La Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (en anglès: European Atomic Energy Community), coneguda popularment com a Euratom, és una organització europea que s'ocupa per l'establiment d'un mercat comú de productes nuclears i en el desenvolupament d'aquesta indústria nuclear amb finalitats pacífiques.[1] La seva composició i organització està plenament integrada en els òrgans de funcionament de la Unió Europea si bé és una entitat completament independent. Té la seu a la ciutat belga de Brussel·les.
Els propòsits de l'Euratom fou la creació d'un mercat comú i especialitzat en productes provinents de l'energia atòmica, la seva distribució segura en els estats membres de la Comunitat, la venda dels seus excedents als estats no comunitaris i la recerca al voltant d'aquesta energia per a usos pacífics.
Els membres de l'Euratom són els mateixos que els de la Unió Europea, ja que aquest organisme comparteix òrgans amb l'anterior. L'Euratom va ser fundat per sis estats: França, Alemanya, Itàlia i els tres països del Benelux: Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg. Posteriorment tots els estats membres de les successives Comunitats Europees forment part d'aquest organisme.
Creada inicialment com una organització plenament independent i amb les seves pròpies institucions, tingué tres presidents. L'any 1967, amb l'entrada en vigor del Tractat de fusió de les Comunitats Europees, aquestes institucions es fusionaren amb les de la CECA i la CEE, creant una única Comissió Europea.
La seva entitat autònoma dins la Unió Europea suggereix una controvèrsia prou important donada la desaparició inicial de la CECA l'any 2002 i la propera desaparició de la CEE el 2009 en virtut del Tractat de Lisboa de l'any 2007. En la signatura d'aquest últim tractat, així com de la fallida Constitució Europea, es va proposar excloure l'Euratom de la personalitat jurídica de la nova Unió Europea a causa del sentiment antinuclear d'alguns estats membres de la UE.
