Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Crednerita

Infotaula de mineralCrednerita

Crednerita de la pedrera Torr Works, Cranmore, Somerset, Anglaterra
Fórmula químicaCuMnO₂
EpònimHeinrich Credner Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusGlücksstern mine, Gottlob hill (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.04.AB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.AB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/A.05 – Anhang Modifica el valor a Wikidata
Dana7.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líplaques primes de sis cares; radial, semiesfèric o agregats esferulítics; revestiments terrosos
Estructura cristal·linaa = 5.58Å, b = 2.87Å, c = 5.87Å, β = 104°
Colornegre
Exfoliacióperfecta
Duresa (Mohs)4
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegra, marronosa
Diafanitatopaca
Fluorescènciano en té
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolCnr Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La crednerita és un mineral de la classe dels òxids, que rep el seu nom del geòleg i mineralogista alemany Karl F. H. Credner (1809-1876). Va ser descoberta l'any 1847 a la mina Glücksstern, Gottlob Hill, Friedrichroda, Thuringia, Alemanya.

Característiques

La crednerita és un òxid de coure i manganès, amb fórmula CuMnO₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant plaques primes de sis cares. També s'hi pot trobar de manera radial, semiesfèrica o en agregats esferulítics, així com formant revestiments terrosos. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la crednerita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: tenorita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i pal·ladinita.

Formació i jaciments

Es tracta d'un mineral secundari format a baixa temperatura, potser indicant un ambient químic reductor. Sol trobar-se associada a altres minerals com: psilomelana, hausmannita, malaquita, volborthita, barita, calcita, wad, cerussita, hidrocerussita i mendipita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita tan sols a la mina de Les Ferreres (Camprodon, Ripollès).[3]

Referències

  1. «Crednerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 juliol 2015].
  2. «Crednerite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 15 juliol 2015].
  3. Rosell Riba, Joan. Rocabruna i el seu entorn. La mina de les Ferreres. GMC, 2014, p. 128 [Consulta: 14 gener 2024]. |coautors=Josep L. Garrido, Joan Viñals, Valentín Bártulos, Joan Vinyoles, Xavier Ortiz, Pedro Mingueza, Gemma Masons, Fermí Bobi}}
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9