Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Avalònia

Avalònia (noms en francès).

Avalònia va ser un microcontinent durant l'era del Paleozoic. Fragments d'aquest passat microcontinent es troben al sud-oest de la Gran Bretanya i a la costa est d'Amèrica del Nord. És l'origen de moltes de les roques més antigues d'Europa occidental, el Canadà atlàntic i part de les costes dels Estats Units. Avalonia rep aquest nom per la Península Avalon de l'illa de Terranova.

Avalònia va desenvolupar com un arc volcànic en el marge nord de Gondwana. Finalment es va moure esdevenint un microcontonent. L'oceà Reic es va formar al seu darrere i l'Oceà Iapetus es va contraure al seu front. Va xocar contra els continents Bàltica, després amb Laurència i finalment amb Gondwana, acabant a l'interior de Pangea. Quan Pangea es va trencar, les restes d'Avalònia van quedar dividides per la fissura que va esdevenir l'oceà Atlàntic.

El primer desenvolupament d'Avalònia es creu que va ser en forma d'arc volcànic prop d'una zona de subducció en el marge de Gondwana.[1] L'activitat ígnia començà fa uns 730 milions d'anys i va continuar fins fa uns 570 milions d'anys en el Neoproterozoic tardà.[2]

Al principi del Cambrià, el supercontinent Pannòcia es va trencar i Avalònia va derivar cap al nord des de Gondwana. La punta est d'Avalònia xocà amb Bàltica, una placa continental que ocupava les latituds entre uns 30°S a 55°S, això passà al final de l'Ordovicià i del Silurià.

A les darreries del Silurià i el baix Devonià, Bàltica i Avalònia van xocar progressivament amb Laurència. El resultat d'això va ser la formació d'Euramèrica. Aquesta col·lisió està representada per l'orogènesi caledoniana o a Amèrica del nord per l'orogènesi acadiana.

Referències

  1. Virtual Explorer
  2. Woodcock, N. & Strachan, R., eds, (2000) Geological History of Britain and Ireland, Blackwell, pp 127-139.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9