Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bisbat de Lugano

Plantilla:Infotaula geografia políticaBisbat de Lugano
Dioecesis Luganensis
Imatge
La catedral de Lugano
Tipusbisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 46° 00′ N, 8° 57′ E / 46°N,8.95°E / 46; 8.95
Estat federatSuïssa
CantóTicino Modifica el valor a Wikidata
Parròquies255
Població humana
Població353.920 (2019) Modifica el valor a Wikidata (125,91 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà i ambrosià
Geografia
Part de
Superfície2.811 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació8 de març de 1971
PatrociniSant Carles Borromeo
Sant Abundi
CatedralSan Lorenzo
Organització política
• BisbeValerio Lazzeri

Lloc webdiocesilugano.ch

Facebook: diocesilugano Youtube: UC9ML0XeWKylj8nZdheFXQ9Q Modifica el valor a Wikidata

El bisbat de Luganodiocesi di Lugano (italià); Dioecesis Luganensis (llatí)— és un bisbat de l'Església catòlica, immediatament subjecte a la Santa Seu. El 2013 tenia 256.000 batejats d'un total de 336.943 habitants. Està regida pel bisbe Valerio Lazzeri. A la diòcesi conviuen tant el ritu romà com l'ambrosià, aquest darrer a les valls superiors, anomenades "ambrosianes", a Capriasca i a Brissago.

Com a sant patró principal té a sant Carles Borromeu, arquebisbe de Milà, i com a patró secundari a sant Abundi, bisbe de Como.

Territori

La diòcesi comprèn el territori del Cantó de Ticino. La seu episcopal és la ciutat de Lugano, on hi ha la catedral de Sant Llorenç. El territori està dividit en 255 parròquies, agrupades en 6 vicariats:

  • Vicariat del Bellinzonès
  • Vicariat del Locarnès
  • Vicariat del Luganès
  • Vicariat del Malcantone i Vedeggio
  • Vicariat del Mendrisiotto
  • Vicariat de les Tres Valls

Història

Les terres de Ticino van ser dirigides fins al final del segle xix, en part, per la diòcesi de Como i en part per l'arxidiòcesi de Milà. Amb la independència de l'Estat, adquirida en 1803, es va fer més fort el desig de la població catòlica de Ticino d'obtenir una diòcesi pròpia.

Amb l'acord d'1 de setembre de 1884 entre la Santa Seu i la Confederació Helvètica, hi va haver una separació inicial de les parròquies del cantó de Ticino. Fou nomenat administrador apostòlic en la persona del ja bisbe de Basilea Eugenio Lachat, que va arribar a Ticino el 10 d'agost de 1885 i va morir només un any després, l'1 de novembre. Va ser succeït per Vincenzo Molo que va governar la diòcesi del 1887 al 1904.

El 7 de setembre de 1888, el Papa Lleó XIII va erigir la diòcesi de Lugano amb la butlla Per universam, amb la qual va ser elevada al títol de catedral la col·legiata de Sant Llorenç de Lugano. Es va unir a perpetuïtat aeque principaliter a la diòcesi de Basilea, i es regí per un administrador apostòlic de la Santa Seu. Amb aquest títol la presidiren Alfredo Peri-Morosini (1904-1916), Aurelio Bacciarini (1917-1935), Angelo Jelmini (1936-1968) e Giuseppe Martinoli (1968-1978).

El 8 de març de 1971, després de l'acord de 24 de juliol de 1968 entre la Santa Seu i la Confederació Helvètica, l'administració apostòlica del Cantó de Ticino es va separar de la diòcesi de Basilea, i sota la butlla Paroecialis et collegialis del Papa Pau VI va esdevenir diòcesi independent; l'administrador apostòlic Giuseppe Martinoli va esdevenir el primer bisbe de Lugano. Des de 1978 a 1986 va ser bisbe de Lugano Ernesto Togni, qui va ser succeït el 1986 per Eugenio Corecco, durant l'episcopat del qual es va formar l'Institut Acadèmic de Teologia de Lugano, que es va convertir mitjançant un decret de la Congregació per a l'Educació Catòlica del 20 de novembre de 1993 en una facultat de Teologia.

Episcopologi

Administradors apostòlics del Cantó Ticino
Bisbes de Lugano

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9