Tenorita

Tenorita
Tenorita, de color negre, amb cornwal·lita, de color verd
Fórmula química	CuO
Epònim	Michele Tenore
Localitat tipus	Vesuvi
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.AB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.AB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/A.05
Dana	4.2.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats, corbs, escalats, dendrítics; comunament pulverulents, terrós, massiu
Estructura cristal·lina	a = 4.6837(5) Å, b = 3.4226(5) Å, c = 5.1288(6) Å; β = 99.47°; Z = 4
Grup puntual	monoclínica prismàtica (2/m) C 2/c
Color	gris acer a negre
Macles	comunes en {011}, formant grups estrellats; lamel·lar
Exfoliació	s'exfolia indistintament
Fractura	concoidal a desigual
Tenacitat	trencadís; flexible i elàstic en fines escates
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	metàl·lica, grassa
Color de la ratlla	negra, verdosa
Diafanitat	opaca, escates fines transparents
Gravetat específica	6,5
Densitat	5,8 a 6,4
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	diferent; marró clar a fosc
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1962 s.p.
Símbol	Tnr
Referències	[1]

La tenorita, també anomenada melaconita quan es presenta en agregats escamosos i terrossos, és un mineral de la classe dels òxids que rep el seu nom del botànic italià Michele Tenore (1780-1861).

És un òxid mineral de coure amb la fórmula simple CuO. Cristal·litza en el sistema monoclínic, formant cristalls allargats, corbs, escalats o dendrítics. Comunament es pot trobar de manera pulverulenta, terrossa o massiva. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tenorita pertany a «04.AB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 2,1 i 1:1, amb Catió:Anió (M:O) = 2:1 (i 1,8:1)» juntament amb els següents minerals: crednerita, delafossita, mcconnel·lita, bromellita, zincita, bunsenita, calç, manganosita, monteponita, períclasi, wüstita i palladinita.

La tenorita es forma a la intempèrie o en zones oxidades relacionades amb els jaciments primaris més profunds de sulfurs de coure, formada com sublimat volcànic secundari. El color gris-negre opac de la tenorita contrasta fortament amb el vetejat blau de la crisocol·la. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, crisocol·la, malaquita, atzurita, diversos òxids de Fe-Mn, clorurs de coure i cotunnita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), a la Collada Verda (Pardines, Ripollès), a la mina Eureka (La Torre de Cabdella, Pallars Jussà),^[2] a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat)^[3] i a la mina Cueva de la Guerra Antigua (Vilafermosa, Alt Millars).^[4]

La geltenorita és l'única varietat coneguda de tenorita, i es tracta d'una forma de gel d'aquesta espècie mineral. Descrita originàriament a Bisbee, Districte de Warren, Cochise Co., Arizona, Estats Units.^[5]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenorita