Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Lauràsia

Plantilla:Infotaula indretLauràsia
Tipussupercontinent
paleocontinent Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
Lauràsia i Gondwana en el Triàsic

Lauràsia era un dels antics supercontinents sorgit a l'hemisferi nord al final del Juràssic producte de la desintegració del supercontintent Pangea. En el Triàsic estava gairebé separat de Gondwana, supercontinent que ocupava part de l'hemisferi sud. L'obertura del mar de Tetis va acabar de separar Lauràsia de Gondwana. Més endavant Lauràsia es va esquinçar en dues parts: Euràsia, i Laurència formada principalment per Amèrica del Nord.[1]

Fa 135 milions d'anys Laurasia continuava en moviment i a mesura que es desplaçava s'anava trencant. Lauràsia comprenia els actuals continents: Amèrica del Nord, Groenlàndia i Euràsia, llevat de l’Índia (subcontinent). Aquests grans fragments continentals, degut a la deriva dels continents i de tectònica de plaques, es van anar separant durant milions d'anys.[1]

Gondwana, al seu torn, també es va eixamplar i es va dividir en els continents: Àfrica, Antàrtida, Austràlia, Amèrica del Sud i el subcontinent de l'Índia. L'actual península aràbiga va començar a separar-se d'Àfrica amb l'obertura de la Mar Roja.[2]

Les plaques continentals de l'escorça terrestre mantenen un moviment constant però alhora molt lent, a una velocitat aproximada entre 1,3 a 10 centímetres/any depenent de cada zona i continent. Al llarg del temps s'han assolit les distàncies actuals.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Lauràsia». Gran Enciclopedia Catalana, 2024. [Consulta: 21 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 «Pangaea to the Present Lesson #2» (en anglès). Oregon State University, 2024. [Consulta: 21 febrer 2024].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9