Kazakhstània

Kazakhstània (kazakh: Qazaqstaniya) o bloc Kazakhstan, és una regió geològica de l'Àsia central que consta de l'àrea aproximadament centrada al llac Balkhash, al nord i a l'est del mar d'Aral, al sud del crató siberià i a l'oest del massís de l'Altai. La conca del Junggar a Xinjiang, República Popular de la Xina, també forma part de Kazakhstània, encara que de vegades es coneix com el bloc Junggar. Com que Kazakhstània es va fusionar durant l'Ordovicià superior com a part del cinturó orogènic de l'Àsia central, també se'ls coneix com a orogen kazakh. Aquestes estructures de terra es troben al que avui és Kazakhstan, al nord-est de l'Uzbekistan, al nord del Kirguizstan, al sud-oest de la Xina.^[1] Avui Kazakhstània està envoltada per tres grans continents antics: al nord-est la zona de cisalla de Gornostaev la separa de Sibèria amb la qual va xocar durant el Carbonífer; al nord-oest hi ha Bàltica, que es trobava al costat del terreny kazakh Turgai però lluny de Kazakhstània; al sud i a l'est hi havia Gondwana, que s'estenia des del pol sud fins a l'equador. No lluny de les terres kazakhes disperses hi havia la Xina del Sud, la Xina del Nord i Tarim, però no se sap com se situaven aquests blocs continentals en relació a Gondwana.^[1]

Al Paleozoic inferior, les estructures de terra kazakhs estaven àmpliament distribuïdes al nord o al nord-est dels terrenys Manguistau, Karakum, Karakoram i Tarim.^[2] La localització, l'origen i les afinitats faunístiques d'aquests terrenys ha estat, però, objecte de dues hipòtesis en competència: una descrivia aquests terrenys com un enorme arc insular anomenat arc de Kipchak, l'altra com una sèrie de cinturons més o menys paral·lels. Les anàlisis de la fauna indiquen que algunes de les estructures de terra probablement es van originar a Gondwana més que a Bàltica o Sibèria.^[3] Una anàlisi de braquiòpodes de 2006 va indicar que les muntanyes Chu-Ili havien d'haver format una estructura de terra independent peri-gondwana a l'Ordovicià superior situat no lluny dels cratons del nord i del sud de la Xina.^[3]

Estudis més recents suggereixen que a l'Ordovicià superior les estructures de terra kazakhs van formar un arxipèlag compost per cúmuls d'arcs insulars i microcontinents centrats a l'equador. Les unitats clau d'aquest conjunt eren els terrenys Boshchekul (al nord del Kazakhstan), Chingiz-Tarbagatai (est del Kazakhstan) i Chu-Ilu (sud del Kazakhstan). El microcontinent Atashu-Zhamshi es trobava al marge sud-oest de l'arxipèlag. Uns quants terrenys probablement es van fusionar ja a l'Ordovicià mitjà, però és molt poc probable que Kazakhstania hagi format un sol continent abans del final del període.^[4]

Durant el Carbonífer i el Permià, Sibèria va xocar amb Kazakhstània per formar el Massís de l'Altai, més tard Bàltica va xocar en l'orogènia dels Urals, creant la base per a la major part de l'actual Euràsia.

Kazakhstània és principalment plana: només a l'est, prop de Kharagandí, hi ha muntanyes i aquestes només s'eleven a 1.565 metres a la serralada de Tarbagatay. Encara que la major part de Kazakhstània és àrida i pràcticament no flueix cap aigua de la regió als oceans, hi ha una gran pastura de bestiar boví, ovelles i camells a les praderies que cobreixen la major part de la regió actual. Kazakhstània estava massa seca per a una extensa glaciació durant el Quaternari. Kazakhstania conté fins a una quarta part de les reserves d'urani provades del món i també és una de les principals fonts mundials de plom, zinc i minerals d'antimoni. Al límit sud de la depressió de Turan hi ha grans dipòsits de gas natural.

• Percival, I. G.; Popov, L. E.; Zhan, R. B.; Ghobadi Pour, M. «Patterns of origination and dispersal of Middle to Late Ordovician brachiopods: examples from South China, East Gondwana, and Kazakh terranes». A: Ordovician of the World. 14. Madrid: Instituto Geológico y Minero de Espana, 2011, p. 413–419. ISBN 9788478408573 [Consulta: 27 desembre 2017]. 
• Popov, L. E.; Cocks, L. R. M. «Late Ordovician brachiopods from the Dulankara Formation of the Chu‐Ili Range, Kazakhstan: their systematics, palaeoecology and palaeobiogeography». Palaeontology, 49, 2, 2006, pàg. 247–283. DOI: 10.1111/j.1475-4983.2006.00544.x.
• Popov, L. E.; Cocks, R. M. «Late Ordovician palaeogeography and the positions of the Kazakh terranes through analysis of their brachiopod faunas». Acta Geologica Polonica, 67, 3, 2017, pàg. 323–380. DOI: 10.1515/agp-2017-0020 [Consulta: 27 desembre 2017].
• Torsvik, T. H.; Cocks, L. R. M. «The Lower Palaeozoic palaeogeographical evolution of the northeastern and eastern peri-Gondwanan margin from Turkey to New Zealand». Geological Society, London, Special Publications, 325, 1, 2009, pàg. 3–21. DOI: 10.1144/SP325.2 [Consulta: 27 desembre 2017].

• Mapa de Kazakhstània i zones circumdants (anglès)