Antonio Durán
Antonio Durán Durán (Arbúcies, 19 d'agost de 1924 - Åkersberga, 11 de gener de 2009) va ser un futbolista i entrenador català. Durant la seva carrera com a futbolista va militar a les files del RCD Córdoba, Atlètic de Madrid i Reial Oviedo. El 1956 va emigrar a Suècia, país en el qual va desenvolupar tota la seva trajectòria com a entrenador de primera divisió i on va seguir vivint fins a la seva mort. El seu treball més important va ser al Malmö FF, equip que va entrenar entre 1964 i 1971 i on va aconseguir quatre lligues nacionals. BiografiaAntonio Durán va néixer el 19 d'agost de 1924 a Arbúcies, La Selva.[1] Als 10 anys es va traslladar amb la seva família a La Laguna (Tenerife), on va començar a jugar al futbol, i en els anys 1940 va donar el salt com a professional al Còrdova C.F.[2] Les seves bones actuacions van cridar l'atenció de l'Atlètic de Madrid, que va contractar-lo el 1948. El seu debut va ser el 12 de setembre davant del Sevilla FC. En les seves tres temporades, va disputar un total de 32 partits i va marcar 15 gols.[1] Malgrat que no va poder despuntar per les seves contínues lesions, va contribuir a la consecució de dues lligues i una copa Eva Duarte.[2] Allí va conèixer també a Ulla, una sueca que treballava com a assistenta del seu company Henry Carlsson, i amb la qual es va casar. Des de 1952 fins a 1954 va jugar al Reial Oviedo i després es va retirar com a jugador per emigrar a Suècia amb la seva esposa.[1][2] Durán va establir-se a Timrå el 1956 i durant els seus dos primers anys va treballar en una fàbrica de paper; a més d'entrenar a l'equip que patrocinava l'empresa, s'encarregava de treure la neu del terreny de joc.[2] El 1958 va ser tècnic del modest Sandvikens IF, que llavors jugava a la primera divisió sueca, i entre 1960 i 1963 va entrenar el Åtvidabergs FF, on va adoptar recursos tàctics i sistemes d'entrenament que fins llavors eren inèdits en aquest país, com la tàctica 4-2-4 que va utilitzar Brasil al Mundial de 1962.[1][1][2] El 1964 va marxar al Malmö FF, un dels equips més importants de Suècia i que llavors portava deu anys sense guanyar un títol. Durán va endurir els mètodes de treball, amb sessions molt físiques, i va utilitzar el mateix sistema tàctic que en el seu club anterior.[1] A més, va coincidir amb un planter format per internacionals com Bo Larsson, Krister Kristensson i Staffan Tapper, entre d'altres.[1] En els vuit anys que entrenar-hi va aconseguir quatre lligues (1965, 1967, 1970 i 1971) i la Copa de Suècia de 1967, la qual cosa el va convertir en l'entrenador més guardonat fins a l'arribada de Roy Hodgson.[2] La seva últimes etapa com a entrenador va ser al Djurgårdens IF d'Estocolm entre 1972 i 1974, sense cap títol. El 1975, als 51 anys, va sofrir un vessament cerebral que va obligar-lo a retirar-se del futbol professional i a jubilar-se.[1] El 2007 va tenir una segona apoplegía que va agreujar el seu estat de salut, i finalment va morir a Åkersberga l'11 de gener de 2009.[1] Li van sobreviure la seva esposa Ulla i quatre fills.[1] ClubsCom a jugador
Com a entrenador
PalmarèsCom a jugador
Com a entrenador
ReferènciesEnllaços externs
|