Corrado Segre

Corrado Segre

Biografia
Naixement	20 agost 1863 Saluzzo (Itàlia)
Mort	18 maig 1924 (60 anys) Torí (Itàlia)
Formació	Universitat de Torí
Tesi acadèmica	Studio sulle quadriche in uno spazio lineare ad n dimensioni ed applicazioni alla geometria della retta e specialmente delle sue serie quadratiche  (1883 )
Director de tesi	Enrico D'Ovidio
Activitat
Camp de treball	Geometria diferencial
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Torí
Membre de	Accademia Nazionale dei Lincei (1901–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1889–)
Influències	Felix Klein
Obra
Obres destacables incrustació de Segre superfície de Segre Cúbica de Segre Classificació de Segre Invariant de Zeuthen-Segre
Estudiant doctoral	Beppo Levi, Francesco Severi, Beniamino Segre, Gino Fano, Giovanni Giambelli (en) , Alessandro Terracini i Eugenio Togliatti
Família
Cònjuge	Olga Michelli
Pares	Abramo Segre i Estella De Benedetti
Parents	Beniamino Segre, nebot
Premis
(1884)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL

Corrado Segre (Saluzzo, 20 d'agost de 1863 - Torí, 18 de maig de 1924) va ser un matemàtic italià que va ser un dels creadors de l'escola italiana de geometria algebraica.

Fill d'una família jueva benestant, Segre va fer els estudis secundaris al Istituto Tecnico Sommeiller de Torí, on va tenir com a professor de matemàtiques Giuseppe Bruno.^[1] El 1879, contra l'opinió del seu pare que volia que fos enginyer, va començar els estudis universitaris de matemàtiques a la universitat de Torí en la qual es va doctorar el 1883 amb una tesi, dirigida per Enrico D'Ovidio, en la que proposava estudiar la geometria projectiva hiperespacial basant-se en l'àlgebra lineal.^[2]

Els anys següents va ser assistent de D'Ovidio, fins que el 1888 va obtenir per oposició la càtedra de geometria avançada de la universitat de Torí,^[3] càrrec que va mantenir fins a la seva mort el 1924.^[4] A part de la seva tasca de catedràtic, va donar classes a la Scuola di Magisterio de la qual va ser el director des de 1916. També va ser degà de la facultat de ciències els períodes 1909-1910 i 1915-1916 i director de la biblioteca de matemàtiques des del 1907.^[1]

Els anys més productius de les seves recerques en geometria algebraica van ser entre 1891 i 1912.^[5] Des del començament d'aquesta època, ja va destacar que el seu mètode, al contrari dels de Riemann i de Brill-Noether, serà purament geomètric, iniciant així una tradició que esdevindrà l'escola de geometria algebraica italiana.^[6] Els seus manuscrits, conservats a la biblioteca de la universitat de Torí, ofereixen un viu testimoni del naixement d'aquesta escola i dels seus contactes internacionals.^[7]

A partir de 1886, va ser el difusor a Itàlia del programa d'Erlangen que Felix Klein havia establert el 1879 i que Segre va ordenar traduir a l'italià. De totes maneres, Segre es va separar del seu punt de vista estrictament projectiu, per passar a analitzar les propietats invariants sota transformacions biracionals.^[8]

Segre va destacar, a més, pel seu paper de mestre, docent i impulsor de les carreres de molts joves matemàtics, estimulant-los a no ser esclaus del mètode, a no especialitzar-se excessivament, a mantenir contactes internacionals, etc.^[9]

• Casnati, Gianfranco; Conte, Alberto; Gatto, Letterio; Giacardi, Livia; Marchisio, Marina; Verra, Alessandro (eds.). From Classical to Modern Algebraic Geometry: Corrado Segre's Mastership and Legacy (en (anglès)). Birkhäuser, 2016. ISBN 978-3-319-32992-5. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en (anglès)). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Ciliberto, Ciro; Fontanari, Claudio «Corrado Segre and the courses on higher geometry in Italy» (en (anglès)). Lettera Matematica, Vol. 1, Num. 4, 2014, pàg. 177-178. DOI: 10.1007/s40329-014-0030-8. ISSN: 2281-6917.
• Giacardi, Livia «Corrado Segre maestro a Torino. La nascita della scuola italiana di geometria algebrica» (en (italià)). Annali di Historia delle Università Italiane, Vol. 5, 2001, pàg. 139-163. ISSN: 1127-8250.
• Giacardi, Livia. «Testimonianze sulla Scuola italiana di geometria algebrica nei fondi manoscritti della biblioteca "Giuseppe Peano" di Torino». A: Silvano Montaldo, Paola Novaria. Gli archivi della scienza. L'Università di Torino e altri casi italiani (en (italià)). Franco Angeli, 2011, p. 105-119. 
• Giacardi, Livia «Corrado Segre. A life dedicated to training young researchers» (en (anglès)). Lettera Matematica, Vol. 1, Num. 4, 2014, pàg. 165-171. DOI: 10.1007/s40329-014-0027-3. ISSN: 2281-6917.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corrado Segre

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Corrado Segre» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Speziali, Pierre. «Segre, Corrado». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 7 novembre 2018]. (anglès)