Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Corrado Segre

Plantilla:Infotaula personaCorrado Segre
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1863 Modifica el valor a Wikidata
Saluzzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Torí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaStudio sulle quadriche in uno spazio lineare ad n dimensioni ed applicazioni alla geometria della retta e specialmente delle sue serie quadratiche Modifica el valor a Wikidata (1883 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiEnrico D'Ovidio Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeometria diferencial Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralBeppo Levi, Francesco Severi, Beniamino Segre, Gino Fano, Giovanni Giambelli (en) Tradueix, Alessandro Terracini i Eugenio Togliatti Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeOlga Michelli Modifica el valor a Wikidata
ParesAbramo Segre i Estella De Benedetti
ParentsBeniamino Segre, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis

Corrado Segre (Saluzzo, 20 d'agost de 1863 - Torí, 18 de maig de 1924) va ser un matemàtic italià que va ser un dels creadors de l'escola italiana de geometria algebraica.

Vida i obra

Fill d'una família jueva benestant, Segre va fer els estudis secundaris al Istituto Tecnico Sommeiller de Torí, on va tenir com a professor de matemàtiques Giuseppe Bruno.[1] El 1879, contra l'opinió del seu pare que volia que fos enginyer, va començar els estudis universitaris de matemàtiques a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1883 amb una tesi, dirigida per Enrico D'Ovidio, en la que proposava estudiar la geometria projectiva hiperespacial basant-se en l'àlgebra lineal.[2]

Els anys següents va ser assistent de D'Ovidio, fins que el 1888 va obtenir per oposició la càtedra de geometria avançada de la universitat de Torí,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1924.[4] A part de la seva tasca de catedràtic, va donar classes a la Scuola di Magisterio de la qual va ser el director des de 1916. També va ser degà de la facultat de ciències els períodes 1909-1910 i 1915-1916 i director de la biblioteca de matemàtiques des del 1907.[1]

Els anys més productius de les seves recerques en geometria algebraica van ser entre 1891 i 1912.[5] Des del començament d'aquesta època, ja va destacar que el seu mètode, al contrari dels de Riemann i de Brill-Noether, serà purament geomètric, iniciant així una tradició que esdevindrà l'escola de geometria algebraica italiana.[6] Els seus manuscrits, conservats a la biblioteca de la universitat de Torí, ofereixen un viu testimoni del naixement d'aquesta escola i dels seus contactes internacionals.[7]

A partir de 1886, va ser el difusor a Itàlia del programa d'Erlangen que Felix Klein havia establert el 1879 i que Segre va ordenar traduir a l'italià. De totes maneres, Segre es va separar del seu punt de vista estrictament projectiu, per passar a analitzar les propietats invariants sota transformacions biracionals.[8]

Segre va destacar, a més, pel seu paper de mestre, docent i impulsor de les carreres de molts joves matemàtics, estimulant-los a no ser esclaus del mètode, a no especialitzar-se excessivament, a mantenir contactes internacionals, etc.[9]

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Corrado Segre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Speziali, Pierre. «Segre, Corrado». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2018]. (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9