Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Semidesert

Zones semidesèrtiques càlides del món
Zones semidesèrtiques fredes del món

Un semidesert, zona semiàrida o clima d'estepa és una zona climàtica que a, grans trets, rep menys de 200 a 400 litres de precipitació anual.[1] Una definició més precisa, la proporciona la classificació climàtica de Köppen amb el tractament dels climes d'estepa (BSk i BSh) com intermedis entre els climes de desert (BW) i els humits. Segons la classificació de Köppen, també entren com a semiàrides part de les zones boscoses seques del Canadà i Sibèria. El clima d'estepa de la praderia de les regions de la Terra de latitud mitjana correspon segons la classificació de Köppen al BSK.

Distribució geogràfica

Aquest tipus de clima es localitza a l'interior dels continents dins del cinturó de vents de l'oest, però per la seva situació continental no recullen prou precipitació i, per tant, el paisatge pràcticament és sense arbres. Les estepes de l'hemisferi sud s'ubiquen als marges sud-est dels continents i, per això, tenen un clima més moderat que les de l'hemisferi nord, ja que tenen més influència del mar.[2]

Les praderies d'Euràsia reben el nom d'estepes; s'estenen al llarg de 3.200 km des del litoral del mar Negre fins al massís de l'Altai. La seva continuïtat queda interrompuda en pocs llocs per terres altes. També hi ha superfícies aïllades d'estepa a Hongria (la Pustaz) i a les planes de Manxúria. Al Canadà i als Estats Units, les estepes es coneixen amb el nom local de prairies i s'estenen des de les muntanyes Rocoses (a l'oest) fins al bioma del bosc temperat caducifoli a l'est.

A l'hemisferi sud, hi ha les pampes de l'Argentina i l'Uruguai i el bush veld i high veld d'Àfrica del Sud, mentre que es donen també estepes a la conca del Murray-Darling del sud-est d'Austràlia i les Canterbury grasslands de Nova Zelanda.

Temperatura

El clima d'estepa és un clima continental, en què estan ben marcades les temperatures extremes de l'hivern i l'estiu, i són, com s'ha dit, més moderades en l'hemisferi sud. Els estius són calents, amb temperatures mitjanes al juliol per sobre dels 20 °C a Winnipeg, Canadà, per exemple, i per sobre dels 22 °C al gener (estiu austral) a Pretòria, a Sud-àfrica. L'hivern és molt fred, amb -20 °C a Winnipeg. Les temperatures mitjanes de gener per a Taixkent i Semei són, respectivament, 0 °C i -12 °C. A l'hemisferi sud, el mes més fred oscil·la entre 1 °C i -12 °C. El clima d'estepa es caracteritza per la gran oscil·lació de la temperatura anual (de 40 °C a Winnipeg) que, un cop més, és molt més reduïda a l'hemisferi sud, amb de -10 a 12 °C d'oscil·lació entre el mes més fred i el més càlid.

Precipitacions

Es troben en un marge que va dels 250 als 750 litres. A l'hemisferi nord, la precipitació de l'hivern cau en forma de neu i l'estepa queda coberta d'una capa de neu 4 o 5 mesos. La major part de la precipitació cau a l'estiu.

Biomes semiàrids

Exemples de biomes semiàrids:

Vegeu també

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9