, distribució de les il·lustracions i directors). L'únic que les diferenciarà en primera instància serà, per una part el canvi de propietari, Casas succeeix a Pere Romeu, i una lleugera variant en l'autoria dels continguts. Així, mentre que Quatre Gats va ser sempre una publicació coral a Pèl i PlomaMiquel Utrillo i Ramon Casas signaran, durant gairebé tot el primer any de la revista, tots els escrits l'un i els dibuixos l'altre.
En la presentació del primer número de Pèl i Ploma Utrillo deixa notar que amb Pèl i Ploma la seva intenció és la d'apropar-se a un tipus de publicació artística com les que els arriben de França, Anglaterra i Alemanya.[1] En aquell moment no hi havia res en l'àmbit nacional que estigués a l'altura de les revistes europees. Aquesta carència es pensava que, en part, es devia a la manca de llibertat que tenien els seus il·lustradors, ja que aquests s'havien d'adaptar sempre a les exigències de l'editor. Com Casas es podia permetre el finançament d'una revista, a Pèl i Ploma es podrà prescindir de l'editor.[2]
En la presentació d'aquell primer número també es denotava un dels principals motius de la publicació de la revista: donar sortida als molts dibuixos de Ramon Casas, inquirint amb això en una finalitat propagandística i fins i tot comercial, ja que amb això Casas volia vendre més dibuixos i que li encarreguessin més quadres.[3]
Pel que fa al títol de la revista, Pèl i Ploma, Utrillo també ens dona una explicació en la presentació:
«El títol de Pèl & Ploma no és cap trobada feliç ni té res a ver am el que publicarà (...) Pèl i Poma és una locució catalana ràpida i si s vol, el pèl pot ser el dels pinzells i la ploma la d'escriure. N'hi ha que s pensen que és un diari de cassa: tant de bo que també sigui de pesca!».[1]
Pel que fa a la història de la revista, podem distingir una primera etapa, que correspon al primer any, en la qual va sortir setmanalment, amb el subtítol de “Setmanari dibuixat per R. Casas i escrit per M Utrillo”. La secció literària és a càrrec de Utrillo, amb esporàdiques aportacions d'altres escriptors com Vilanova, Marquina, Pellicer o A. Mestres. Els dibuixos són de R. Casas, exceptuant algunes publicacions on apareixen dibuixos de Pichot, Pellicer, fotografies d'obres d'en Llimona o reproduccions de quadres de Rusiñol.
El segon any de la revista, correspon a la segona etapa, on comença a ser quinzenal, i pren per subtítol “Periòdich quincenal amb dibuixos”. Utrillo acull altres escriptors coneguts, d'entre ells al crític Jordà, el poeta Marquina, Apel·les Mestres i Santiago Rusiñol.[4] Casas continua fent la major part de les il·lustracions, però podem veure alguns dibuixos de Pichot, Opisso i Sorolla entre altes. La quasi totalitat dels articles i dels dibuixos en aquest període, estan consagrats a l'Exposició Universal de 1900 a París, ciutat on Utrillo i Casas viuen gran part de l'any.[5]
El tercer any comença a editar-se mensualment. Pren per subtítol “Revista mensual d'Art”. “En aquest tercer any, veiem grans variacions, en primer lloc un marcat interès per les personalitats estrangeres i per l'art antic, així la major part dels retrats que es publiquen pertanyen a persones de fora d'Espanya i les reproduccions, més nombroses que les il·lustracions, segueixen la mateixa tendència. En lo referent al nou interès que desperten les antiguitats, veiem com reprodueixen obres de A. Cano, o escultures del Monestir de Poblet.”[6] Per altra banda, prenen importància els números monogràfics[4]
El quart any i últim del període, no presenta grans canvis amb l'anterior etapa. Tot i que no desapareixen, hi ha menys monogràfics.[7] “Amb respecte a la il·lustració de la revista, podem dir que s'incrementa l'afició pel passat, pels artistes estrangers, encara que reprodueixen obres d'artistes d'aquí.[8] Cal esmentar que al últim número de la revista (el 100), van publicar els retrats de diversos periodistes barcelonins, tots dibuixats per Casas, com un homenatge que el mateix retia a la premsa barcelonina.[9]
Format i disseny
Jove decadent
Durant els dos primers anysPèl i Plomaseguirà els preceptes d'edició que s'havien dut a terme ambQuatre Gats. Serà a partir de la tercera etapa de la revista quan el format canviï radicalment, ampliant el seu nombre de pàgines, reduint el seu format i apostant per una impressió en paper estucat de gran qualitat.
Així, els exemplars de Pèl i Ploma de tot el primer any seran impresos de 332 x 236 mm, a dos colors i de quatre pàgines (com ho van ser els de Quatre Gats). La primera i l'última d'aquestes quatre pàgines constava d'un dibuix original de Ramon Casas.[n. 1] Les dues pàgines interiors són tipogràfiques a dues columnes, amb comentaris artístics i humorístics de Miquel Utrillo. A més en aquestes pàgines s'intercalen, sempre ben diferenciats del text, anuncis comercials, tots ells dibuixats per Casas.[10] En aquesta primera etapa, Pèl i Ploma havia estat impresa sempre en els tallers de L'Avenç.
La nova temporada de la revista s'inaugurarà amb un canvi per la casa Seix. Pel que fa a la qüestió gràfica, aquesta nova temporada molt aviat comportarà canvis. I de seguida esdevindrà el canvi de quatre pàgines a deu, augment que es justificava amb el canvi de periodicitat. Ara la revista passa de ser setmanal a ser quinzenal.
A partir del tercer any, amb el número 77 de la revista, Pèl i Ploma es fa un rentat de cara. Lluny de les quatre pàgines amb què s'inicià la publicació de Casas i Utrillo, Pèl i Ploma serà ara una revista mensual, impresa en un paper estucat de gran qualitat, 32 pàgines i d'un format lleugerament més petit que l'original: 207 x 300 mm.[11]
Ara la revista vol ser una luxosa edició artística i literària, i això es deixa veure a les abundants reproduccions d'alta qualitat que s'exposen a tot color. El nou Pèl i Ploma serà imprès en els tallers de J. Thomas, qui mostrarà el seu domini en totes les possibilitats del fotogravat i de la tricomia.[12][n. 2]
Dintre de les publicacions modernistes catalanes, Pèl i Ploma - igual que Quatre Gats i més tard, tot i que en menor mesura, també Forma - han estat identificades com les publicacions de clara ascendència francesa, una mica diferents de les que es van veure per aquells anys a Barcelona.[13] Això s'explica pel fet que tant Casas com Utrillo passaran gran part de l'any a París. Inspirades en les publicacions parisenques fins al punt que Eliseu Trenc afirma que aquestes revistes «enriqueixen encara més el panorama de la premsa il·lustrada de Montmartre, en particular de Gil Blas i del Le Rire».[14]
Així mateix, ens recorda Eliseu Trenc que tota la gràfica de la revista, com l'art de Ramon Casas, està directament relacionat amb els cartellistes francesos Toulouse-Lautrec i Steilen que representen una branca del modernisme més realista i sintètic. Aquesta estètica, no era tan comú en les altres publicacions modernistes catalanes, on van proliferar les sanefes i els gestos serpentejants per decorar els textos.[n. 3] Lluny d'aquest gust Pèl i Ploma aposta per una compaginació equilibrada, i fins i tot convencional. El text es disposa a dues columnes simètricament i sempre sense ornamentar.[15]
Cartell putxinellis quatre gats-MAE-25221
És també Eliseo Trenc qui puntualitza, que, tot i que Pèl i Ploma s'adhereix a l'escola francesa, la il·lustració de les seves pàgines són mostra d'un gran eclecticisme. Cosa que Trenc pensa que es deu, a l'obertura d'esperit de Miquel Utrillo que possibilitava la dispar confluència de «artistes tan simbòlics com Xiró, expressionistes vitalistes com Bonnín, el líric delirant o Riquer, el místic evanescent».[15]
Els anuncis
Fins a la segona meitat del segle xix l'anunci reproduït en la premsa era quelcom d'inèdit. Un invent que es desenvolupa per primera vegada en aquesta època i que a Catalunya veiem en format il·lustrat per primera vegada i de manera seriosa a la revista La Ilustració Catalana.[16]En general els anuncis van omplir les últimes pàgines de les revistes, així es va veure en Quatre Gats i els últims números de Luz.[17]Amb Pèl i Ploma, en canvi, no serà tant així i els anuncis seran disposats també a les pàgines interiors amb força llibertat. Quant a les dimensions dels anuncis, aquests varien enormement i trobem des dels molt petits (aquests amb una preferència pel format horitzontal) fins als que ocupen una pàgina sencera.
Majoritàriament els anuncis que Pèl i Ploma publiqui seran il·lustrats perRamon Casas, però fins al 1901 no tots seran seus. Això canvia en 1901, moment en el qual Casas passa a ser l'autor de tots.[17] Molts són els anuncis que en 100 números Pèl i Ploma publicarà, tot i així podem destacar els realitzats per al Taller de Joyeria de R. Callís, Els Billards T. Mayol, Puchilellis 4 Gats, Pallejà Decoradors, Pianos Chassaigne, Escofet Tejera, Torrat de cafè Tupinambra o Fayans Català.
Fundadors
Ramon Casas - MNAC- Miquel Utrillo- 027258-D 021402
Miquel Utrillo
Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 – Sitges, Garraf, 20 de gener de 1934) va estudiar enginyeria, agricultura i belles arts, a més de ser pintor i una figura clau pel desenvolupament de la societat artística de la Barcelona dels últims anys del segle xix.
Es presenten dificultats a l'hora de posicionar la seva figura en un camp determinat a causa de la intensa activitat polifacètica que va des de la seva etapa com a historiador, crític d'art i periodista fins a arribar a esdevenir fins i tot viu organitzador d'activitats de caràcter artístic.[18]
Gran erudit d'aquella època, destaquem la seva figura per ser un dels membres fundadors juntament amb Ramon Casas de la revista Pel i Ploma. Se'l classifica d'escèptic durant aquesta etapa, mostrant-ho així en els seus escrits, von es pot apreciar una certa anarquia i inconnexió, fent-los sovint inintel·ligibles.[19]
Ramon Casas - Self-portrait - Google Art Project (559678)
Ramon Casas
Ramon Casas Carbó (Barcelona, 5 de gener de 1866[21] – 29 de febrer de 1932)[22] nascut a una família burgesa, ja des de molt d'hora es va sentir atret pel dibuix. En un primer moment va estudiar al taller de Juan Vicens. Va viatjar a París sota la protecció del metge Carbó, lloc von va estudiar amb Carolus Durán. Més tard va residir a Madrid, von va poder apreciar les obres exposades al Museu del Prado, especialment l'obra de Velázquez. De retorn a París estudià junt amb Rusiñol i Ignacio Zuloaga Zabaleta a l'Academia Gener. És a la capital francesa on va poder gaudir de l'ambient artístic que hi havia, llocs com le Moulin de la Galette varen esser freqüentats per ell junt a altres personatges que esdevingueren importants a la seva vida com Miquel Utrillo i Rusiñol.[23]
A Barcelona es va donar a conèixer com a artista junt amb Rusiñol a les exposicions periòdiques organitzades per ambdós a la Sala Parés que van des del 1889 fins al 1890.[24]
Hi trobem també articles i composicions de personatges clau per al desenvolupament del modernisme, i això va fer que n'esdevingués un símbol. Entre els personatges que li donen aquest caràcter propugnador hi trobem a Pompeu Fabra amb el desig de convertir el català en una llengua moderna, el crític d'art Raimon Casellas, el crític teatral Joan Gay, el poeta condeixeble de Maragall Guillem August Tell i Lafont i altres escriptors que ja hi actuaven dins la revista L'Avenç, von també hi col·laborà entre altres Ramon Casas, hi trobem personatges com: Narcís Oller, Jaume Massó Torrents i Ramon D. Perés. També hi escriuen autors de tendència simbolista com el fundador de LuzJosep María Roviralta i l'escriptor de tendència decadent Rafael Nogueras Oller o personatges renovadors del moviment modernista com Emili Guanyabens. Per el contrari autors de tarannà més classicista, i per tant propers al noucentisme, com Gabriel Alomar i Villalonga també hi participaran.[27] S'hi podrien destacar altres d'importància rellevant en l'àmbit literari: Miguel de Unamuno, Àngel Guimerà i Alexandre de Riquer.[28]
Pel i Plomano va tenir col·laboradors artístics de manera directa, ja que els dibuixos que s'inclogueren no es varen fer expressament per la revista.[30] Respecte a això s'ha de dir que la revista, malgrat les diferents etapes que va passar, va estar disposada a rebre obertament les novetats del seu temps, les seves publicacions ho feien pales reconeixent els nous valors artístics que s'hi succeïen. D'aquesta manera alguns dels artistes d'avantguarda durant aquells anys eren reconeguts, un exemple clar el trobem en Picasso, del qual no només es van publicar obres seves sinó que també se'l reconeix artisticament en diversos articles d'Utrillo. I aquest no és l'únic, també es van publicar obres de Bonnin Canals, Nonell i d'artistes de generacions anteriors com Eliseu Meifrèn, Alexandre de Riquer i Ignacio Zuloaga Zabaleta mitjançant els números monogràfics del tercer any de la revista.[31] Hem d'esmentar altres obres d'en Mas i Fontdevila i l'Apeles Mestres amb els quals Casas tenia contacte sigui per amistat o per pròpia admiració envers aquests.[32] No d'oblidar és la intensa amistat d'aquest amb en Rusiñol, ambdós van col·laborar conjuntament al llarg de la seva vida, el que facilitaria la publicació de les seves obres a la revista.[33]
Altres artistes espanyols dels quals també es publicaran obres foren: Joaquim Mir i Trinxet, R. Domingo, Manuel Feliu, Baldomer Galofre, Anselmo Guinea, Lluís Labarta, Opisso, Pellicer, Marià Pidelaserra, Ramon Pichot, Lorenzo Rosselló, Joaquim Sorolla i Bastida, Torres Garcia, Lluïsa Vidal i Vilanova i Xiró.[30]
Però també els artistes estrangers hi són presents, un paper important el prenen els artistes francesos, que coneixien ambdós fundadors a través dels seus viatges a París, i en especial per la inspiració que havia trobat Casas en l'obra d'aquests per alguns dels seus quadres, Henri de Toulouse-Lautrec i Steinlen en son exemples clars que mostraren el criteri artístic obert a totes les novetats que va segur la revista.[34] Per tant veiem que hi ha una gran varietat d'artistes, això era l'objectiu de la revista, ja que amb aquesta es volia obtenir una visió global del succeir il·lustratiu de l'època.[35] Altres artistes que hi apareixen són: Besnard, Cottet, Degouve, Hassall, Hoeter, Leandre Lerolle, May Fhill.[30]
Podem inscriure la revista dintre del corrent modernista, però segons Ramón Pla, “encara que considerem PÈL & PLOMA com a modernista, ho és més pels seus gravats, la seva tipografia, però el seu contingut literari és “lleugerament decebedor”.[37]
Així veurem que la revista s'edita en català, mira molt cap a París, molts dels seus articles estan traduïts al francès. A partir del segon any, apareix una publicació en castellà, més barata, que es deia “Pluma y Lápiz” i que fou de curta durada. “Era exactament el que pretenia ser l'altra, però amb una orientació molt més directa.”.[38] I per altra banda, en aquest mateix any el mateix Utrillo declara la seva intenció de dirigir-se cap a un públic més tancat, concretament de tarannà més artístic: “Destinat exclusivament al public que ha correspost als nostres esforços, será més directament dirigida an ell que al public desconegut que el comprava. Quan començàrem ens ferem la il·lusió d'interessar a poc a poc al públic que compra coses a dèu centims; més en això han sortit un xic errades les profecies que ns ferem i en les que no crèiem gaire. Ara ns encararem més i més al public més tancat d'aficionats a l'art, sense renunciar pera més tard a escampar un semmanari d'art popular”.[39]
Segons Camarero Gómez, és degut també al mateix Utrillo l'èxit de la revista, ja que fa costat als joves valors de l'art i la literatura, i la manté sempre dintre d'un cert esperit de tolerància, procurant apartar-se d'idees polítiques o religioses.
“Pèl & Ploma, continuant la tasca de Quatre Gats i, en el terreny artístic i literari, la que havien iniciat L'Avenç i Catalònia, “representa el triomf del modernisme, sobretot en el seu aspecte plàstic, i és la gran introductora a Catalunya de l'esperit europeu, renovador, d'aquella fi del segle XIX i dels inicis del XX, en què va publicar-se.”.[40]
Temes
Casas-CL-Liceu
El més destacat de la revista és l'aportació artística, a través d'aquesta s'hi reflecteix la situació sociopolítica i cultural del moment. Segons Gloria Camarero Gómez,[41] la gran innovació temàtica que apareix aquí, és la representació del que succeeix a la moderna ciutat industrial, ells capten l'ambient dels espectacles, de les diversions públiques, dels cafès, dels suburbis, etc. Per altra banda, el símbol de la dona lliure, emancipada, reflex d'una nova era (tantes vegades retratada per Casas), representa la vida de la burgesia optimista, oberta a l'adopció de tot el que succeeix a l'estranger. És aquesta dona, que participa en la vida pública, la que s'adoptarà com a model per il·lustrar cartells d'exposicions, espectacles, revistes, d'estableciments de qualsevol tipus. És la gran innovació del moment. Aquesta representació femenina no és nova en el camp de l'art, però ara, aquesta imatge és reflex no només de l'encant físic, sinó també d'un cert encant interior. Encara que, s'ha de destacar, que al costat d'aquestes dones, també ens mostra una dona abatuda, trista, nostàlgica, producte de el corrent decadentista tan influent a l'època, i que ens mostra també la capacitat que tenia el pintor de captar la psicologia femenina.[42]
Un altre dels temes més tractats a la revista són “els baixos fons” de la ciutat industrial, i un altre cop, encara que la temàtica no és nova, la gent representada aquí és diferent en la seva concepció, ja que la pobresa augmenta considerablement, i hi ha un canvi de valors, que dona peu a tota mena de malalties físiques i mentals noves.”.[43]
Trobem molt representada també tota la temàtica del món de l'espectacle, en les seves diverses variants: les marionetes, el cabaret, les diversions públiques, entre d'altres. Interès aquest que es correspon amb aquesta necessitat de representar la nova ciutat industrial. Entroncant amb aquesta mateixa línia, trobem la representació d'ambients del carrer: el carrer amb els seus venedors ambulants, cafès a l'aire lliure, etc.[44]
Per acabar, no podem deixar de parlar del retrat, tantes vegades reproduït per Casas a la revista. Apartat aquest de gran importància a causa de l'immens llegat que va deixar de personalitats de l'època, representades de manera natural i espontània, allunyant-se de qualsevol idealització.
Exposicions a la Sala Parés
Ramon Casas - Retrat de Pablo Picasso
La Sala Parés, ubicada a Barcelona (al número 3 del carrer Petritxol), inicia la seva activitat el 1840 com un establiment per la venda de material artístic i de decoració interior, s'inaugura com a galeria en 1877, i, amb una reforma l'any 1884 (que la dotà de molta llum natural i grans dimensions), esdevé molt important per a la comunitat artística per les seves qualitats expositives. Tot i no tenir l'exclusiva d'aquest mercat, tot fa pensar que es va mantenir com la principal sala perquè esdevingué com lloc de trobada setmanal per a molts barcelonins i punt de visita obligada per als forasters.[45]
En un primer moment es feien exposicions col·lectives, amb canvis setmanals, però no hi havia criteri expositiu. Va ser la primera exposició individual de Ramon Casas, la que es va erigir com la més innovadora: organitzada per Pèl & Ploma en 1898. S'hi mostrava una sèrie de retrats contemporanis que Casas havia fet per als subscriptors de la revista; i a aquest fet insòlit (muntar una exhibició individual, temàtica d'un artista jove) s'afegien les reformes en la decoració i il·luminació de la sala feta per Utrillo, com a expressió d'una nova manera de plantejar-se l'exhibició, diferent del tipus “magatzem” i sense intenció imperant fins aleshores.
Per anunciar aquestes exposicions es feien invitacions i fulletons (fet que responia a la iniciativa de l'artista més que al de la galeria). Novetats, totes aquestes, que es van estendre a altres sales d'exhibició comercial.[46]
A més d'aquestes novetats, durant la vida literària de Pèl & Ploma, les il·lustracions de Casas van protagonitzar dues exposicions més a la Sala Parés, amb l'objectiu de mantenir-se viva i autopromocionar-se davant del seu públic. En aquesta sala també es van fer sorteigs de dibuixos, olis i esbossos de Casas, sempre dirigits als subscriptors de la revista. Aquests fets augmentaren el nombre de subscriptors, i alhora van suposar una important injecció econòmica per al seu finançament.
Taula de Continguts
Primera etapa: 3/06/1899 - 26/05/1900
Nº
Data
Textos i Autors
Dibuixos i Autors
Exposicions i concursos
Personalitats de què es parla
1
3/06/1899
Miquel Utrillo: Textos de presentació.
Ramon Casas: Sense títol (portada), sense títol (dona amb barret), Billarts T. Mayol, Pianos Chassaigne, Puchinel·lis 4 gats, Sense títol (tres homes en diagonal).
---
Francisco Miquel i Badia
Rosa Bonheur
2
10/06/1899
---
Ramon Casas: Albert de Sicília Llanas i Castells, Venus ciclista.
Cartells catalans al'Ateneu barcelonès.
IV Exposició de Belles Arts del Circol de Sant Lluc.
Albert Llanas.
3
17/06/1899
Miquel Utrillo: La ginesta.
Ramon Casas: Taller de joyeria de R. Callis, Sense títol camperola amb mocador vermell).
---
Ernest Chausson.
4
24/06/1899
Miquel Utrillo: Les filles del rei Herodes.
Ramon Casas: Cap, fondo rosa; Decoracións d'habitacions Pallejà, Germans Sanchis; Foc de Sant Joan.
---
John Bull.
5
1/07/1899
Alexandre de Riquer: Crisantemes.
Ramon Casas: Sense títol (cap de dona); Retrat d'Alexandre de Riquer i Anglada.
Salons de Paris.
Puvis de Chavannes.
6
8/07/1899
---
Ramon Casas: Deu kilos, 100 a sota.
Exposición de carteles artísticos en Madrid.
Amadeu Vives.
7
15/07/1899
---
Ramon Casas: A la platja
Exposición de carteles artísticos en Madrid.
Santiago Rusiñol.
8
22/07/1899
A de Baran: Los instantáneos de Pèl i Ploma.
Ramon Casas: Goma ciclista.
E. B: Sense títol (comic amb escenes de treballadors i mariners al port)
---
Joaquim Mir
9
29/07/1899
---
Ramon Casas: El clavell, Retrat de Pompeyo Gener i Babot.
Exposició Universal de Paris (pintura).
Exposició de tarjetes postals il·lustrades. (Ostede i Venecia)
Pompeu Gener.
10
5/08/1899
Miquel Utrillo: Del Teatre Líric
Ramon Casas: Miss Gardenia; Escofet Tejera & Co, Mosaicos Hidráulicos; Aprenent de ciclista.
Exposició de cartells a Madrid.
---
11
12/08/1899
---
Ramon Casas: Pèl & Ploma, Sense títol (cotxe de policia vermell)
Exposició Universal de Paris (pintura).
Exposició de Van Dyck (Anvers)
Apel·les Mestres.
12
19/08/1899
Miquel Utrillo: L'Influència de l'art en la politica.
Ramon Casas: Idili, Retrat de Joaquim Mir i Trinxet.
Concurs de l'Union Centrale des Arts décoratifs, Paris.
Exposició Universal de Paris.
---
13
26/08/1899
---
Ramon Casas: L'hamaca, Teatre íntim, Sense títol (dona estirada en un camp).
Charles Lamoureux: Trista & Isolda, Nouveau Thêatre de Paris.
Charles Garnier.
14
2/09/1899
Miquel Utrillo: Vocabulari artístic de l'aprenent.
Ramon Casas: Sense títol (dona de perfil), Tornada de Badalona.
---
Mascagni.
15
9/09/1899
Miquel Utrillo: La vida resseguida.
Ramon Casas: El primer cabell blanc, Sereno! (o nublado),
---
Marius André.
16
16/09/1899
Miquel Utrillo: El teatre a Cristiania i a Barcelona.
Ramon Casas: Al fi d'estiu, Sense títol (home escribint).
---
Maurice Kufferath
17
23/09/1899
Miquel Utrillo: Teatre lírics... de fora.
Ramon Casas: Sense títol (cap de dona), Enric Morera i Viura.
Concurs de La societat italiana d'art públic.
Exposició de Ramon Casas en la Sala Parés.
Enric Morera.
18
30/09/1899
---
Ramon Casas: Nocturn en blau, Ignacio Zuloaga Zabaleta.
Exposició de Rusiñol a L'Art Nouveau, Paris.
Ignacio Zuloaga.
19
7/10/1899
Miquel Utrillo: Art Usual.
Ramon Casas: La festa major, exercicis espirituals; Ball de festa major.
---
---
20
14/10/1899
---
Ramon Casas: Sense títol (cap de dona), L'Art Décoratif, Retrat de Joan Chia.
Exposició de Ramon Casas a la Sala Parés.
Concurs del Circol de Sant Lluc.
Saló de La Vanguardia.
Nonell.
21
21/10/1899
Apel·les Mestres: Inter nos.
Ramon Casas: Sense títol (cap de dona), Retrat d'Apel·les Mestres.
---
Claudio Lorenzale.
22
28/10/1899
Número que llista totes les obres de Ramon Casas exposades a la Sala Parés fins al moment.
Ramon Casas: Dibuix que decora les invitacions a l'exposició de; Pèl i Ploma, La pintora, Ramon Casas Carbó.
---
---
23
4/11/1899
E. Marquina: Elegia (a Puvis de Chavannes), Epitafi (a Burne Jones).
Ramon Casas: L'enterro de la nuvia.
Apel·les Mestres: Sense títol (tres calaveres).
---
Giovanni Segantini.
Don Francisco Miquel i Badia.
24
11/11/1899
M. Utrillo: El sorteig d'originals
R. Casas: Pintora & Model
Exposició a la Sala Parés de Ramon Casas
Joan Gay i Sra. Pichot de Gay
25
18/11/1899
E. Vilanova: Presentació
E. de Fuentes: En Vilanova
R. Casas: Estudi del naturali retrat de Vilanova
-
Emili Vilanova
26
25/11/1899
M. Utrillo: Escenes de la Vida de Bohemia
R. Casas: En Montero en el paper de Marcel de La Bohemia, Retrat de Rusiñol
Concurs internacional de cartells (Hannover)
Santiago Rusiñol
27
02/12/1899
M. Utrillo: Madame Réjane a Barcelona
R. Casas: Madame Réjane
-
Madame Réjane
28
09/12/1899
M. Utrillo: de l'Intel·lectualisme a Catalunya
R. Casas: Si no l'aguanto
-
-
29
16/12/1899
M. Utrillo: Els dibuixos d' aquest numero
R. Casas: A. Rusiñol i Frederic Rahola
-
Albert Rusiñol (president del Foment)
Frederic Rahola (secretari del Foment)
30
23/12/1899
M. Utrillo: Nadal
E. Marquina: Desde altres terres
R. Casas: Política estrangera
Concurs cartell Carnaval de 1900
Charles Lamoureaux
31
30/12/1899
Pepet: La-nena, prosa
M. Utrillo: Els Ignocents
R. Casas: 1900 Feliç any nou
-
-
32
06/01/1900
M. Utrillo: Janer i camell perdut
R. Casas: Noia
Exposició de Fabrés a Can Robira
Exposició l'Hispania a Can Parés
Exposició permanent al Circol Artístic
Cartells de carnestoltes a Quatre Gats
-
33
13/01/1900
J. Maragall: Sol, Solet, una missa del gall, La Dona hermosa, Musica de Mozart, l'esposa parla, Poesia popular, Soleiada
M. Utrillo: Joan Maragall
R. Casas: quan jo era petit vivía arraulit i retrat de Maragall
-
Joan Maragall
34
20/01/1900
M. Utrillo: Els tres toms!!!, l'honor i la gloria
R. Casas: TOMas, TOMaset & TOMasó i Capa i Manto
-
Charles de Sivry
León Deschamps
Berlioz
John Ruskin
35
27/01/1900
M. Utrillo: el doctor Robert, Ignacio Zuloaga
R. Casas: Capet d' estudi i Retrat del Dr. B. Robert
Exposició anyal de Can Parés
Exposició de R. Pichot a la Sala Hesséle (París)
Doctor Bartomeu Robert
36
03/02/1900
J. Verdaguer: Tristor
I. Iglesias: Cançó de bresol
E. de Fuentes: L'Aucell
J. Maragall: Cant de retorn
E. Guanyabéns: L'ona
A. Mestres: Nit d' hivern, Croquis d' hivern
P. Gener: Records d' un fred memorable
J. Massó Torrents: Agonia
R. Pichot: pera ls Concerts Gay
R. Casas: La Candelera, La Capsalera, L'ultima xula, Els repatriats, Modes d' Hivern
-
-
37
10/02/1900
J.L. Pellicer: Carta oberta i endarredida a l'amic n' Enric de Fuentes
M. Utrillo: En Josep Lluís Pellicer
R. Casas: J.L. Pellicer
Pellicer: Croquis, La Pau en temps de guerra, L'ovació den Titella
Concurs del Blanco y Negro (Madrid)
Concurs de cartells de Fiter i Planas(fabricant de blondes i puntes)
Josep Lluís Pellicer
38
17/02/1900
A. Mestres: La Rosons, Els Poemes de Mar
G. Bertran: Estudi pera l calendari de la casa fills
R. Casas: La segesse des nations
Exposició d' Alfred Stevens (París)
-
39
24/02/1900
M. Utrillo: Carnestoltes, el Sarau dels nens
H. Frantz: Lo que diu den Rusiñol l'Art décoratif
R. Casas: Que animals! S' han tornat les Saturnals!!!
-
-
40
03/03/1900
M. Utrillo: En Ramon Casas se n' ha anat a Paris, Projectes, Cartells artístics, Revistes regionals estrangeres
R. Casas: T. Mariani, E. Paladini, V. Zampieri
-
Teresa Mariani
Ettore Paladini
Cav. Vittorio Zampieri
(Companyia italiana de teatre)
41
10/03/1900
M. Utrillo: La Comedia Francesa, En Lluís Millet, Vincent d' Indy a Madrid
R. Casas: Estudi al clarió, A. Nicolau, L. Millet
Exposició de n' Roig a Can Parés
Exposició de Carlos Vázquez als Quatre Gats
Concurs de cartells de El Liberal
Mestre Antoni
Nicolau
Lluís Millet
(musics que dirigiràn el concert del Liceu)
42
17/03/1900
M. Utrillo: Josep Llimona esculptor, Els objectes d' art den Josep Llimona, Una comedia de Cyrano de Bergerac
J. Llimona: 2 estudis del natural i 5 fotografies d' obres
R. Casas: Retrat de Llimona
-
Josep Llimona (esculptor)
43
24/03/1900
M. Utrillo: E. Marquina poeta, Quadro den Zuloaga
E. Marquina: Impressions d' altres terres; carta oberta, Den Goya, L'elegia de les cases, Los pisadores de uvas, L'Hivern
R. Casas: Retrat de Marquina
Exposició al Museo del Prado
E. Marquina
Ignacio Zuloaga
Maria Pichot
Joan Gay
44
31/03/1900
J. Gay: En Carles G. Vidiella
M. Utrillo: Art Usual, L'ambient artístic, Teatre Intim: Representació d' "Espectres" d' Ibsen
R. Casas: L'Esfinx Parisenc, dibuix del natural, Retrat de Vidiella
-
Carles G. Vidiella
45
07/04/1900
M. Utrillo: Sobre ls jardins den Rusiñol, An en Marquina poeta, Els gravats d' aquest número, Joan Gay
Rusiñol (lletra) i J. Gay (musica): El Jardí Abandonat (partitura)
S. Rusiñol: Jardins d' Espagne i 2 reproducció de quadres
R. Casas: Retrat de J. Gay
-
Santiago Rusiñol
Joan Gay
46 & 47
21/04/1900
P. Coll: Abans de tirar teló Carta de París
M. Utrillo: L'inauguració de l'Exposició
R. Casas: 4 dibuixos fets a l'Exposició Universal
Exposició Universal de París
Exposició del Círcol de Sant Lluc a Can Parés
Propera exposició de R. Casas a Can Parés
Joaquim Malats (pianista)
Falguière (esculptor francès)
48 & 49
05/05/1900
J. Massó Torrents: El Fluviol
M. Utrillo: Jaume Massó Torrents
R. Casas: Dibuix del natural, Retrat de J.M. Torrents, Modes de primavera
Exposició Universal de París
Concurs de cartells de la casa Fiter Y Planas
Concurs de cartells de La Caja de Previsión y Socorro
El Saló de 1900
Hermen Anglada (pintor)
Jaume Massó Torrents
Munkaczy (pintor d' Hongria)
50 al 52
26/05/1900
M. Utrillo: Pèl & Ploma ja té un any, Petit balanç del nostre any
F. Presas Suárez: Crit de engunia
A.B.C.: Estudis pera L'auca de l'Utrillo
E. Marquina: L'Art anonim
R. Casas: 2 dibuixos i 3 cobertes artístiques pera enquadernar el primer any del Pèl & Ploma
Exposició de R. Casas a Can Parés (i catàleg de l'exposició)
Inauguració de l'Exposició Nacional del Círculo Artístico
-
Segona etapa 1/06/1900 - 15/05/1901
Nº
Data
Textos i Autors
Dibuixos i Autors
Exposicions i concursos
Persolitats de les que es parla
53
01/06/1900
M. Utrillo: Gracies a Deu que sé am qui tracto!!, Pèl & Ploma a Paris
E. Marquina: Els arbres
J.M. Jordá: La cançó de les rosas i Un fill de Rey estimava (cançó popular alemana, traducció de Jordá)
R. Casas: Mlle. Clo-Clo, El temps es or, Retrat de R. Casas i de 'l Ziem, La pila de greix, vesten Antón que..., Dibuix de l'invitació pera l'exposició de R. Casas
Exposició regional olotina
Exposició Universal de Paris (catalec general de les seccions espanyoles de Belles Arts)
Ignaci Iglesias (autor dramátich)
Raimond Cassellas
Lluis Rigalt
54
15/06/1900
M. Utrillo: La col·lecció de teixits antics, de Don F. Miquel Y Badía, Pèl & Ploma a Paris
E. Marquina: El Jardí Abandonat d' en Rusiñol
G.M. Jacques: Exposició Universal (de la revista L'Art Décoratif (Paris)
R. Casas: Cap d' estudi, Mars i Venus durant l'eclipse de sol, Ja escampa (croquis parissenc), Estudi pera'l cartell de 1900
Exposició de Rodin a l'Exposició Universal
E. Marquina
Amadeu Vives (compositor català)
55
01/07/1900
I. Iglesias: La Passa-rius
M. Utrillo: l'art en el batxillerat, Art Usual: L'Art en els edificis particulars
R. Casas: L'Exposició Universal
F. Rahola: La malalta enamorada
A. Moekel: Les banalitats indiscretes
R. Casas: Meditació, Entrada al ball del "Moulin de la Galette", Ball del "Moulin de la Galette
Exposició Universal de Paris (catalec general de les seccions espanyoles de Belles Arts)
Exposició de les Senyoretes pintores a Can Parés
Gaudí i la Casa Calvet (premiada pel Ajuntament de Barcelona)
56
15/07/1900
E. Marquina: L'epigrama de les flors
R. Casas: L'Exposició Universal
M. Utrillo: Art Usual: Sobres d' una estatua den Millán
R. Casas: M. Benlliure, M. Blay, E. Clarassó, Estudi pera un cartell de Pèl & Ploma
Exposició Universal
Mariano Benlliure (esculptor)
Días de Mendoza i María Guerrero (companya de teatre)
Henric Heine (poeta)
Miquel Blay (esculptor)
Enric Clarassó (esculptor)
Pedro Millán (esculptor sevillá del segle xv)
57
01/08/1900
Casas & Utrillo: Pèl & Ploma a Paris
M. Utrillo: Quo Vadis?
E. Marquina: Estreno de "El loco Dios" d' en José Echegaray al teatre de Catalunya
R. Casas: Vel moderniste, La plataforma movible, Chauffeuse
Exposició fira a París
A. de Riquer (per la seva col·lecció de vidres catalans antics)
58
15/08/1900
André Gide: De l'influencia en literatura. Conferència feta a la Llibre Esthétique (Brussel·les)
R. Casas: Dibuix pera 'l cartell del Sanatori del Dr. Abreu, Revenedora de tickets, Molinera de la Galette i L'istiu fragment de la decoració del menjador de Can Casas
-
Joan Maragall
59
01/09/1900
M. Utrillo: Olot, L'Istiu
E. Marquina: Les planes
R. Casas: Á l'esplanada dels inválits, parisenca, estudi del natural, El coixí, El vinyet
Exposició Olotina
-
60
15/09/1900
P. Coromines: Per les boscuries tenebroses
M. Utrillo: Als estimats amics de "Joventut", El nostre mar, L'Opera de Paris, periódics rebuts, Les noves cases de Barcelona
R. Casas: Grasse matinée, Carretera, Platja de Tossa, Esperant l'ómnibus (Paris)
-
Marquina
Sudermann (dramaturg alemany)
Puig i Cadafalch (casa Amatller)
August Vallmitjana (enginyer)
61
01/10/1900
M. Utrillo: Pèl & Ploma a Londres, Pèl & Ploma a París
P. Coll: Desde París Els Cicerones
R. Casas: La parisenca, Una aficionada
Exposició de París
A. de Riquer (per la seva col·lecció de vidres antics)
62
15/10/1900
Teatre japonés: La Ghesha i 'l samuraï.'
M. Utrillo: Pèl i Ploma á Paris.
E. Marquina: Quan ens despertarém d'entre'ls morts, drama d'Henrik Ibsen.
Novas & vellas
Ramón Casas: Paisatje de Tardor,Estudi., La Fontana, Restaurant barato, A la Galeria.
Exposició Paris 1900
Charpentier (Louise).
Sarah Bernhardt
Zola (L'Assommoir)
Bizet (L'Arlésienne)
Sada Yaco
Ibsen (Irene)
D'Annunzio (Giocconda)
63
1/11/1900
La Ghesha i 'l samuraï.
M. Utrillo: Pèl & Ploma a Paris.
Bibliografia.
Ramón Casas: Estudi del natural, Si la Madalena riu el fred encara es viu, Desde ‘l meu taller, Aucell de Verdissa (Montmartre), La Madeleine.
Exposició Paris 1900
Vicente Medina.
Joan Maragall.
64
15/11/1900
M. Utrillo: De les representacions d'Eleonora DUSE.
Albrecht de Vriendt.
M. Utrillo: Croniquetes. La plataforma móvil.
M. Utrillo: Pèl & Ploma á Londres.
La col·lecció de Sir Richard Wallace.
El teatre de Bayreuth, en 1901.
Nou periódic català.
El número próxim.
Ramón Casas: Fulleijant llibres, Albrecht de Vriendt, La modela, Menjar barato (exposició)
A. de Vriendt: Estudi
Exposició de Belles Arts (Barcelona)
Exposició Paris 1900
Eleonora Duse.
Ramón Casas.
Santiago Rusiñol.
Dumas (Dama de les Camelies)
Ganivet (Cartas Finlandesas)
Ibsen (Loevborg)
D'Annunzio (Giocconda)
Zuloaga
65
1/12/1900
M. Utrillo: Croniquetes. El guarda agulles.
M. Utrillo: Pel & Ploma á Londres
E. Marquina: Visions & Cants. Per Joan Maragall.
J. M. Sert: Els Jardins d'en Santiago Rusiñol
Ramón Casas:Santiago Rusiñol, Cab…, Policemen de Londres, Sargento reclutador
Santiago Rusiñol: Hort del Duc de Gor (Granada), El laberinte (Horta), Jardins d'Aranjuez, Jardins del Generalife
P. R. Picasso: Caricatura d'en Rusiñol
Text de cel·la
Text de cel·la
66
15/12/1900
E. Marquina: Paraulas de bar.
M. Utrillo: Croniquetes. Modes de París.
L. Labarta: Francesch Soler y Rovirosa.
Hugues Rebell: La musa de Montmartre.
Noves & velles.
Nadalas.
Objectes d'art.
Varias.
J. Plana y Dorca: L'ánima morta.
Ramón Casas: Les hores tristes, La musa de Montmartre
L. Labarta: D. Francesch Soler i Rovirosa
Fotografia: Vidres antics de la col·lecció A. de Riquer
Text de cel·la
Text de cel·la
67
1/1/1901
La Redacció: Felis any nou i segle xx.
E. Marquina: Lo final del lliure INDUCCIONES d'en Pompeyo Gener.
Pompeyo Gener.
M. Utrillo: Croniquetes. Fi de Sigle, vintiquatre hores, etc.
Ramón Casas: Pompeyo Gener, Esperant que regeixi'l rellotje del plá de la Boquería, per entrar al sigle XX, D'aquí pocs minuts, ja no serem fí de sigle! –Ja surtirá un altra bestieseta, La fí de sigle(sentada en una cadira de barrons), Concurs de Pèl & Ploma pera ‘l sigle XX
Anselmo Guinea: La maternitat
R. Pichot: I nosaltres qué farém el sigle que vé?
Text de cel·la
Text de cel·la
68
15/1/1901
Avís important.
Joaquim Cabot y Rovira: August Rodin.
Rita Benaprés: Una mica d'enrahonament sobre el super home. Carta oberta.
El monument de Raimond Llull.
M. Utrillo: L'obra nova d'en Mir.
Pessebres.
Fotografía: Buste de femme (marbre), August Rodin; Le penseur, August Rodin; Víctor Hugo (buste en marbre), August Rodin; Le Baiser, August Rodin.
Ramón Casas: August Rodin
Wagner
Paul Laurens
69
1/2/1901
Hans Bethge:Arnold Böcklin.
José León Pagano: El Renacimiento de Cataluña y un escritor catalán supernacional.
El Gorch. Idili dramátich.
Böcklin: Autoretrat
Ramón Casas: Quadro, Retrato de José León Pagano
Opisso: Caballitos baratos
Adolf Menzel
Alexandre Calame
Schirmer
Goethe
Guimerá
Oller
Rusiñol
Apeles Mestres
Rubén Darío
Pompeyo Gener
Verdaguer
Zola
Max Nordau
70
15/2/1901
E. Marquina: Teatre Líric Catalá.
Apeles Mestres: Cançó d'Epitalami.
Capdevila: Cançó de Juny. (L'aligot)
Jacinto Verdaguer: Oració d'Eliezer. (Adoració dels pastors)
Ignaci Iglesias: Melangía. (La reina del cor)
J. M. Jordá: Cançó de la Rosó. (Cors joves)
Santiago Rusiñol: Oració de l'hermitá. (Cigales I Formigues)
E. Marquina: Cançó de la por. (El Llop-Pastor)
Magalháes de Azeredo: Hymno a Loïe Füller.
Ramón Casas: Santiago Rusiñol, Ignaci Iglesias, E. Morera, J. M.ª Jordá, Joan Gay, Ilustració
Wagner
Pompeyo Gener
Verdaguer
E. Ibsen
71
1/3/1901
Endreça.
Apeles Mestres: Cançó de Picarol.
Apeles Mestres: Cançó del Xena.
Emile Zola: Mes Haines.
E. Marquina: L'última obra d'en Tolstoi.
Ramón Masifern: Els admetllers florits.
Bibliografía
Remitit
Ramón Casas: Dibuix, Els últims freds, E. Granados, Dimecres de cendra, C. Sadurní
Goethe
Víctor Català
Apeles Mestres
72
15/3/1901
El Regionalisme á França.
J. Verdaguer: L'emigrant
Noves & Velles.
J. W. Goethe: Elegías de Goethe.
Faulas indias.
Italia vitaliani.
Revistas Novas
Ramón Casas: —D'ahont treus els figurins d' aquets vestits?
—Del PEL & PLOMA., La foire-aux-jambons (París)
R. Domingo: Dibuix
Daniel Urrabieta Vierge: Dibuix
Wagner
Richard Strauss
73
1/4/1901
En Sainati i <<L'Alegría que passa>> en italià
Ignasi Iglesias: Les Fogueres
Els Ferrets
Ramon Casas: Alfredo Sainati, Recort de la mi-careme, Pasqua florida
Sorolla: Dibuix
A Mas i Fontdevila: Dibuix
S. Rusiñol: El clown de l'alegría
Text de cel·la
74
15/4/1901
M. Utrillo: Los Hierros Artísticos
L. Xavier de Ricard
Cant del ferrer-artista
LLIBRES NOUS: Notes sobre art religiós en el Rosselló
El que diuen les revistes
Ramon Casas: L. Xavier de Ricard, Després (ó abans) de la sessió, Eco de les festes de Tolón.
Lluis Labarta: Reixat de la capella del condestable a la catedral de Burgos, Reixa de l'escala del púlpit á la catedral de Barcelona
Text de cel·la
Text de cel·la
75
1/5/1901
M. Utrillo: Antonin Mercié
Pincell: El Museo de Pintures de Barcelona
El del galliner: La Reiter
Milá del Sol: La música
Cazin
Ramon Casas: Antonin Mercié
Fotografía: Joana d'Arc, Antonin Mercié
Text de cel·la
Narcís Oller
Wagner
76
15/5/191
El tercer any
E. Marquina: Cants deis firaires de San Pons
Lluís Labarta: Carta oberta
Milá del Sol: De música
Ramon Casas: A l'istiu tota cuca viu, Agustí Querol, J. Antonin Injalbert
Text de cel·la
Pablo R. Picasso
Wagner
Tercera etapa: 1/06/1901 - 1/05/1902
Nº
Data
Textos i Autors
Dibuixos i Autors
Exposicions i concursos
Persolitats de les que es parla
77
1/6/1901
El poeta Jacinto Verdaguer
Pincell: Joaquim Sorolla, pintor
E. Marquina: Del espadat al mar
Letras americanas
Pablo R. Picasso
Pau del Camp: Saló París
Miquel Utrillo: Al sortir de cán Parés
Suasus: Llibres del mes
Apeles Mestres: Rialla d'abril
Teatre
Noves & velles
Ramon Casas: El poeta Jacinto Verdaguer, Joaqim Sorolla, R. Picasso
J. Sorolla: Estudi
R. Picasso: Café concert de Málaga, La balladora, L'Espera
R. Pitxot: El poeta E. Marquina
Text de cel·la
John Ruskin
78
1/7/1901
J. Lluis Pellicer
J. Torres García: Impresiones
Suasus: Tres companys nous
J. Pijoan: Eglogues
Tomás Allende: Letras americanas
Pedro Moles: Saktivara y Yadbhavichya
Pincell: Arxi-primitius
J. Torres García: Estudi á l'oli d'ell mateix, Vora'l riu, Crepuscol
Ramon Casas: J. Pijoan, Abans del bany, Fi del sigle XIX
Text de cel·la
Text de cel·la
79
1/8/1901
Dr. Hans Betghe: L'Art á Berlín
Apeles Mestres: Cansó trista
Poesies den Joan Maragall
Carles Capdevila: Estudis literaris
J. Pahissa: Divendres Sant
Lletres estrangeres
Eugeni Ors: A Madona Blanca María
Hans Bethge
L. Xavier de Ricard: Decreixença de la cultura francesa?
Robert Domingo: Maquignons, Sortint del pesatge, Caballería á peu
Ramon Casas: Lluna de Mel, Melangía
Fotografía: La música heróica, Isidre Conti
Exposició Pan-Americana (1901)
Toulouse-Lautrec
Claude Monet
Emile Claus
Ibsen
Tolstoi
Nietzsche
80
1/9/1901
Crítica musical
Vincent d'Indy: Le Traité d'harmonie d'E. Morera
Santiago Rusiñol: La casa del silenci
Lorenzi de Bradi: Les fieurettes
Joaquim Manel Gay: Teatres wagnerians
S. Rusiñol: La cobla del pensil, La morfina, El mercat de Valencia
Ramon Casas: Henry Roujon
Pichot: Lorenzo di Bradi
Text de cel·la
Text de cel·la
81
1/10/1901
Joan Maragall: La vida de las montanyas
Ch. Chanvin: Gorki et le Cas Nietzsche
Guillem A. Tell y Lafont: Egloga
Cristóbal de Domenech: Pompeyo Gener
Joaquim Mir: La cala encantada, Sant Medí, Palma
R. Casas: R. Casellas
Villa: «Concurs de cigarrillos París»
Metticovitz: «Concurs de cigarrillos París»
Collivadino: «Concurs de cigarrillos París»
Text de cel·la
Text de cel·la
82
1/11/1901
Pompeius Gener: Frederic Nietzsche
Félix Escalas: Dalt d'un claper
Pincell: Henri de Toulouse-Lautrec
J. M. Jordá: Leopoldo Alas (Clarín)
J. Verdaguer: La mort del Escolá
Fotografía: Estatua pel panteó de la familia Mundet, d'Arenys de Mar, Joseph Llimona; Desolació, Llorens Rosselló
J. Lluís Pellicer: Estudi pel quadro, els quintos
Maurín: Henri de Touluse-Lautrec
Touluse-Lautrec: Cartell de la Revue du Blanche
Text de cel·la
Text de cel·la
83
1/12/1901
Joan Rosselló: Betlem de Nadal
Apeles Mestres: La meva estatua
Ernest Vendrell: La influencia moral de les minories intelligents
Touny-Lérys Nadal
Pinzell: Cartells i cartellistes
Ramon Casas: Dibuix pel cartell de l'Avenç, Lluís Millet, Altra tarjeta de la casa Miró
Hohenstein: Círcol de Sant Lluc
Hassel: To your good health
Text de cel·la
Antoni Ribera
Matías Crickboom
Raoul Pugno
M. Foulché Delbosc
Antoni Gispert
Touny-Lérys
Ermete Zacconi
84
1/1/1902
Pinzell: Nonell
J. Pijoan: El poemet del pa
Eugeni Ors: La fi de l'Isidro Nonell
Nonell: El barri de Pekin, Un pobre de París, El recó de un portal, Al llindar de la mort
Text de cel·la
Text de cel·la
85
1/2/1902
Z.:En Lluis Bonnin
E. Ors: Boires-baixes
Milá del Sol: Concerts
Eduart L. Chavarri: Santiago Rusiñol en Valencia
Lluis Bonnin: Il·lustracions de Boires Baixes
Ramon Casas: Pierrot
A. Riquer: Dibuix
Fotografía: Joies modelades per en J. Llimona
Text de cel·la
Text de cel·la
86
1/3/1902
J. M. Sert: En Besnard dins l'art
J. Massó Torrents: El cavaller Mn. Jordi de Sant Jordi
Ernest Vendrell: Del nou Mestre en Gay Saber
Albert Lantoine: J'ai mis tout mon cceur en chansons
Ramon Casas: P. A. Besnard
P. A. Besnard: El port d'Alger, Poneys, Decoració de la capella de Berck
S. Rusiñol: Academia de nit
Text de cel·la
Rodin
87
1/4/1902
Pinzell: Meifren
H. Leriche: La Réforme du régime des Salons
Manel de Montoliu: Hero i Leandre
Meifren: Cadequés, Nit de lluna
A. de Riquer: Ex-libris
Ramon Casas: F. Masriera
Text de cel·la
Francisco Masriera
88
1/5/1902
Salvador Vilaregut: La Campana Submergida
La Sada Yacco a Barcelona
Domenech: La evolución del arte moderno
Miquel Utrillo: Pirineu catalá
Ramon Casas: Die Versunkene Glocke, Weingastner
A. Riquer: Dibuix
Vogler: Die Versunkene Glocke
Xiró: Fantasía nietzcheana
Text de cel·la
Wagner
Gerhart Hauptmann
Quarta Etapa: 1/01/1903 - 1/12/1903
Nº
Data
Textos i Autors
Dibuixos i Autors
Exposicions i concursos
Persolitats de les que es parla
89
1/1/1903
Apeles Mestres: Una conversa ab Mossén Cinto
Francisco Casanovas: Baldomero Galofre
P. Moles: Florilegio de poesías castellanas del Siglo XIX.
Ramon Casas: Mossén Jacinto Verdaguer
Lerolle: La cullita de les patates
J. Torres García: Quadro
A. Riquer: Ex-libris
L'Exposició d'Art Antic
H. G. Wells
90
1/2/1903
J. Pijoan: Apropósit d'una gramática
Luis de Zulueta: En momentos difíciles
G. Desdevises du DezertL'obra den Gaudy, judicada per un estranger.
Els 36 quadros den Rusiñol
M. Feliu: Dibuix
Ramón Casas: W. Degouve
W. Degouve de Nuncques: Montserrat
S. Rusiñol: Jardí del pirata, Jardí de montanya
Text de cel·la
Text de cel·la
91
1/3/1903
Henri de Régnie:Le Cyprès
Anders Zorn: La princesa Ingeborg de Dinamarca,
Muller del princep Carles de S.& N, L'avia del autor
Ramon Casas: Oscaganivets, La professó de Corpus, La carga
Text de cel·la
Text de cel·la
95
1/7/1903
Domingo García Pujol: Los héroes
Francisco de A. de Bofarull: El laberinto
Fotografía: Estudi, Joseph Llimona; Maleina, Lambert Escaler
Ramon Casas: Joaquim Cabot
Text de cel·la
James Abbot Mac-Neill Whistler
96
1/8/1903
Pierre Louys: Un cas jurídich sense precehent
Jacobus Sabartés: Rondalla
Ramon Casas: Croquis
Text de cel·la
Angel Guimerá
Paul Gauguin
97
1/9/1903
Walt Whitman: Música orgullosa de la tempestad
Apeles Mestres: Del poema lírich "La Barca"
Ramon Casas: Signora Palermi
Pidelasserra: El Luxemburg
Xiró: L'esquadra inglesa
Lluisa Vidal: Dibuix a la sanguina
Text de cel·la
Joaquim Marsillach
Wagner
98
1/10/1903
M. Serra Johnson: "Tierra Baja" en Nueva York
Ramon Casas: Modesto Sanchez Ortiz
* Fotografía: El dolor i la resignació, Joseph Llimona; El secret, Bartholomé
X. Gosé: La mandrosa
Nonell: La garantia del ordre
Text de cel·la
Enric Borrás
Zola
99
1/11/1903
La Menestralería
E. Guanyabéns: Amunt!
Pidelasserra: El Sena
S. Rusiñol: La riallera
Opisso: L'urbanisació de la plassa Catalunya
W. Degouwe De Nuncques: Els monjos, roques de Montserrat
Text de cel·la
Charles Cottet
Phil May
100
1/12/1903
Nicolau Serrafina: Jardins d'Espanya
Pél & Ploma se'n va
Ramon Casas: Invitació del Saló Parés
S. Rusiñol: Els xiprers vells
Picasso: Bailaora
Steinlein: Cartell
Text de cel·la
Camille Pissarro
Impacte, difusió i llegat
Pèl i Ploma va estar vigent durant gairebé quatre anys, durant els quals va millorar el seu aspecte notablement i en què de vegades fins i tot van editar-se números extraordinaris, van regalar-se fascicles als subscriptors i fins algun dibuix original de Casas. Per tot això, es desprèn que Pèl i Ploma devia ser, si no reeixida, sí una empresa que funcionava plenament. Així mateix, Lupón apunta que la revista ràpidament va augmentar el seu nombre de subscriptors i anunciants.[47]
El seu preu va variar al llarg dels anys. Començarà costant 10 cèntims l'exemplar normal, 15 els especials i 25 dels dobles. El segon any hi ha un augment de periodicitat i de pàgines (quinzenal i de vuit fulls) i amb això també una pujada del preu a 25 cèntims. Finalment, el tercer any es tornen a augmentar la periodicitat, les pàgines i el preu: mensual, de 32 fulls i una pesseta. Aquestes característiques són les mantingudes fins a la seva dissolució.
«Era possible subscriure's a la revista des de Barcelona, París, Londres, Brussel·les, Mèxic i més endavant a Buenos Aires.» Des de París els lectors de Pèl i Ploma van poder subscriure's a la revista des del seu primer exemplar en Edicions Sagot, a partir del segon en Boyveau Chevillet, i des del nou està a la venda en molts quioscs. A Londres el lloc per a subscriure's era Emilie Pelletier, a Brussel·les Libreries Istace, a Mèxic Agència Internacional i a Buenos Aires en l'editorial Joan Bonmatí.[48]
Les subscripcions havien de ser molt atractives, ja que baixaven molt els preus de la revista i fins i tot en moltes ocasions venien acompanyats de regals. Així ho ha fet notar Gloria Camarero «per una quota anual, que quan més costava era 10 pts., i en un principi només 5 pts., rebien, a més a més de tots els números publicats en l'any, un dibuix original d'en Ramon Casas, 6 facsímils i un cartell anunciador de la revista».[49] A partir del segon any, només s'admeten subscripcions per al Pèl i Ploma en català, encara que comença l'edició en castellà.[50] També s'ha apuntat que dins del públic a qui anava dirigida (culte i d'economia folgada) Pèl i Ploma «va ser molt ben acollida», tant pel seu contingut gràfic com pels seus textos.[3]
La difusió de Pèl i Plomatraspassaria les fronteres catalanes molt aviat. Prompte Clarín es va manifestar com un entusiasta de la revista,[51] i encara va trigar menys l'exportació de la publicació catalana. Així, a partir del tercer número de Pèl i Ploma la revista es va poder trobar a París, Londres, Brussel·les, Mèxic, Buenos Aires, i més endavant en gairebé totes les ciutats franceses d'importància. Potser perquè Utrillo i Casas estaven part de l'any a París, potser perquè compartien amb els francesos ideals, Pèl i Plomava ser especialment reeixida a França, i encara que Utrillo sempre va voler fer una versió francesa de la revista mai va portar a terme aquesta idea, cosa que si faria més tard amb Forma.[52]Forma de fet, com a descendent de Pèl i Ploma, conservarà molts dels seus elements. Entre ells estaria la continuació de la sèrie de retrats a carbonets de personalitats de la cultura catalana que Ramon Casas va iniciar en els primers números de Pèl i Ploma.
Notes
↑L'última pàgina, en general, solia dedicar-se al retrat en carbonet de personalitats de la cultura catalana.
↑Dins del camp del fotogravat i la tricomia, J. Thomas seria l'establiment de més prestigi a Barcelona. Sent això així s'encarregaria d'il·lustrar nombroses revistes de l'època entre les quals, hem de nomenar, a més de Pèl i Ploma, La Ilustració Catalana, Forma i Museum
↑Tot i tenir en compte aquest cert convencionalisme, Pèl i Ploma sempre va ser modernista com la que més, mostrant no només desinterès sinó també obert rebuig contra l'academicisme. A més serà portadora de moltes novetats, així per exemple, serà la primera revista d'Espanya en què es veuran fons de colors cridaners, fons que agradaven a Casas, seguint aquí també l'exemple de Toulouse Lautrec i Steinlen (TRENC: 1977,41)
Referències
↑ 1,01,1UTRILLO, Miquel. «Presentació». Dins Pèl i Ploma núm 1, pàg. 2
↑LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.12
↑ 3,03,1CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
↑ 4,04,1TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, p.84-85)
↑LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i Ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958. pàg. 28
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, pàg. 86)
↑TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966. pàg. 230
↑TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg.,139
↑CADENA,Josep Mª."Periódics modernistes a Catalunya". Dins El Modernisme, vol. II, L'Isard, pàg., 265
↑TRENC. E., Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona, Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977, pàg 139
↑PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1985. pàg. 96
↑PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1985. pàg. 99
↑Torrent, Joan; Tasis, Rafael (1966). Història de la Premsa Catalana. Barcelona: Bruguera, vol. I, pàg. 229-230
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 97-100
↑(Gras Valero, Irene. "El decadentisme a Catalunya: interrelacions entre Art i Literatura". Tesi doctoral dirigida per Teresa M. Sala. UB, Barcelona, 2010, pàg. 344)
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 89-101
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil. pàg. 97-98
↑BATLLE I ARGIMON, HELENA, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna,vol. IV, Barcelona: Ariel, 1986, pàg. 236
↑BATLLE I ARGIMON, HELENA, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna,vol. IV, Barcelona: Ariel, 1986, pàg. 239
↑LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.33
↑LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.35
↑CAMARERO GÓMEZ, G. La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura; dirigida por S. Alcolea Gil, h. 80-81)
↑LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen.Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958, h.34
Cadena, Josep M. «Periódics modernistes a Catalunya». A: El Modernisme, vol. II. L'Isard.
BATLLE I ARGIMON, HELENA, El Modernisme, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. IV,Exposicions i Galeries d'Art Barcelona: Ariel, 1986. pàg. 233 a 250.
CASACUBERTA, M., “La literatura en l'època del modernisme”, dins El Modernisme. Aspectes generals, Barcelona: L'Isard, 2003, pp. 201- 232.
COLL, I. Ramon Casas, una vida dedicada a l'art. Catàleg raonat de l'obra pictòrica. El Centaure Groc, Barcelona: 1999
FUENTES, S. "Les exposicions de Pèl&Ploma a la Sala Parés". L'Avenç (nº337: juliol-agosto de 2008); Ed. L'Avenç; Barcelona (pp. 46-51)
GRAS VALERO, I. El decadentisme a Catalunya: interelacions entre Art i Literatura. Tesi doctoral dirigida per Teresa M. Sala. UB, Barcelona, 2010.
GUILLAMET, J. Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya (1641-1994)
La Ilustración en las revistas artísticas modernistas catalanas/ tesis de licenciatura [de] Gloria Camarero Gómez; dirigida por S. Alcolea Gil
MARFANY, J.-LL., “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Barcelona: Ariel, 1986, pp. 75-142.
LUPÓN ROBERT, Ma. del Carmen. Pel i ploma: portavoz del modernismo catalán. Tesis de licenciatura. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Barcelona, 1958.
Miquel Utrillo i les Arts (Catàleg). Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009.
PANYELLA, Vinyet. "Miquel Utrillo i les Arts" (article introductori). Miquel Utrillo i les Arts (catàleg). Sitges: Ajuntament de Sitges: Consorci del Patrimoni de Sitges, 2009, pp. 17-49.
PLA, R. "Les revistes artístiques i literàries del Modernisme", dins El temps del Modernisme. Cicle de conferències fet al CIC-Terrassa, Publicacions de l'Abadia de Montserrat
TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966.
Trenc, Eliseu. Les Arts gràfiques de l'època modernista a Barcelona. Barcelona: Gremi d'Indústries Gràfiques de Barcelona, 1977.
.jpg)
