|
Faig
  El faig[1][2][3] (Fagus sylvatica) és un gran arbre caducifoli del gènere Fagus i de la família Fagaceae. S'anomena fai en pallarès i ribagorçà, i, en valencià, faig bosquer. Etimològicament, Fagus deriva del grec i significa 'per menjar' en clara referència a les llavors comestibles: sylvatica fa esment a la seva capacitat per formar bosc. Un bosc on l'espècie predominant és el faig se'n diu fageda o fajosa. MorfologiaÉs un arbre de fins a 40 metres d'alçada, amb el tronc dret, l'escorça grisenca i llisa i una capçada ampla. Es una espècie monoica. Les flors masculines estan reunides en una inflorescència globular pèndula i les femenines, de dues en dues, envoltades d'un involucre.[4] Les fulles són simples i alternes. Tenen un pecíol curt i el seu limbe es de forma ovolada amb el marge amb pèls fins i sedosos. Són fulles que adopten un color verd viu quan son joves, i poc a poc durant la maduresa van enfosquint. Els seus nervis laterals son paral·lels (penninervia)[5] i la disposició es horitontal. Gràcies a la seval filotaxis, poden captar la màxima llum possible, que es el que fa que creein boscos hombrívols. A la tardor, les fulles perden el color i es tornen de color daurat vermellós. El fruit és de color bru, amb 3 arestes prominents i reunides de 2 en 2, dins d'una cúpula llenyosa i amb espines llargues i toves, aquesta cúpula pren una forma arrodonida, deixant en descobert les llavors del fruit. Macrofaneròfit que creix en terrenys no gaire compactes de clima humit. El trobem en l'estatge montà, és a dir a entorns de mitja muntanya, aproximadament a una altitud de 1600 m, on les condiciona climàtiques son menys temperades i hi ha un augment considerable en la pluviositat dels estius. Forma boscos en als vessants humits i ombrívols, on s'estanca sovint la boira i els núvols. Floreix de març fins al maig. Els sóls en que habita són frescos i fèrtils. Comparteix sòl amb espècies que necessiten sòls àcids i de bon drenatge, rocs amb màteria orgànica. Comparteix habitat amb els abies alba (avets). Es intolerant als sóls argilosos o semblants, a causa de la dificultat d'obtenir nutrients d'aquests i la manca d'aireació. La seva rusticitat oscila entre els -20 °C arribant als seus mínims i a un +30 °C com a màxim, obtenint unes característiques extremes en que l'arbre pateix. Es un arbre que no tolera gens la sequera i la calor extrema, en canvi si que es resistent a les gelades. Àrea de distribucióLa fageda és un bosc típic de l'estatge montà. S'estén per Europa, arriba al sud-est de Noruega, al mar Negre i pel sud a les muntanyes de Grècia i Sicília. A la península Ibèrica es distribueix per la meitat nord peninsular. Als Països Catalans el trobem als Pirineus, i estatge montà interior, dels 500 a 2.000 m.[6] Es fa a les contrades de clima oceànic i humit. A les Terres de l'Ebre es troba la fageda més meridional d'Europa, al barranc del Retaule, al terme de La Sénia (Montsià) i dins del Parc Natural dels Ports. És relativament rar a Catalunya, però és la vuitena espècie més abundant, amb més de 36 milions de peus i la segona espècie caducifòlia més abundant, després del roure martinenc. Les fagedes es concentren al Ripollès (10 milions de peus), la Garrotxa, Osona, la Vall d'Aran i el Berguedà, tot i que també n'hi ha a l'Alt Empordà, al Montseny (la Selva i el Vallès Oriental) i fins i tot al Solsonès i als Ports (Montsià).[7] Fagedes representatives dels Països Catalans
Usos medicinalsSe n'utilitza l'escorça i les fulles. L'escorça té una bona quantitat de tanins (3-4%), mentre que les fulles són riques en flavonoides, sobretot en quercetòsidLa fusta té molta quantitat de fenols com la creosota. S'ha usat tradicionalment com a antisèptic, antidiarreic, cicatritzant, analgèsic, antipirètic, antitussigen i expectorant. Popularment s'empra en el tractament de la grip, refredats, bronquitis, faringitis, odontàlgies i diarrees. La fulla del faig té, a més, propietats com a diürètic. ToxicitatSe'n té constància d'intoxicacions per ingesta excessiva de llavors que poden portar a un quadre de problemes gastrointestinals com vòmit, diarrea, dolors abdominals i paràlisi digestiva, segurament per l'alt contingut en tanins. Altres usosLa fusta del faig és apreciada en fusteria, torneria, ebenisteria i construcció (com travesses de ferrocarril) i, antigament, per fer carbó. També es cultiva com a ornamental. El fruit, la faja, és comestible i antigament se n'extreia un oli de cuina al nord d'Europa. Els seus fruits s'utilitzen com a alimentació humana, i principalment per l'alimentació de bestiar ja que és un producte amb alt contingut proteic i oli vegetal que engreixa al bestiar. S'utilitza com a arbre ornamental en parcs i jardins a conseqüència de la seva majestuositat. Variants i cultivarsA causa de la seva majestuositat com a arbre i l'apreci que se li te, han anat creant-se ultivars i variants de l'espècie, alguns amb un canvi de forma a la fulles, d'altres en la seva pigmentació, Dos exemples de molts que hi han són els següents, on es veu la varietat en la forma de la fulla i en l'altra la pigmantació d'aquesta més vermellosa. Aquestes variants ofereixen canvis en el paisatge.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
