Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes). Per norma general el tinent comanda una secció. Dins l'escala de l'OTAN està classificat com a OF-1. El tinent en diversos exèrcits, avuiEspanyaA Espanya, el tinent està entre el capità i l'alferes. L'equivalent a l'armada és l'alferes de navili. El grau es representa per dues estrelles de sis puntes grogues sobre fons caqui/verd (Exèrcit de Terra). O per dues estrelles de sis puntes grogues sobre fons blau (Exèrcit de l'Aire). El militar que ocupa el càrrec de tinent a Espanya pot pertànyer a l'Escala d'Oficials o a l'Escala Superior d'Oficials. A la primera s'accedeix després de tres anys d'Acadèmia, amb la qual cosa s'adquireix una titulació equivalent a la de Diplomat Universitari, i a la segona, després de cinc anys d'Acadèmia, amb la qual cosa la titulació és equivalent a Llicenciat Universitari. FrançaA França, el grau de tinent (lieutenant) és el tercer dels oficials subalterns. La seva divisa és composta de dos galons: . En l'Armada (Marine nationale), es correspon amb el grau d'ensenya de navili (enseigne de vaisseau) de primera classe. Com a cas peculiar, i per supervivència històrica, l'apel·lació oral "mon lieutenant" es pot utilitzar en adreçar-se a un ajudant en cap de blindats (tradicionalment de cavalleria). Habitualment, el tinent de l'exèrcit francès és cap de secció o de pelotó. Comanda una trentena d'homes, i té com a adjunt bé un aspirant, bé un ajudant; a voltes un sergent en cap amb antiguitat. ItàliaA les Forces Armades italianes, la divisa del tinent (tenente) varia segons l'exèrcit. En l'Exèrcit Italià, en els Carabinieri i en la Guardia di Finanza és constituït de dos estels (stellette). En l'Exèrcit de l'Aire (Aeronautica Militare), la divisa consta d'una losange i d'un binario. A l'Armada (Marina Militare), el grau equivalent al de tinent és el de sotstinent de navili (sottotenente di vascello); la seva divisa consta d'un giro di bitta i d'un binario.
Referències |