Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Alexander von Brill

Plantilla:Infotaula personaAlexander von Brill
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 setembre 1842 Modifica el valor a Wikidata
Darmstadt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 1935 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Tübingen (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaStadtfriedhof (Tubinga) 48° 31′ 35″ N, 9° 03′ 28″ E / 48.526379°N,9.057825°E / 48.526379; 9.057825
FormacióUniversitat de Giessen
Tesi acadèmicaUeber diejenigen Curven, deren Coordinaten sich als hyperelliptischen Functionen eines Parameters darstellen lassen (Sobre aquelles corbes les coordenades de les quals es poden representar com a funcions hiperel·lípiques d'un paràmetre) (1864)
Director de tesiAlfred Clebsch
Es coneix perGeometria de les corbes algebraiques
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Tübingen
Múnic Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Tubinga
Membre de
AlumnesViktor Lewe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralSebastian Finsterwalder
Max Planck
Família
CònjugeAnna Johannette Christiane Schleiermacher Modifica el valor a Wikidata
FillsEduard Brill Modifica el valor a Wikidata
ParesHeinrich Konrad Brill i Julie Henriette Simonetta Wiener

Alexander von Brill (Darmstadt, 20 de setembre de 1842 - Tübingen, 8 de juny de 1935) va ser un matemàtic alemany especialitzat en l'estudi de les corbes algebraiques.

Vida i Obra

La mare de von Brill era germana del matemàtic, físic i filòsof Christian Wiener; i von Brill va estudiar a la universitat de Karlsruhe on eren professors el seu oncle i Alfred Clebsch. El 1863, en traslladar-se Clebsch a la universitat de Giessen, també ho va fer von Brill, que va obtenir el seu doctorat en aquesta universitat el 1864, sota la direcció de Clebsch.[1]

El 1867 va aconseguir l'habilitació docent a la universitat de Giessen en la que va ser professor fins al 1869. Del 1869 al 1875 ho va ser al Politècnic de Darmstadt i del 1875 al 1884 al Politècnic de Múnic on va coincidir amb Felix Klein amb qui establiria una relació molt productiva. Des de 1884 fins que es va retirar el 1918 va ser professor de la universitat de Tubinga.[2]

El seu treball es va centrar fonamentalment en la teoria de los funcions algebraiques utilitzant mètodes geomètrics. El estudi sistemàtic de les propietats d'aquestes funcions que son invariants sota transformacions biracionals està en la seva obra principal, Ueber die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria), escrita conjuntament amb Max Noether i publicada als Mathematische Annalen de 1874.[3]

A partir dels seus anys a Múnic i amb col·laboració amb Felix Klein, va dedicar-se a desenvolupar models tridimensionals de les superfícies generades[4] per les funcions estudiades que van ser fabricats per Martin Shilling a partir de 1899[5] i es venien a totes les universitats alemanyes i europees com a eines d'estudi.[6]

Referències

  1. Finsterwalder, 1936, p. 654.
  2. Pogrebyssky, 2008, p. Dictionary of Scientific Biography.
  3. Kline, 1972, p. 940.
  4. Polo Blanco i van der Zalm, 2005, p. Models.
  5. Polo-Blanco, 2007, p. 2-3.
  6. Ludwig i Weber, 2013, p. 655.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Alexander von Brill» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Pogrebyssky, J.B. «Brill, Alexander Wilhelm von». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 25 setembre 2017].
  • Polo Blanco, Irene; van der Zalm, Lotte. «Mathematical models of surfaces». Universitat de Groningen, 2005. [Consulta: 30 setembre 2017].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9