Una pedrera de pissarraEstrats d'una pedrera a Carrara
Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.[1][2] Les principals roques obtingudes en les pedreres són: marbres, granits, calcàries, travertins i pissarres.[3][4] Solen tenir noms específics segons la mena de pedra se n'extreu, i així hom les anomena guixera, llosera, marbrera, marguera, tosquera, etc, segons que la pedra que se n'obtingui sigui per a fer guix, lloses, marbre, marga, pedra tosca, etc.[1] Les pedreres tenen una determinada vida útil, i un cop esgotada, l'abandonament de l'activitat acostuma a originar seriosos problemes d'impacte ambiental,[5] principalment relacionats amb la destrucció del paisatge i les ensulsiades.
Entrant al segle xvii el jesuïta Pere Gil escrivia: «La montanya de Mont Juich junt a Barcelona es de consideració per averse edificada della tota Barcelona. Diuen que la pedra creyx en ella: y que se a treta mes pedra della que no pujaria tota la dita montanya. Les moles della van per tot lo mon.»[13][14]
Els picapedrers disposaven de diferents eines i instruments per realitzar la seva feina. Un dels elements que els facilitava la feina eren els carros que utilitzaven per transportar les pedres, una d'aquestes carretes es pot veure al Museu d'Història de Girona.
Les eines bàsiques que empraven els trencadors eren l'escoda, el tallant, el picot de regatar, la picassa de diferents mides, el perpal, el càvec, l'escaire, les regles i les galgues o la règia, el xerrac, el punxó de ferro per marcar, i els tascons i les llaunes.
Eines modernes
Els picapedrers actuals, a més de les eines manuals tradicionals, disposen d'eines amb motors elèctrics o pneumàtics. Algunes d'aquestes eines o sistemes de treball són noves: moles per a tallar, freses mecàniques, tall amb serres de cadena (per a pedres), tall per cable amb abrasiu,[16] tall per aigua a pressió, …[17]
