|
Sequera .jpg) La sequera, secada, seca o sequina és un esdeveniment d'escassetat prolongada del subministrament d'aigua, ja sigui atmosfèrica (precipitació per sota de la mitjana), d'aigües superficials o subterrànies. Una sequera pot durar mesos o anys, o es pot declarar després de tan sols 15 dies.[1] Pot tenir un impacte substancial en l'ecosistema i l'agricultura de la regió afectada[2] i causar danys a l'economia local.[3] Les estacions seques als tròpics augmenten significativament les possibilitats que es desenvolupi una sequera i els incendis forestals posteriors. Els períodes de calor poden empitjorar significativament les condicions de sequera accelerant l'evaporació del vapor d'aigua. La sequera és una característica recurrent del clima a la majoria de parts del món. No obstant això, aquestes sequeres regulars s'han tornat més extremes i més imprevisibles a causa del canvi climàtic. De fet, estudis basats en la dendrocronologia, o datació dels anells d'arbres, confirmen que la sequera afectada pel canvi climàtic es remunta a l'any 1900. Es poden dividir els efectes de les sequeres i l'escassetat d'aigua en tres grups: ambientals, econòmics i socials. Els efectes ambientals inclouen l'assecament dels aiguamolls, incendis forestals cada cop més grans, pèrdua de biodiversitat. Les conseqüències econòmiques inclouen una menor producció agrícola, forestal, de caça i pesca, costos més elevats de producció d'aliments, problemes amb el subministrament d'aigua per al sector energètic i la interrupció del subministrament d'aigua per a les economies dels pobles. Els costos socials i sanitaris inclouen l'efecte negatiu sobre la salut de les persones directament exposades a aquest fenomen (onades de calor excessives), els elevats costos dels aliments, l'estrès causat per collites fallides, l'escassetat d'aigua, etc. Les sequeres prolongades han provocat migracions massives i crisis humanitàries. Moltes espècies de plantes, com les de la família Cactaceae (o cactus), tenen adaptacions a la tolerància a la sequera, com ara una àrea foliar reduïda i cutícules ceroses per millorar la seva capacitat de tolerar la sequera. Altres sobreviuen als períodes secs com a llavors enterrades. La sequera semipermanent produeix biomes àrids com els deserts i les praderies.[4] La majoria dels ecosistemes àrids tenen una productivitat inherentment baixa. La sequera més prolongada de la història del món es va produir al desert d'Atacama a Xile (400 anys).[5] L'ONU estima que cada any es perd per la sequera, la desforestació i inestabilitat climàtica una superfície de sòl fèrtil de la mida d'Ucraïna.[6] Al llarg de la història, els humans normalment han vist les sequeres com a "desastres" a causa de l'impacte en la disponibilitat d'aliments i la resta de la societat. La sequera a la històriaLa sequera és una característica recurrent normal del clima de molts llocs del món. Es troba entre els esdeveniments climàtics documentats més aviat, es troba a l'èpica de Gilgamesh i està lligada als relats de la Bíblia com són l'Èxode dels hebreus cap a l'antic Egipte.[7] La migració de fa 11.000 anys a Xile de caçadors recol·lectors està lligada a la secada[8] també l'èxode dels primers homes originaris de l'Àfrica en pot estar connectat fa uns 135,000 anys.[9] En èpoques més recents els humans van poder mitigar els efectes de la secada amb tècniques d'irrigació i la rotació de conreus. Amb el gran increment de la densitat de la població mundial des de la Revolució industrial els efectes de les secades han estat encara pitjors en països subdesenvolupats econòmicament com la fam d'Etiòpia de 1984 a 1985, el conflicte armat de Darfur al Sudan que també afectà el Txad on la secada hi va tenir a veure.[10] Tipus de secada A mesura que la secada persisteix es van intensificant i agreujant les conseqüències. S'acostuma a definir la secada de tres maneres:[11]
Afectació mundial.jpg) Aproximadament 240.000.000 persones viuen a la conca dels rius de l'Himàlaia[14] Índia, Xina, Pakistan, Bangladesh, Nepal and Myanmar poden experimentar inundacions seguides de secades en les dècades a venir. La secada a l'Índia afectant el riu Ganges és una preocupació particular, ja que proporciona aigua per a beguda i regadiu per a més de 500 milions de persones.[15][16][17] La costa oest d'Amèrica del Nord que depèn en gran part de l'aigua de les Muntanyes Rocoses i Serra nevada també podria quedar afectada.[18][19]  L'any 2005, a parts de la conca del riu Amazones hi va haver la pitjor secada en cent anys.[20][21] Els arbres de la zona es creu que només podrien viure tres anys sota les condicions d'una secada com aquesta. A Austràlia hi ha grans zones de desert i semidesert conegudes com l'outback australià. Uns investigadors australians i estatunidencs suggeriren que la primera expansió de les zones seques al país va ser provocada per l'arribada dels primers humans fa uns 50.000 anys, ja que aquests cremaren de manera regular grans zones de vegetació cosa que potser va evitar que el monsó penetrés cap endins del continent australià.[22] Austràlia podria en el futur experimentar secades més extenses i intenses. L'est d'Àfrica actualment experimenta les pitjors secades des de fa dècades,[23][24] amb collites i ramats arruïnats.[25] Segons el programa de les Nacions Unides per l'alimentació quatre milions de kenyans necessiten urgentment aliments.[26] A Europa en els darrers 1.000 anys s'han registrat diverses secades essent més importants al sud del continent on la variabilitat de pluja interanual supera de vegades el 30% mentre que al nord d'Europa la variabilitat està entre el 10 i el 15% :
CausesGeneralment la pluja està relacionada amb la quantitat de vapor d'aigua a l'atmosfera, combinada amb l'ascensió forçada de la massa d'aire que conté aquest vapor d'aigua. Si qualsevol d'aquestes es redueix el resultat serà la secada. Les altes pressions i els vents de recorregut terrestre són poc proclivis a donar precipitacions. Amb el Niño passa també que dona origen a zones amb secada.[28] Les activitats humanes com la desforestació, erosió de terrenys de cultius i sobrepastureig, entre altres exacerben les secades,[29][30] i el planeta s'aboca a l'escassetat estructural d'aigua potable si no es frena el canvi climàtic.[31] Conseqüències L'efecte varia segons la vulnerabilitat. Per exemple les granges d'autoabastiment són més susceptibles a la secada. Tanmateix rarament la secada és l'única causa de la fam.
Estratègies de mitigació
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
