|
Alessandro Terracini
Vida i ObraTerracini, de família jueva, va fer els estudis secundaris al Liceo Cavour de Torí on va tenir de professor de matemàtiques Rodolfo Bettazzi.[1] El 1907 va ingressar a la universitat de Torí on va rebre classes de docents il·lustres entre els quals es trobaven els seus dos veritables mestres: Guido Fubini i Corrado Segre. Va obtenir el doctorat el 1911 i va començar la seva carrera acadèmica com assistent del professor Gino Fano. Però la guerra italoturca i la primera Guerra Mundial fan que sigui mobilitzat i, després, dels cursos d'oficial és enviat a Gorizia, on va posar en pràctica els seus coneixements desenvolupant un periscopi pel front bèl·lic i demostrant una fórmula de les taules de tir que estava preparant Mauro Picone. Acabada la guerra va tornar a la universitat de Torí on va romandre fins al 1938, excepte una anys a la universitat de Mòdena[2] i un curs a la universitat de Catània.[3] El 1938 va ser expulsat de la càtedra per les lleis antisemites del govern feixista italià.[4] En els primers moments intenta lluitar contra les injustes lleis organitzant l'ensenyament de nens jueus a l'escola jueva Colonna Finzi,[5] però aviat es convenç que no hi ha futur per a ell a Itàlia i marxa a l'Argentina on li ofereixen una plaça a la universitat de Tucuman.[6] Fins al 1948 va romandre a l'Argentina on va desenvolupar el departament de matemàtiques de la universitat de Tucuman, va fundar la Revista de Matemáticas y Física Teórica i va col·laborar activament amb la Unión Matemática Arhentina de la qual va arribar a ser president (1945-1947).[6] El 1948 va retornar a la seva càtedra de Torí[7] no sense certa nostalgia d'un lloc en el que mai s'havia sentit estranger.[8] La obra de Terracini està dominada per la mentalitat i els mètodes de Corrado Segre,[9] inclòs quan surt dels estrictes límits de la geometria projectiva-diferencial. També son importants les seves recerques sobre la incidència dels espais tangents en varietats hiperespaials, sobre la geometria de les equacions diferencials i sobre les propietats geomètriques vàlides en un cert ordre d'aproximació.[10] El mateix any de la seva mort, 1968, es va publicar el seu llibre de memòries Ricordi di un matematico: Un sessantennio di vita universitaria, un testimoni de la difícil època que va viure i que potser no poden entendre les generacions més joves.[11] També aquest any es van publicar en dos volums les seves obres escollides, amb el títol de Selecta i que agrupen les seves 180 publicacions des del 1909 fins al 1968.[12] Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
