Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Limburg (Bèlgica)

Aquest article tracta sobre la província belga. Vegeu-ne altres significats a «Limburg».
Plantilla:Infotaula geografia políticaLimburg
Belsj Limburg (li)
Wes-Limburg (li) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Seu administrativa de la província
Tipusprovíncia de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata

HimneLimburg mijn vaderland (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
EpònimLimburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 50° 59′ N, 5° 23′ E / 50.98°N,5.38°E / 50.98; 5.38
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca Modifica el valor a Wikidata
CapitalHasselt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població870.880 (2018) Modifica el valor a Wikidata (359,55 hab./km²)
Idioma oficialneerlandès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície2.422,14 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació19 abril 1839 Modifica el valor a Wikidata
Dia festiu
Organització política
• Governor of the province of Limburg (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataHerman Reynders (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2BE-VLI Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSBE22 Modifica el valor a Wikidata

Lloc weblimburg.be Modifica el valor a Wikidata

Facebook: LimburgBe X: LimburgBe Instagram: limburgbe LinkedIn: provincie-limburg-belgie Vimeo: limburgbe Modifica el valor a Wikidata

Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.[1]

Història

El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies Limburg Belga i Limburg neerlandès amb Maastricht com capital. Després del Congrés de Viena (1815) el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-les noms històrics. Tot i que gairebé res del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.

El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).

Municipis de Limburg

Municipis de Limburg


Referències


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9