|
Antonio Candido
Antônio Cândido de Mello e Souza, conegut i grafiat com Antonio Candido (Rio de Janeiro, 24 de juliol de 1918 - São Paulo, 12 de maig de 2017), va ser un sociòleg, crític literari i professor universitari brasiler. Carrera professionalEstudiós de la literatura brasilera i estrangera, és autor d'una obra crítica extensa, respectada en les principals universitats del Brasil. A l'activitat de crític literari s'hi va sumar l'acadèmica, com a professor de la Facultat de Filosofia, Lletres i Ciències Humanes de la Universitat de São Paulo (USP), on, entre altres fets, va introduir, el 1962, els estudis de literatura comparada.[1] Va ser professor emèrit de la USP i de la Universitat Estatal Paulista (UNESP), i va ser doctor honoris causa de la Universitat Estatal de Campinas (Unicamp) i de la Universitat de la República de l'Uruguai.[2][3] És considerat un dels grans exponents de la crítica literària brasilera pel fet que les seves obres s'han convertit en base essencial pel debat de la formació literària nacional, associada a una construcció sociològica i a l'humanisme.[4] De mètode dialèctic, comparatista i sociològic, va anticipar la interdisciplinarietat per entendre la literatura com una expressió de la cultura brasilera. Com militant polític, va ser un dels diversos precursors del socialisme democràtic en el Brasil.[5][6] Va crear el Suplemento Literário, un suplement de crítica del diari O Estado de S. Paulo, que es va publicar entre 1956 i 1966, amb la col·laboració de Paulo Emílio Salles Gomes, Wilson Martins, el propi Antonio Candido i altres. És vist com el marc inaugural del pensament crític brasiler.[4] La seva obra més influent, Formação da Literatura Brasileira, va ser llançada el 1959.[7] Va estrènyer relacions i amistats amb almenys dues de les grans generacions d'importants escriptors brasilers, com Oswald de Andrade, Guimarães Rosa o Graciliano Ramos.[8] Entre els diversos premis obtinguts pel seu treball, va rebre el Premi Jabuti el 1965 i novament el 1993, el Premi Machado d'Assis també el 1993, el Premi Anísio Teixeira el 1996 i el Premi Camões de 1998.[9][10][11] Vida personalFamíliaAntonio Candido va casar-se amb Gilda de Mello i Souza, professora del Departament de Filosofia de la USP.[12][13] Gilda va morir el dia de Nadal de 2005. Van tenir tres filles: Ana Luísa, Laura i Marina (les dues últimes també han sigut professores de la USP).[14][15] Antonio Candido va morir el 12 de maig de 2017, a São Paulo, a causa d'una hèrnia hiatal inoperable.[15][16] Vida políticaDurant la seva vida, Antonio Candido va estar sempre vinculat als moviments polítics d'esquerra, un dels militants de base més reconeguts del país. Durant l'era Vargas, va donar suport a les accions del Grupo Radical de Ação Popular i va dirigir un diari clandestí. Posteriorment, va afiliar-se al Partido Socialista Brasileiro, amb els que va optar a un escó de diputat estatal. Posteriorment, va participar en la fundació del Partido dos Trabalhadores.[17][18] Referències
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antonio Candido |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
