Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Armiñon

Plantilla:Infotaula geografia políticaArmiñon
Armiñón (es) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 43′ 21″ N, 2° 52′ 20″ O / 42.7226°N,2.8722°O / 42.7226; -2.8722
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaÀlaba
Quadrilles alabesesQuadrilla d'Añana Modifica el valor a Wikidata
CapitalArmiñón Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població247 (2024) Modifica el valor a Wikidata (23,3 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície10,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud462 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació1140 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGorka Meana Marcos (en) Tradueix (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal01220 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE01006 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcuadrilladeanana.es… Modifica el valor a Wikidata

Armiñon (Armiñón en castellà) és un municipi d'Àlaba, de la Quadrilla d'Añana. El municipi està format per tres pobles, que al seu torn formen concejos: Armiñon, que és la principal població i capital del municipi., Estavillo i Lacorzana, que per la seva escassa població es va extingir com concejo i actualment és administrat directament pel municipi.

Història

Armiñon ha estat històricament una important zona de passada des de l'època de la romanització. Dels pobles que integren el municipi es creu que el més antic és Estavillo, per la seva ubicació sobre un promontori. Apareix esmentat per primera vegada en un document de donació de l'any 871 sota la denominació de Vila Stabellu. Armiñon va sorgir com un assentament lligat a Estavillo en la zona més baixa i menys protegida de la vall prop del riu Zadorra. L'estratègica situació de Armiñon al costat del riu Zadorra i en una cruïlla de camins, va fer d'aquesta població el lloc ideal per a situar un pont que articulava els camins procedents de La Rioja i Burgos cap al nord, així com una venda per al descans dels caminants. Armiñon apareix esmentat en el Cartulari de San Millán del segle xi sota la denominació d'Aramingon.

Durant l'edat mitjana Estavillo i Armiñon estan unides i pertanyen des del segle xiii a la jurisdicció de la vila de Treviño. Armiñón i Estavillo es van separar de Treviño a principis del segle xv arran d'un plet. Ambdós llogarets van formar des del segle xv la Germandat d'Estavillo que es va integrar en Germandat d'Àlaba entre finals del segle xv i principis del segle xvi. La Germandat estava formada pels pobles de Armiñón i Estavillo que formaven un únic concejo amb alcalde comú. Tant Armiñon com Estavillo posseïxen el títol històric de viles, encara que es desconeix que any els va ser concedit. A mitjan segle xix, amb la reforma municipal, la Germandat d'Estavillo es transforma en el municipi d'Armiñon.

Si la denominació històricament més correcta del nou municipi hagués d'haver estat Estavillo, la veritat és que per aquell temps Armiñon havia superat ja sobradament Estavillo en importància i població, el que va provocar l'adopció del nom d'Armiñon para el municipi. Lacorzana per la seva banda, va anar una vila de senyoriu pertanyent a la Germanor de la Ribera i es va integrar amb posterioritat al municipi.

Economia

El municipi compta amb unes poques fàbriques, assentades en els marges de la carretera que va a Logronyo. Destaca l'empresa Intecsa (Indústries Tècniques de l'Escuma) que posseïx una plantilla que supera els 100 treballadors. Abans funcionaven també una totxaneria i una empresa tèxtil en el municipi situades en la mateixa ubicació.

Administració

Llista d'alcaldes
2003 Vicente Pascual Pascual (Partit Popular (PP))
1999 (Partit Popular (PP))
1995 (Partit Popular (PP))
1991 (Partit Popular (PP))
1987 (PNB)
1983 (PNB)
1979 (UCD)

Demografia

Evolució demogràfica
1877 1900 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
649 374 406 432 380 347 307 187 148 127 146 139

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9