Bisbat de Chur

Bisbat de Chur

Dioecesis Curiensis
La catedral de Chur
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Localització
46° 50′ 54″ N, 9° 32′ 06″ E / 46.84822°N,9.535°E / 46.84822; 9.535
Estat federat	Suïssa
Cantó	Grisons
Parròquies	312
Població humana
Població	2.041.680 (2019) (166,37 hab./km²)
Llengua utilitzada	alemany
Religió	romà
Geografia
Part de	Immediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície	12.272 km²
Limita amb	bisbat de Lugano, sud-oest arquebisbat de Vaduz, nord bisbat d'Innsbruck, est bisbat de Bozen-Brixen, sud-est bisbat de Como, sud bisbat de Sankt Gallen, nord bisbat de Basilea, oest arquebisbat de Friburg, nord-oest bisbat de Sion, oest abadia territorial d'Einsiedeln
Creació	segle v
Patrocini	Sant Luci
Catedral	Assumpció de Maria
Organització política
• Bisbe	Vitus Huonder
Lloc web	bistum-chur.ch

El Bisbat de Chur (alemany: Bischoftum Chur, italià: Vescovato di Coira, llatí: Dioecesis Curiensis) és una diòcesi de l'Església Catòlica Romana, immediatament subjecta a la Santa Seu, amb centre a Chur o Coira al cantó dels Grisons, Suïssa. A l'edat mitjana el bisbe va exercir sobirania temporal sobre una part dels territoris de la diòcesi formant el principat-bisbat de Chur, feu immediat del Sacre Imperi Romanogermànic. El 2013 tenia 650.660 batejats d'un total d'1.859.376 habitants. Actualment està regida pel bisbe Vitus Huonder.

Amb la diòcesi de Basilea i de San Gallo, la diòcesi de Chur gaudeix del privilegi d'un procediment d'elecció del bisbe concordat entre el capítol de la catedral i la Santa Seu, privilegi confirmat pel Papa Pius XI el 1926.^[1]

La diòcesi comprèn els cantons suïssos de Grisons, Schwyz, Glarus, Zuric, Obwalden, Nidwalden i Uri.

La seu episcopal és la ciutat de Coira, on es troba la catedral d'Assumpció de Maria.

El territori s'estén sobre 12.267 km², i està dividit en 308 parròquies.

Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de Milà.^[2] però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant Luci de Britànnia, un suposat rei a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle vii el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi sufragània de l'arquebisbe de Milà, però després del tractat de Verdun el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels Alps centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del Sacre Imperi Romanogermànic.

A l'època dels emperadors Hohenstaufen (segles xii i xiii), els bisbes de Chur van estar al seu costat, i per un temps i va haver dos bisbes alhora, sent l'altre nomenat pels papes. Al segle xiv Sigfrid von Gelnhausen adquiria la diòcesi imperial de Chur dels barons de Vaz i representava a l'emperador Enric VII del Sacre Imperi Romanogermànic a Itàlia.

El 1803 la seu es convertia en immediatament subjecta a la Santa Seu. Fins a 1997, l'arxidiòcesi catòlica de Vaduz va ser part de la diòcesi de Chur.

A finals del 2013, la diòcesi tenia 650.660 batejats sobre una població d'1.859.376 persones, equivalent al 35,0% del total.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Chur

• Anuari pontifici del 2014 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Diocese of Chur (anglès)
• Pàgina oficial de l'arxidiòcesi (alemany)
•  Aquest article incorpora fragments d'una publicació que està en domini públic:  «^{article name needed}». A: Charles Herbermann. Catholic Encyclopedia. Nova York: Robert Appleton, 1913. 
• Plantilla:DSS
• Plantilla:DSS
• M. H. Vicaire, v. Coire, in Dictionnaire d'Histoire et de Géographie ecclésiastiques, vol. XIII, París 1956, coll. 213-220(francès)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 268–269(llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., p. 219; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 141; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 183; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 170; vol. 5, p. 178; vol. 6, p. 189(llatí)
• Bolla Ecclesias quae antiquitate, in Bullarii romani continuatio, Tomo XV, Romae 1853, pp. 611–615(llatí)
• Cronologia a Helvetia sacra (alemany)
• Texte zur Dorfgeschichte von Untervaz. Liste der Bischöfe und Domherren von Chur (extrect de Helvetia Sacra. Abteilung I, band I, Berna 1972, pp. 449–619) (alemany)