Situat a la conca del riu Sellent, Bolbait es troba al centre de la comarca. La superfície del terme és ondulada, alçant-se d'est a oest, des dels 250 fins als 600 m.
Hi ha referències que indiquen que va estar poblat en èpoques prehistòriques i també pels ibers. Però la fundació del lloc és musulmana; tal com indica el nom Albait, que en àrab significa alqueria o caseriu. La conquesta cristiana tingué lloc en 1244 i el poble mantingué la població àrab, la qual, sota el comandament d'Azadrac, es revoltà contra Jaume I (1208-1276), qui va derrotar-los i, després d'expulsar-los, va repoblar Bolbait amb moros fidels procedents d'altres contrades. Pasqual Maçana, en maig de 1394, assolí el senyoriu del lloc. En 1443 passà a mans de Joan Marradés amb la categoria de baronia. En 1535 s'independitzà de la parròquia de Xella. Fou lloc de moriscs –l'any 1609 l'habitaven 210 famílies segons el Cens de Caracena– i després de la seua expulsió va quedar despoblat. Es va repoblar, segons la carta pobla del 1612, amb 16 famílies procedents d'altres llocs; durant el segle xvii els senyors feudals van ser els Cabanyelles i els Pardo de la Casta, barons d'Alaquàs; posteriorment passà a mans dels Fernàndez de Còrdova, comtes de Priego, als Lanti della Rovere i, finalment, als Manfredi.
En la zona d'horta es conreen principalment els cítrics, altres fruiters i hortalisses que es reguen amb aigües de la font de 'Las Fuentes'. També es habitual el cutiu de tabac amb el qual s'elabora cigarrets i purs artesanals encara que majoritàriament dins d'una economia submergida. Com a conreus de secà, si fan els garrofers i destaquen les plantacions d'oliveres que suposen més del 50% de la producció anual agrícola de secà. Cal mencionar l'excel·lent qualitat de l'oli d'oliva verge.
Castell. Va haver de quedar arruïnat ja en època àrab. Nogensmenys, en el segle xvi els senyors de Pardo Costa hi construïren la seua casa palau. L'ajuntament va comprar-lo i, actualment, es troba en fase de rehabilitació com a Bé d'Interès Cultural.
Festes locals
Festes Patronals. Se celebren la setmana posterior a la Setmana Santa, en honor del patró San Francesc de Paula. Estes festes tenen gran tradició i desperten l'interès per la desfilada de Comparses de Moros i Cristians (el diumenge següent a la Pasqua).
Estiu Cultural. Del 22 de juliol al 13 d'agost, amb activitats culturals, lúdiques i esportives.
Santa Bàrbara. Se celebra el primer cap de setmana de desembre.
Notes
↑CIEB són les sigles de Candidatura Independiente Evolución y Bien.
