Hélia Correia
Hélia Correia (Lisboa, 1949) és una escriptora i traductora portuguesa. Va ser guardonada amb el Premi Camões 2015.[1] BiografiaHélia Correia va néixer a Lisboa el febrer de l'any 1949, i va créixer en Mafra, lloc d'origen de la família materna, on va realitzar els seus estudis d'ensenyament primari i començà els secundaris.[2][3] Va finalitzar els estudis secundaris a Lisboa, ciutat on també va assistir a la Facultat de Lletres.[1] Es va llicenciar en Filologia Romànica i, més tard, es va post-graduar en Teatre de l'Antiguitat Clàssica.[1][4] És professora de Llengua Portuguesa d'educació secundària.[3] També ha treballat en diverses traduccions.[5] L'any 1968 va començar a publicar poesia en pàgines literàries de diaris (Diario de Lisboa, República i A Capital), revistes (Vértice) i antologies. En 1981, es va estrenar en narrativa amb O Separar das Águas i en 1982, es publicà O Número dos Vivos. La novel·la Montedermo va ser escenificada pel grup de teatre O Bando, fet que donà a Correia cert relleu. Des del principi es reflecteix el gust de l'autora pel teatre i per la Grècia clàssica.[6] També destacaren, en la seva producció literària, les novel·les Casa Eterna i Suma. Ja en poesia, destacà A Pequena Morte/Esse Eterno Canto.[6] En 2010, Hélia Correia va publicar la novel·la biogràfica Adoecer, en què aborda la història d'amor entre Elisabeth Siddal i el poeta i pintor pre-rafaelita Dante Gabriel Rossetti. En 2012 publicà l'obra A Terceira Miséria, que va ser doblement premiada en la modalitat de Poesia. Premis i ReconeixementVa ser guardonada amb el Premi Camões en 2015. En 2017 va ser distingida per l'Associació d'Escriptores i Escriptors en Llengua Gallega com Escriptora Gallega Universal.[7] Va guanyar el Premi Literari Guerra Junqueiro, atorgat l'any 2021 al Festival Internacional de Literatura de Freixo d'Espada a la Cinta.[8] Va tornar a ser distingida en els Premis de la PEN Club Portuguès de 2021, en la categoria Poesia, amb el llibre Acidentes.[9][10] Obra
Referències
|