Francesco Severi

Francesco Severi

Biografia
Naixement	13 abril 1879 Arezzo (Itàlia)
Mort	8 desembre 1961 (82 anys) Roma
Sepultura	Cimitero Urbano di Arezzo, C070 Cappella Severi Tr - 1/03 fila 3 43° 27′ 57″ N, 11° 53′ 22″ E / 43.4658°N,11.889408°E / 43.4658; 11.889408
Formació	Universitat de Torí
Tesi acadèmica	Sopra alcune singolarità delle curve di un iperspazio  (1900 )
Director de tesi	Corrado Segre
Activitat
Camp de treball	Geometria algebraica, anàlisi matemàtica, matemàtiques, geometria i àlgebra
Lloc de treball	Parma Pàdua Roma
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Roma La Sapienza (1922–1944) Universitat de Pàdua (1905–1922) Universitat de Parma (1904–1905)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina Acadèmia Francesa de les Ciències Societat Matemàtica de Londres Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Pontificia de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia Accademia Nazionale dei Lincei Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Alumnes	Luigi Fantappiè i Fabio Conforto
Obra
Obres destacables varietat de Severi
Estudiant doctoral	Gheorghe Galbură, Annibale Comessatti, Guido Zappa, Gheorghe Galbură, Achille Bassi, Enzo Martinelli i Aldo Andreotti
Família
Cònjuge	Rosanna Orlandini
Pares	Cosimo Severi i Licinia Cambi
Premis
(1907)  Premi Bordin (1906)  Premi de Matemàtiques de l'Accademia dei XL

Francesco Severi (Arezzo, 13 d'abril de 1879 - Roma, 8 de desembre de 1961) va ser un matemàtic italià.

Severi va ser l'últim dels nou fills que va tenir Cosimo Severi, un notari que també escrivia himnes i poesia i que es va suïcidar quan Severi tenia només nou anys.^[1] Malgrat els limitats recursos de la família, va aconseguir anar a la universitat de Torí, costejant-se els estudis amb classes particulars. La seva intenció inicial era estudiar enginyeria, però sota influència de Corrado Segre es va decantar per la geometria teòrica.^[2] Després de obtenir el doctorat el 1900, va fer d'assistent a Torí (amb D'Ovidio), a Bolonya (amb Enriques) i a Pisa (amb Bertini), fins que el 1904 va ser nomenat professor de la universitat de Parma.^[1]

Només he va estar un curs, ja que l'any següent va ser nomenat a la universitat de Pàdua. A Pàdua va simpatitzar amb els moviments polítics esquerranistes (el bloco populare patavino) i el 1910 es va afiliar al Partit Socialista Italià i va ser escollit regidor municipal.^[3] Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va servir amb distinció com oficial d'artilleria.^[4]

El 1922 va passar a la universitat de Roma en la qual va exercir successivament les càtedres d'anàlisi algebraica, anàlisi infinitesimal i geometria superior.^[5] El 1923 va ser escollit rector de la universitat, càrrec al que va renunciar l'any següent en protesta per l'afer Matteotti. Tot i això, i malgrat haver signat també el manifest antifeixista de Benedetto Croce de 1925, el seu antifeixisme es va anar convertint en una adhesió incondicional al règim de Mussolini,^[6] afiliant-se al partit feixista el 1932.^[7] A partir de 1938, Severi va ser el més prominent dels matemàtics italians, bàsicament perquè els seus competidors estaven amagats o s'havien exiliat.^[8] El 1940 va inaugurar, juntament amb Mussolini, el Institut Nacional d'Alta Matemàtica (IDAM) del qual en va ser el primer president.^[9]

En acabar la guerra, Severi va ser suspès de la docència per l'Alt Comissionat de les Sancions contra el Feixisme.^[8] No obstant, en anys successius aquesta suspensió va ser substituïda per una sanció menor que li va permetre donar algunes classes i recuperar la direcció del IDAM i la seva plaça d'acadèmic a l'Accademia Nazionale dei Lincei.^[10]

Severi va començar a ser conegut pels seus treballs sobre superfícies algebraiques seguint les idees d'Émile Picard^[11] pels quals va rebre el Premi Bordin de 1907. Aquests treballs el van convertir en el protagonista inqüestionable de la geometria algebraica.^[12]

• Babbitt, Donald; Goodstein, Judith «Guido Castelnuovo and Francesco Severi: two personalities, two letters» (en anglès). Notices of the AMS, Vol. 56, Num. 7, 2009, pàg. 800-808. ISSN: 1088-9477.
• Brigaglia, Aldo. «Picard and the Italian Mathematicians: The History of three Prix Bordin». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 93-126. ISBN 978-3-319-40080-8. 
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). Birkhäuser, 2006. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Guerraggio, Angelo; Nastasi, Pietro. Italian Mathematics Between the Two World Wars (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-3-7643-6555-4. 
• Goodstein, Judith; Babbitt, Donald «A Fresh Look at Francesco Severi» (en anglès). Notices of the AMS, Vol. 59, Num. 8, 2012, pàg. 1064-1075. ISSN: 1088-9477.
• Roth, L. «Francesco Severi» (en anglès). Journal of the London Mathematical Society, Vol. 38, Num. 1, 1963, pàg. 282-307. DOI: 10.1112/jlms/s1-38.1.282. ISSN: 0024-6107.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesco Severi

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Francesco Severi» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• Segre, Beniamino. «Severi, Francesco». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 març 2020]. (anglès)
• Rogora, Enrico. «SEVERI, Francesco». Dizionario Biografico degli Italiani, 2018. [Consulta: 6 març 2020]. (italià)