Localització de les diferents branques dels cinturons de l'orogènesi Caledoniana/Acadiana al final de l'inici del Devonià[1]
L'orogènesi caledoniana va ser una era de formació de muntanyes registrada en les parts septentrionals de les Illes Britàniques, les muntanyes escandinaves, Svalbard, Groenlàndia oriental i parts d'Europa central i del nord. L'orogènesi caledoniana engloba esdeveniments que van ocórrer des de l'Ordovicià a l'inici del Devonià, fa uns 490-390 milions d'anys enrere. Va ser causada pel tancament de l'Oceà Iapetus quan els continents i territoris de Laurentia, Baltica i Avalonia van xocar.
L'orogènesi caledoniana rep el nom de Caledònia, que era el nom llatí per Escòcia. El primer que va usar aquest nom va ser el geòleg Eduard Suess l'any 1885 per un episodi d'orogènesi del nord d'Europa que era anterior al Devonià. Geòlegs com Émile Haug i Hans Stille van veure l'orogènesi caledoniana com un dels diversos episodis de formació de muntanyes ocorreguts en la història de la Terra.[2] Actualment se sap que l'orogènesi caledoniana consta d'un gran nombre de fases tectòniques.
Història geodinàmica
L'orogènesi caledoniana va ser una de les diverses orogènesis que finalment formarien el supercontinentPangea en el Paleozoic tardà. En l'inici del Paleozoic la majoria de masses de terra estaven unides en el paleocontinent de Gondwana, centrada al voltant del Pol Sud. Entre fa uns 650 i 550 milions d'anys, els continents més petits de Laurentia, Baltica i Sibèria es van separar de Gondwana per desplaçar-se cap al nord cap l'equador. En aquest procés, l'Oceà Iapetus entren Gondwana, Baltica i Laurentia es va obrir.
En el període Ordovicià, l'Oceà Rheic va començar a expandir-se, empenyent a Baltica i Avalonia en direcció al continent Laurentia. Baltica i al nord d'Avalonia col·lidiren en primer lloc, produint l'orogènesi caledoniana durant el període Silurià. Al final d'aquest període, i durant el següent Devonià, la resta d'Avalonia també col·lidí provocant l'Orogènesi Acadiana, durant la qual es van formar els Apalatxes.
Referències
↑Reconstrucció basada en Matte (2001); Stampfli et al. (2002); Torsvik et al. (1996) i Ziegler (1990)
Cocks, L.R.M.; McKerrow, W.S. & Staal, C.R. van; 1997: The margins of Avalonia, Geological Magazine 134, pp. 627–636.
Jones, K. & Blake, S.; 2003: Mountain building in Scotland, ISBN 0-7492-5847-0.
Matte, P.; 2001: The Variscan collage and orogeny (480-290 Ma) and the tectonic definition of the Armorica microplate: a review, Terra Nova 13, 122-128.
McKerrow, W.S.; Mac Niocaill, C. & Dewey, J.F.; 2002: The Caledonian Orogeny redefined, Journal of the Geological Society 157, pp. 1149–1154.
Schätz, M.; Reischmann, T.; Tait, J.; Bachtadse, V.; Bahlburg, H. & Martin, U.; 2002: The Early Palaeozoic break-up of northern Gondwana, new palaeomagnetic and geochronological data from the Saxothuringian Basin, Germany, International Journal of Earth Sciences 91(5), pp. 838–849.
Stampfli, G.M.; Raumer, J.F. von & Borel, G.D.; 2002: Paleozoic evolution of pre-Variscan terranes: From Gondwana to the Variscan collision, Geological Society of America Special Paper 364, pp. 263–280.[1]
Torsvik, T.H. & Cocks, L.R.M.; 2004: Earth Geography from 400 to 250 Ma: a palaeomagnetic, faunal and facies review, Journal of the Geological Society of London 161, pp. 555–572.
Torsvik, T.H. & Rehnström, E.F.; 2003: The Tornquist Sea and Baltica–Avalonia docking, Tectonophysics 362, pp. 67– 82.
Torsvik, T.H.; Smethurst, M.A.; Meert, J.G.; Van der Voo, R.; McKerrow, W.S.; Brasier, M.D.; Sturt, B.A. & Walderhaug, H.J.; 1996: Continental break-up and collision in the Neoproterozoic and Palaeozoic - A tale of Baltica and Laurentia, Earth-Science Reviews 40, p. 229-258.
