António Lobo Antunes

António Lobo Antunes

Biografia
Naixement	1r setembre 1942 (82 anys) Lisboa (Portugal)
Residència	Lisboa
Formació	Universitat de Lisboa - medicina
Activitat
Ocupació	Escriptor
Carrera militar
Rang militar	tinent
Conflicte	Guerra colonial portuguesa
Participà en
4 gener 2021	Dialogue for Catalonia
Obra
Obres destacables (1983) The Land at the End of the World (en) (1983) Fado Alexandrino (en) (1996) The Inquisitors' Manual (en) (1999) Warning to the Crocodiles (en) (2008) La Nébuleuse de l'insomnie (fr) (2009) Quels sont ces chevaux qui jettent leur ombre sur la mer ? (fr)
Família
Pare	João Alfredo Lobo Antunes
Germans	João Lobo Antunes Manuel Lobo Antunes Nuno Lobo Antunes
Premis
(6 octubre 2014)  doctor honoris causa per la Universitat Babeș-Bolyai (2014)  Premi Internacional Nonino (18 novembre 2008)  Comanador de les Arts i les Lletres (6 juliol 2008)  doctor honoris causa de la Universitat de Trás-os-Montes i Alto Douro (2008)  Premi FIL de Literatura en Llengües Romàniques (2007)  Premi Luís de Camões (2006)  Premi José Donoso (2005)  Premi Jerusalem (15 novembre 2004)  Gran Creu de l'Orde de Sant Jaume de l'Espasa (2000)  Premi austríac de literatura europea (1998)  Premio Rosalía de Castro en lingua portuguesa (gl)  Gran Creu de l'Orde de la Llibertat  Prémio Autores (en)

António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escriptor portuguès que ha estat candidat al Premi Nobel de Literatura.

Lobo Antunes és llicenciat en medicina, amb l'especialitat de psiquiatria. Entre 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra d'alliberament colonial d'Angola, experiència que ha estat un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu a Lisboa i es dedica exclusivament a la literatura i al periodisme. El novembre de 2014 va signar el manifest «Deixin votar els catalans», juntament amb altres personalitats internacionals.^[1]

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.^[2]

Algunes de les seves obres:

• Memória de elefante (1979)
• Os cus de Judas (1979)
• A explicação dos pássaros (1981)
• Conhecimento do inferno (1981)
• Fado alexandrino (1983)
• Auto dos danados (1985)
• As naus (1988)
• Tratado das paixőes da alma (1990)
• A ordem natural das coisas (1992)
• A morte de Carlos Gardel (1994)
• Crónicas (1995)
• Manual dos inquisidores (1996), Traduït a Edicions 62 (1998) com a El manual dels inquisidors
• O esplendor de Portugal (1997), Traduït a Proa (1999) com a L'esplendor de Portugal
• Olhares 1951-1998 (1999) (amb Eduardo Gageiro)
• Exortação aos crocodilos (1999)
• Não entres tão depressa nessa noite escura (2000), Traduït a Proa (2002) com a No entris tan de pressa en aquesta nit obscura
• Que farei quando tudo arte (2001)
• Segundo livro de crónicas (2002)
• Diálogos (2003)
• Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
• Eu hei-de amar uma pedra (2004)
• D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
• Terceiro livro de Crónicas (2006)
• Ontem não te vi em Babilónia (2006), Traduït a El Gall Editor (2009) com a Ahir no et vaig veure a Babilònia

• Exhortació als cocodrils^[3]

• Premi austríac de literatura europea

• Fotos de António Lobo Antunes Arxivat 2007-09-26 a Wayback Machine. (portuguès)
• António Lobo Antunes no Brasil (portuguès)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: António Lobo Antunes