Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Amàsia

Aquest article tracta sobre la fusió d'Amèrica i l'Àsia. Vegeu-ne altres significats a «Amasya».

Amàsia és un possible supercontinent futur que podria ser format per la fusió d'Àsia i Amèrica del Nord.[1] Aquesta predicció es basa majoritàriament en el fet que la placa tectònica pacífica està immersa en un procés de subducció sota Euràsia i Amèrica del Nord, el qual, en cas de continuar indefinidament, causaria el tancament de l'oceà Pacífic.[2] Mentrestant, a causa de la dorsal mesoatlàntica, Amèrica del Nord seria empesa cap a l'oest. D'aquesta manera, es prediu que l'Atlàntic serà, en algun moment futur, més gran que l'oceà Pacífic. A Sibèria, la frontera entre les plaques eurasiàtica i nord-americana ha romàs estacionària des de fa milions d'anys. La combinació d'aquests factors causaria l'esmentada unió d'Amèrica del Nord amb Àsia. Un estudi del febrer de 2012 pronosticà que Amàsia es formaria sobre el pol nord, d'aquí a entre 50 i 200 milions d'anys.[3]

Escenaris alternatius

Possibles futurs continents: Pangea Ultima i Novopangea

El paleogeòleg Ronald Blakey ha descrit els pròxims 15 a 100 milions d'anys de desenvolupament tectònic com a força previsibles,[4] però no es preveu la formació de cap supercontinent durant aquest temps. Més enllà, adverteix que el registre geològic és ple de canvis inesperats en l'activitat tectònica, que fa les projeccions més llunyanes «molt, molt especulatives». A més d'Amàsia, almenys dos altres supercontinents hipotètics -la Pangaea Ultima de Christopher Scotese i la Novopangea de Roy Livermore- han estat proposats.[5]

Referències

  1. Bowdler, Neil «America and Eurasia 'to meet at north pole'». BBC News, 08-02-2012.
  2. Wilkins, Alasdair. "A Geological History of Supercontinents on Planet Earth" at io9. 27 Jan 2011
  3. Smith Kerri, Supercontinent Amasia to take North Pole Position, Nature.com, 8 Feb 2012
  4. Manaugh, Geoff & al. "What Did the Continents Look Like Millions of Years Ago?" in The Atlantic online. 23 Sept 2013. Accessed 22 July 2014.
  5. Williams, Caroline; Ted Nield «Pangaea, the comeback». NewScientist, 20-10-2007 [Consulta: 28 setembre 2009]. Arxivat 13 April 2008[Date mismatch] a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-04-13. [Consulta: 12 febrer 2015].

Bibliografia

  • Nield, Ted, Supercontinent: Ten Billion Years in the Life of Our Planet, Harvard University Press, 2009, ISBN 978-0674032453
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9