Worms

Per a altres significats, vegeu «Worms (desambiguació)».

Worms

Tipus	ciutat luterana, municipi urbà, districte urbà de Renània-Palatinat i Nibelungenstadt (fr)
Localització
49° 37′ 55″ N, 8° 21′ 55″ E / 49.6319°N,8.3653°E / 49.6319; 8.3653
Estat	Alemanya
Estat federat	Renània-Palatinat
Capital de	Regne de Borgonya bisbat de Worms
Població humana
Població	85.609 (2023) (787,35 hab./km²)
Geografia
Superfície	108,73 km²
Banyat per	Rin
Altitud	101 m
Limita amb	districte d'Alzey-Worms Rhein-Pfalz (en) districte de Bad Dürkheim Districte de Bergstraße
Creació	segle I aC
Organització política
• Cap de govern	Adolf Kessel (2019–)
Membre de	Bund der Lutherstädte (en) Städtetag Rheinland-Pfalz Aliança per el medi ambient (2006–) Alcaldes per la Pau (2010–)
Identificador descriptiu
Codi postal	67547, 67549, 67550 i 67551
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
Prefix telefònic	06241, 06242, 06246 i 06247
Codi NUTS	DEB39
Clau de municipalitat alemanya	07319000
Altres
Agermanament amb	Tiberíades Parma St Albans Mobile Auxerre Bautzen (1990–)
Lloc web	worms.de

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

La ciutat fou capital del poble dels Vangíons establert a la riba esquerra del Rin, al sud de Magúncia. Els romans li van dir Borbetomagnus però es creu que abans es deia Vangionas, i era a la via entre Magúncia (Moguntiacum) i Estrasburg. A l'edat mitjana el nom es va corrompre com a Wormàtia del que va derivar Worms.

• Rupert de Salzburg, fou un bisbe de la ciutat.
• Friedrich Gernshem, pianista i compositor.
• Hermann Staudinger (1881-1965) químic, Premi Nobel de Química de l'any 1953.
• Johann Friedrich Hugo von Dalberg (1760-1813), pianista aficionat, compositor i musicòleg.
• Ernst Eduard Wiltheiss (1855-1900), matemàtic.

• 
  La catedral romànica de Worms, la catedral de Sant Pere
• 
  La catedral de Sant Pere de Worms (Dom Sankt Peter zu Worms)
• 
  Torre d'aigua modernista, del 1890, en l'estil anomenat "Neoromàntic de Worms".
• 
  Museu dels Nibelungs (Nibelungenmuseum), dedicat a les epopeies o el cant dels Nibelungs. Ubicat parcialment a les muralles de la ciutat, amb dues torres del s. XII.
• 
  El Museu d'art de la vil·la Heyl (Kunsthaus Heylshof), amb pintures, dibuixos i porcellanes (edifici del s. XIX).
• 
  El Pont dels Nibelungs (Nibelungenbrücke), amb la seva torre del 1900.
• 
  Església romànica de Sant Martí (Martinskirche, o Sankt Martin zu Worms)
• 
  Antic cementiri jueu "Heiliger Sand" (Sorra Sagrada), un dels cementiris jueus més antics d'Europa. La làpida més antiga és del 1058.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Worms