Foto d'un violí. Un quartet de corda té habitualment dos violins
Encara que qualsevol combinació de quatre instruments de corda pot ser qualificada un quartet de corda, en la pràctica el terme es refereix a un conjunt consistent en dos violins (el "primer" violí, que habitualment es fa càrrec de la línia melòdica en les notes més altes del seu registre, i el "segon" violí, que es fa càrrec de l'harmonia en notes més baixes), una viola i un violoncel. Quan un compositor compon música per a una combinació diferent de quatre instruments de corda; per exemple tres violins i un contrabaix, o violí, viola, violoncel i guitarra; indicarà específicament la instrumentació. El quartet de corda estàndard és considerat com una de les més importants formes de la música de cambra, i la majoria dels grans compositors, de les darreries del segle xviii fins als nostres dies, han compost quartets de corda.
Una composició per a quatre instrumentistes de corda pot presentar qualsevol forma, però quan es parla simplement d'un Quartet de corda (amb subtítol o sense), es tracta d'una composició habitualment en quatre moviments, amb una estructura semblant a la d'una simfonia. Els moviments extrems (primer i quart) són típicament ràpids. Habitualment els moviments segon i tercer són, respectivament, un moviment lent i un moviment amb ritme de dansa de qualsevol mena, per exemple minuet, scherzo, furiant, etc.
Alguns altres conjunts instrumentals de cambra poden ser considerats com variacions del quartet de corda, com per exemple el quintet amb piano, que és un quartet de corda més un piano; el quintet de corda, que és un quartet de corda amb una viola, violoncel o contrabaix addicional; el trio de corda, amb un violí, una viola i un violoncel; i el quartet amb piano que és un quartet de corda amb un violí substituït per un piano.
Història
La forma va començar a utilitzar-se en la segona meitat del Segle XVIII. Les primeres obres de Franz Joseph Haydn per a quartet de corda tenien cinc moviments i s'assemblaven als divertimentos (un títol que van portar en algunes edicions) o a les serenates. Però els quartets de l'Opus 9, composts entre 1769 i 1770, ja mostren l'estructura moderna que esdevindria estàndard tant per a Haydn com per als compositors següents: quatre moviments; un moviment ràpid, un moviment lent, un minuet i trio, i un moviment final ràpid. Atès que el seu exemple va ajudar a codificar una forma musical que tenia els seus orígens en la suite barroca, Haydn és sovint considerat el pare del quartet de corda. Ocasionalment Haydn va interpretar els seus quartes de corda en cerimònies de caràcter social amb un conjunt improvisat de músics del que també va formar part Mozart.
Des del temps de Haydn, el quartet de corda ha esdevingut una forma musical cada vegada més prestigiosa, i ha estat considerada com la prova de foc de l'habilitat artística d'un compositor. Això es deu en part al fet que la paleta tímbrica és més restringida que en cas de l'orquestra, forçant al compositor a treballar en l'essència musical abans que el color tonal, així com en la tendència contrapuntística inherent en l'ús de quatre instruments de la mateixa família.
Les composicions per a quartet de corda van florir en el classicisme musical, i tant Mozart com Beethoven van escriure cèlebres sèries de quartets, considerats a la mateixa altura dels de Haydn. En el Segle XIX va haver-hi un - molt lleu - descens de l'atractiu del quartet, veient-se el curiós fenomen de molts compositors cèlebres que només van compondre un quartet; potser per fer palès que podien enfrontar-se al repte. Amb l'inici de l'era musical moderna, el quartet va tornar a aconseguir una gran popularitat entre els compositors.
Quartets de corda populars
Alguns compasos del 1r moviment del quartet de corda de Mozart n.º 18, K. 387, dedicat a Joseph Haydn.
Els 23 quartets de corda de Wolfgang Amadeus Mozart. Els sis que va dedicar a Haydn, K. 387, 421, 428, 458, 464, 465, Opus 10, es consideren la culminació del quartet de corda clàssic. El Quartet de corda núm. 19 en do major ("Dissonància"), K. 465 encara sorprèn per la seua introducció dissonant.
Els 16 quartets de Ludwig van Beethoven són molt estimats. Els Quartets de corda Opus 18 demostren la completa mestria de Beethoven en aquesta forma musical recollint la tradició establerta per Haydn i Mozart. Els tres següents, anomenats Quartets Razumovski són molt populars avui dia, i van portar l'evolució del quartet a noves fites de sensibilitat emocional i dramatisme. Aquests van ser seguits pels Quartets núm. 10 op. 74 i núm. 11 op. 95. Finalment, els darrers quartets de Beethoven, on s'inclouen els últims cinc quartets i la Große Fuge (Gran Fuga), van ser les darreres obres que el compositor va completar. Aquestes darreres obres són considerades entre les composicions musicals més importants mai escrites, a causa de la seua indiscutible complexitat intel·lectual i l'aparent rebuig del pathos romàntic que va impregnar la música del període intermedi de Beethoven. No obstant són menys populars que els quartets Razumovski.
Giovanni Battista Sammartini (ca. 1700–1775): va compondre diversos quartets que es consideren de les primeres obres per a aquest conjunt, alguns dels quals poden ser interpretats també per una petita orquestra de corda.
Christian Cannabich (1731–1798): 6 quartets de corda opus 5 (al voltant de 1780).
Franz Joseph Haydn (1732–1809): va compondre 68 quartets de corda, alguns dels quals anomenats Divertimenti, l'últim incomplet. A més va compondre Die Sieben letzten Worte unseres Erlösers am Kreuze (Les set últimes paraules de Crist en la Creu), una seqüència de vuit moviments lents més un breu i ràpid moviment final (originalment per a orquestra, però probablement més coneguda en la versió per a quartet de corda).
Václav Pichl (1741–1805): va compondre al voltant de 30 quartets; va ser un dels fundadors de l'Escola Vienesa de Violí.
Roman Hofstetter (1742–1815): un monjo i compositor austríac. Actualment se sospita que és el vertader autor dels sis quartets de corda atribuïts a Haydn com el seu opus 3, incloent-hi el conegut 'Quartet Serenata'.
Luigi Boccherini (1743–1805): Un prolífic compositor en tota mena de música de cambra, Boccherini va compondre 91 quartets de corda. També va compondre diversos quintets de corda.
Giuseppe Maria Cambini (1746–1825): va compondre 149 quartets de corda i 30 quartets d'airs variés ([3]Arxivat 2006-05-10 a Wayback Machine.). Alguns d'aquests existeixen també en versió per a instruments de vent. Alfred Einstein suggereix que el quart quartet amb flauta de Mozart és una paròdia de les obres de Cambini, molt populars en la seua època.
Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791): va compondre 23 quartets de corda, incloent-hi els anomenats Quartets Haydn (1782–85), generalment considerats els millors de la seua producció.
Joseph Martin Kraus (1756–1792): va compondre al voltant de 16 quartets de corda (6 quartets de Goetingen s'han perdut). Cal esmentar també el seu Quintet amb flauta en re major.
Pavel Vranický / Paul Wranitzky (1756–1808): va compondre 73 quartets de corda, entre els quals els sis quartets de l'Opus 16 i els tres de l'Opus 23 es consideren de la qualitat dels de Haydn i del Mozart madur.
Alessandro Rolla (1757–1841): 10 quartets de corda: 3 de l'op.2, 3 de l'op.5 i altres 4 (font: Grove).
Franz Krommer / Frantisek Kramar (1759–1831): va compondre al voltant de 100 quartets de corda, molts dels quals van ser populars en les primeries del Segle XIX a Viena, on van ser comparats als de Beethoven.
Luigi Cherubini (1760–1842): 6 quartets de corda (1814–1837).
Adalbert Gyrowetz (1763–1850): (aka Vojtěch Matyáš Jírovec) amic de Mozart, va compondre almenys 42 quartets de corda (Grove), possiblement més de 50 (Hyperion CD notes).
Samuel Wesley (1766–1837): almenys un quartet en Mi bemoll, compost al voltant de 1810. [4])
Anton Reicha (1770–1836): va compondre almenys 37 quartets de corda (14 d'ells descoberts recentment). Els 10 quartets de Viena (1801-6) són els més importants. Tot i que van ser oblidats després de la mort de Reicha, van ser obres molt influents. [6]
Johann Nepomuk Hummel (1778–1837): 3 quartets de corda, op.30, No 1 en do major; op.30 No 2 en sol major and op.30 No 3 en Mi bemoll major (tots ca.1808).
George Onslow (1784–1853): 36 quartets composts entre 1810 i 1845.
Louis Spohr (1784–1859): conegut com a Ludwig en la seua Alemanya natal, Spohr va compondre 36 quartets de corda i 4 quartets dobles (per a dos quartets de corda).
Anselm Hüttenbrenner (1794–1868): 2 quartets de corda (mi major 1816, do menor 1847)
Franz Berwald (1796–1868): Compositor suec, va compondre 3 quartets de corda, No 1 en sol menor (1818), No 2 en la menor (1849), i No 3 en Mi bemoll major (1849).
Gaetano Donizetti (1797–1848): Molt més conegut per la seua producció operística, Donizetti va compondre també 18 quartets de corda, els primers setze entre 1817 i 1821 (majorment 'obres acadèmiques', el cinquè és el més interpretat), el dissetè l'any 1825 i l'últim l'any 1836.
Franz Schubert (1797–1828): va compondre 15 quartets de corda. Els anomenats La mort i la donzella i Rosamunda són els més populars.
Nascuts entre 1801 i 1850
Franz Lachner (1803–1890): almenys 6 quartets (núm. 1 op. 75 en si menor, núm. 2 op. 76 en la major, núm. 4 op. 120 en re menor, núm. 5 op. 169 en sol major, núm. 6 op. 173 en mi menor)
Mikhaïl Ivànovitx Glinka (1804–1857): Després d'un intent de compondre un quartet l'any 1824, deixant-lo incomplet; Glinka va compondre el seu únic quartet complet l'any 1830. Tot i que aquesta obra s'interpreta rarament, és destacable com una de les primeres temptatives en aquest gènere per part d'un compositor rus.
Fanny Mendelssohn (1805–1847): 1 Quartet de corda en Mi bemoll (1834)
Juan Crisóstomo de Arriaga (1806–1826): Compositor espanyol de les primeries del Segle XIX, que va nàixer en el 50 aniversari del naixement de Mozart. Va compondre 3 brillants quartets (1824) abans de la seua prematura mort el 19 anys: No 1 en re menor; No 2 en la major; No 3 en Mi bemoll major
Vaclav Veit (1806–1864): Primerenc compositor romàntic txec, va influir molt en Smetana. Va compondre 4 quartets de corda i 5 quintets de corda.
Ignaz Lachner (1807–1895): 8 quartets ([8]- op. 43 en Fa, op. 54 en Do, op. 74 en La, op. 104 en Sol, op. 105 en la menor, op. 106 en Do per a 3 violins i viola, op. 107 en Sol per a quatre violins, en Si bemoll op. post.)
Felix Mendelssohn (1809–1847): va escriure 6 quartets de corda numerats: op. 12 (1829), op. 13 (1827), op. 44 (3 quartets, 1838), i op. 80 (1847); un primerenc Quartet de corda en Mi bemoll major (1823), sense número d'opus; quatre peces ("Andante", "Scherzo", "Capriccio", "Fuga") per a quartet de corda, op. 81 (1847); un conjunt de 15 fugues per a quartet de corda, compostes a l'edat de 12 anys (!); i altra fuga (en Mi bemoll major) per a quartet de corda, composta a l'edat de 18 anys. La música de joventut de Mendelssohn per a quartet mostra una destacable mestria i la influència –gairebé dependència– dels procediments emprats per Beethoven en els seus darrers quartets, però amb una elevada transformació original del seu significat expressiu.
Norbert Burgmüller (1810–1836): 4 elegants quartets de corda: op. 4 en re menor, op. 7 en re menor, op. 9 en La bemoll major, and op. 14 en la menor.
Robert Schumann (1810–1856): 3 quartets de corda op. 41, que no es consideren entre el millor de la seua producció.
Giuseppe Verdi (1813–1901): un Quartet de corda, en mi menor (1873)
Niels Gade (1817–1890) : un quartet publicat (re major, opus 63) i 3 quartets retirats en fa major, fa menor i mi menor.
Stanisław Moniuszko (1819–1872) : dos quartets de corda (re menor, fa major)
Henri Vieuxtemps (1820–1881): 3 quartets de corda (en mi menor opus 44, en do major opus 51, en Si bemoll opus 52 — els dos darers publicats pòstumament)
Friedrich Kiel (1821–1885): 2 quartets de corda (opus 53, en la menor i Mi bemoll) i valsos op. 78
Emilie Mayer (1821–1883): un Quartet de corda opus 14 en sol menor
César Franck (1822–1890): un quartet de corda (1889)
Joachim Raff (1822–1882): 8 quartets de corda (1855 a 1876)
Carl Reinecke (1824–1910): 4 quartets de corda (opus 16 en Mi bemoll, de 1842, opus 30 en Fa, de prop de 1851, opus 132 en Do, d'al voltant de 1874, opus 211 en Re)
Bedřich Smetana (1824–1884): 2 quartets de corda, No 1 en mi menor De la meu vida; i No 2 en re menor, dels quals el primer és el més conegut
Woldemar Bargiel (1828–1897): 4 quartets de corda (Incloent-hi #1 (1848) en mi major, #2 en re menor, #3 op. 15b en la menor i #4 op. 47 en re menor)
Anton Rubinstein (1829–1894): 10 quartets de corda al llarg de la seua vida
Karl Goldmark (1830–1915): L'únic quartet de Goldmark va ser la seua primera obra a recollir bones crítiques en els diaris musicals vienesos de l'època. Molt de temps oblidat, va ser gravat en diverses ocasions en la dècada de 1990, com a part d'un reviscolament general de l'interès per la música de cambra de Goldmark.
Quartet de corda en Si bemoll major, op. 8 (1860)
Aleksandr Borodín (1833–1887): dos quartets de corda: núm. 1 en La (1879) i núm. 2 en re (1881), dels quals el segon és més conegut
Johannes Brahms (1833–1897): 3 quartets de corda, els dos primers de l'any 1879 i el darrer de l'any 1881
Felix Draeseke (1835–1913): 3 quartets de corda entre 1880 i 1895
Camille Saint-Saëns (1835–1921): 2 quartets de corda: op.112 (1889) i op.153 (1918)
Joseph Wieniawski (1837–1912): almenys un quartet, en la menor opus 32
Max Bruch (1838–1920): 2 quartets de corda, compostos en els seus anys d'estudiant o poc després, op.9 en do menor (1858/9) i op.10 en mi major (1860)
Friedrich Gernsheim (1839–1916): 5 quartets de corda (núm. 1 en do menor, op. 25 (ca. 1872); núm. 2 en la menor, op. 31 (1875); núm. 3 en fa major, op. 51 (1886); núm. 4 en mi menor, op. 66; núm. 5 en la major, op. 83 (ca. 1911))
Josef Rheinberger (1839–1901): 2 quartets de corda, en do menor op. 89 i en fa major op. 147
Hermann Goetz (1840–1876): un Quartet de corda en Si bemoll (1865-66)
Piotr Ilitx Txaikovski (1840–1893): 3 quartets de corda: núm. 1 en Re, op.11 (1871); núm. 2 en Fa, op.22 (1873); i núm. 3 en Mi bemoll menor, op.30 (1876), dels quals el primer és el més conegut, especialment el seu Andante cantabile, segon moviment, que ha estat gravat moltes vegades en versió per a orquestra.
Nikolai Rimski-Kórsakov (1844–1908) Més conegut per la seua obra orquestral, també va compondre tres quartets de corda, dos moviments independents per a quartet de corda i altres tres peces per a quartet de corda
Gabriel Fauré (1845–1924): un Quartet de corda, en mi menor, op.121 (1924)
Robert Fuchs (1847–1927): 4 quartets de corda: No 1 en Mi, op.58 (1895); No 2 en la menor, op.62 (1899); No 3 en Do, op.71 (1903); No 4 en La, op.106 (1916)
August Klughardt (1847–1902): 2 quartets de corda (en Fa, opus 42 i en Re, opus 61)
Zdeněk Fibich (1850–1900): 2 quartets de corda (la major, 1874, sol major, 1878) i un conjunt de variacions per a quartet (Si bemoll, 1883) segons el segell discogràfic Orfeo
Antonio Scontrino (1850–1922): 4 quartets de corda (la menor, sol menor, fa major, do major) i un moviment per a quartet de corda
Aleksandr Tanéiev (1850–1918): tres quartets de corda: No 1 en sol major, op.25; No 2 en do major op.28; and No 3 en la major, op.30 (font: notes d'un CD Olympia)
Ruperto Chapí (1851-1909): 4 quartets de corda (Núm. 1, en sol major (1903), núm. 2 en fa major (1904), núm. 3 en re major (1905) i núm. 4 en Si bemoll menor (1907))
Leóš Janáček (1854–1928): 2 quartets de corda, coneguts com La Sonata Kreutzer i Cartes íntimes
Ernest Chausson (1855–1899): un Quartet de corda en tres moviments; el tercer va ser completat per Vincent d'Indy després de la mort de Chausson l'any 1899
Serguei Tanéiev (1856–1915): 9 quartets de corda complets i 2 parcials (font: Grove Music Online)
Edward Elgar (1857–1934): un Quartet de corda en mi menor, op.83 (1918)
Sylvio Lazzari (1857–1944): un Quartet de corda en la menor, op.17
Ethel Smyth (1858–1944): un Quartet de corda, en mi menor (1902-1912) publicat i un altre inèdit, que data dels seus temps com estudiant a Leipzig, en do menor
Emil Nikolaus von Reznicek (1860–1945): 4 quartets de corda, incloent-hi el núm. 1 en do sostingut menor (1921), també en re menor (pub. Bimbach, 1923, Berlin) i si bemoll major (pub. Bimbach, 1932), quartet en do menor (publicat per E.W. Fritzsch, Leipzig, 1883).
Nikolay Sokolov (1859–1922): 3 quartets de corda (en Fa opus 7, i en La opus 14 i en Re i re menor opus 20, published 1890, 1892 i 1894). També va contribuir als projectes del cercle Beliaiev amb Nikolai Rimski-Kórsakov, Aleksandr Glazunov, Aleksandr Kopilov i d'altres (incloent-hi una polca per a Les Vendredis per a quartet de corda, i altres obres)
Hugo Wolf (1860–1903): un Quartet de corda (1884) i la cèlebre Serenata Italiana per a quartet de corda (1892); també un Intermezzo
Charles Martin Loeffler (1861–1935): 2 quartets de corda, en la menor (1889), i Música per a quatre instruments de corda (1917)
Claude Debussy (1862–1918): un Quartet de corda, en sol menor, op.10 (1893)
Frederick Delius (1862–1934): 3 quartets de corda (1888, 1893 i 1916)
Emánuel Moór (1863–1931): almenys 3 quartets de corda
Felix Weingartner (1863–1942): 4 quartets de corda (en re menor op. 24, la menor op. 26, Fa op. 34 i Re op. 62, pub. 1899, 1900, 1903 i 1918)
Eugen d'Albert (1864–1932): 2 quartets de corda (en la menor op. 7 i Mi bemoll; op. 11, 1887 i 1893)
Aleksandr Gretchaninov (1864–1956): 4 quartets de corda: No 1 en sol major, op. 2 (1894); No 2 en re menor, op.70 (1913); No 3 en do menor, op.75 (1915); No 4 en fa major, op.124 (1929)
Richard Strauss (1864–1949): va compondre un Quartet de corda
Aleksandr Glazunov (1865–1936): va compondre 7 quartets de corda, i altres nombroses obres per a quartet de corda (les Cinc Peces de 1879–1881, les cinc Novelettes op.15, la Suite op.35, les Dues Peces de 1902, l'"Elegia a Belaiev" op.105). El tercer Quartet (1888) se sovint anomenat Quartet Eslau, i el setè (1930) se subtitula Homenatge al Passat.
Gustav Jenner (1865–1920): va compondre 3 quartets de corda en fa major, sol major i Fa (1907, 1910 i 1911 — [10])
Albéric Magnard (1865–1914): va compondre un Quartet de corda (1903)
Carl Nielsen (1865–1931): va compondre 4 quartets de corda publicats, també un primerenc quartet i moviments de quartet
Jean Sibelius (1865–1957): va compondre 3 quartets jovenívols (en Mi bemoll, 1885; en la menor, 1889; i en Si bemoll, opus 4, 1890) i el seu més cèlebre quartet "Voces Intimae", opus 56 (1909) [11]
Ferruccio Busoni (1866–1924): 2 quartets de corda, Op 19 en do menor (1884) i Op 26 en re menor (1887)
Amy Beach (1867–1944): va compondre un quartet, Quartet de corda en un Moviment, op.89 (1921)
Charles Koechlin (1867–1950): 3 quartets de corda, en Re op. 51 (1911-13), op. 57 (1911-16), op. 72 en Re (1917-21)
Max von Schillings (1868–1933): Quartet de corda en mi menor (al voltant de 1887)
Hans Pfitzner (1869–1949): va compondre 4 quartets de corda (en re menor sense número d'opus- 1886, re major opus 13 1903, Do sostingut menor opus 36 de l'any 1925 - després arranjat en una simfonia, i do menor opus 50, 1942)
Alfred Hill (1870–1960): compositor australià, va compondre 17 quartets de corda.
Florent Schmitt (1870–1958): Quartet de corda en Sol, op. 112 (1947)
Louis Vierne (1870–1937): un Quartet de corda (1894)
Wilhelm Stenhammar (1871–1927): compositor suec, va compondre 6 quartets de corda
Alexander von Zemlinsky (1871–1942) 4 quartets de corda i 2 moviments per a quartet de corda: núm. 1 en la major, op.4 (1896); núm. 2, op.15 (1913-15); núm. 3, op.19 (1924); núm. 4 (Suite), op.25 (1936); i dos moviments per a quartet de corda (1927)
Paul Juon (1872–1940): 4 quartets de corda (un jovenívol opus 5 i tres reconeguts quartets op. 11 en si menor, op. 29 en la menor i op. 67 en C)
Ralph Vaughan Williams (1872–1958): 2 quartets de corda: No 1 en sol menor (1908, rev. 1921) i No 2 en la menor (1942/3)
Max Reger (1873–1916): va compondre sis quartets de corda (incloent-hi un publicat poc després de la mort del compositor amb una part opcional per a contrabaix)
Reynaldo Hahn (1874–1947): almenys 2 quartets de corda (la menor de 1939, fa major de 1943)
Charles Ives (1874–1954): va compondre 2 quartets de corda (1896 i 1913), el primer titulat "From the Salvation Army"
Franz Schmidt (1874–1939): quartet 1 en La (1925), quartet 2 en Sol (1929)
Arnold Schönberg (1874–1951): va compondre 4 quartets de corda numerats, el segon dels quals inclou una part per a soprano. També va compondre un primerenc quartet, aquest sense número.
Josef Suk (1874–1935): 2 quartets de corda — en Si bemoll, op. 11 de 1896, i op. 31 en un moviment de 1911, la tonalitat canvia de sol menor a Re bemoll. També la Meditació sobre l'antic Coral Texc "St. Wenceslas", op. 35a, 1914.
Richard Wetz (1875–1935): va compondre 2 quartets de corda: en fa menor op. 43, en mi menor op. 49
Franco Alfano (1875–1954): va compondre 3 quartets de corda
Reinhold Glière (1875–1956): va compondre 4 quartets de corda: en la major, op.2 (1899), en sol menor, op.20 (1905), en re menor, op.67 (1927), en fa menor, op.83 (1943)
Fritz Kreisler (1875–1962): va compondre un Quartet de corda en la menor (1919)
Erkki Melartin (1875–1937): va compondre 4 quartets, en mi menor (1896), sol menor (1900), Mi bemoll major (1902) i en Fa (1910) ([12])
Maurice Ravel (1875–1937): un Quartet de corda, en fa major (1903)
Ernő Dohnányi (1877–1960): va compondre 3 quartets de corda (1899, 1906, 1926)
Joseph Holbrooke (1878–1958): va compondre 2 quartets de corda (1905, 1915)
Frank Bridge (1879–1941): cinc quartets de corda: Si bemoll (1901); No 1 en mi menor ('Bologna') (1906); No 2 en sol menor (1915); No 3 (1926); No 4 (1937), i d'altres peces curtes per a quartet de corda
Jean Cras (1879–1932): un Quartet de corda (1909) [13]
Joseph Marx (1882–1964): va compondre 3 quartets de corda ([15]) sense comptar la primera versió d'un d'ells i un esbós.
Artur Schnabel (1882–1951): va compondre 5 quartets de corda (1918–1940 - [16])
Ígor Stravinski (1882–1971): Tres Peces per ar Quartet de corda (1914); Concertino (1920); Doble Cànon per a Quartet de corda (1959)
Karol Szymanowski (1882–1937): 2 quartets de corda, No 1, op.37 en do major (1917) i No 2, op.56 (1927)
Joaquín Turina (1882–1949): el primerenc quartet op. 4 (1911) i l'obra de maduresa per a quartet de corda, "La Oración del Torero" (1925), més coneguda en la versió per a orquestra de corda i originalment escrita per a quartet de llaüts.
Arnold Bax (1883–1953): 3 quartets de corda: No 1 en sol major (1918), No 2 en mi menor i No 3 en fa major (1936)
Fran Lhotka (1883–1962): Quartet de corda en sol menor
Anton Webern (1883–1945): el seu Quartet de corda està compost utilitzant la tècnica dodecafònica. els Cinc Moviments, op.5 (1909) i Sis Bagatel·les, op.9 (1911-13) també són rellevants en la literatura per a quartet de corda. A més, un Quartet de corda, un moviment lent i un rondó de 1905.
Suite Lírica (serial,1926) per a Quartet de corda, una obra que va influir sobre Bartók i molts d'altres
Egon Wellesz (1885–1974): va compondre 9 quartets de corda, #1 'en cinc moviments' op. 14 (1911–12) fins al #9 op. 97 (1966), i l'op. 103 Música per a Quartet de corda
Othmar Schoeck (1886–1957): va compondre 2 quartets de corda (opp. 23, 1913, i 37, 1923) i un moviment per a quartet de corda (1908).
Alois Hába (1893–1973): va compondre 16 quartets, usan diversos sistemes microtonals (per exemple, el núm. 11 utilitza un sistema de sis tons, el núm. 12, de quatre tons; i el núm. 16, de cinc tons)
Paul Dessau (1894–1979): 17 quartets de corda (#1 abans de 1943 i publicat el 1969?, #2 els 1942/43, #3 els 1943–46, #4 Barbaraquartett o "99 Bars for Barbara" ([17]), #5 Quartettino (Felsenstein-Quartett) el 1955, #6 Sieben Sätze für Streichquartett el 1974, #7 el 1975. També un moviment per quartet de corda l'any 1957.)
Ernest John Moeran: 2 quartets de corda (en la menor i en Mi bemoll major)
Erwin Schulhoff (1894–1942): 2 quartets de corda numerats (1924, 1925), un quartet sense número (1918), un Divertimento, op. 14 (1914) i un conjunt de Set Peces (1923)
Willem Pijper (1894–1947): 5 quartets de corda (1914, 1920, 1923, 1928, 1946)
Walter Piston (1894–1976): va compondre 5 quartets de corda (de l'any 1933 fins al 1962)
Paul Hindemith (1895–1963): violista, va compondre 7 quartets de corda
Dane Rudhyar (1895–1985): Crisis and Overcoming (1978), Advent (1976)
Erich Wolfgang Korngold (1897–1957): potser més conegut per la seua música cinematogràfica, va compondre 3 quartets de corda, op.16 en La (1923), op.26 en Mi bemoll (1933), op.34 en Re (1945)
Quincy Porter (1897–1966): e va compondre 9 (#1, 1923–#9, 1953.)
Jón Leifs (1899–1968): Compositor islandès, va compondre 3 quartets de corda: No 1 'Mors et vita', op.21, (1939); No 2 'Vita et mors', op.36, (1948–51); No 3 'El Greco', op.64, (1965) (font: Grove)
Edmund Rubbra (1901–1986): va compondre 4 quartets de corda (núm. 1 en fa menor op. 35, 1933 revisat 1946; núm. 2 en Mi bemoll op. 73, 1951; núm. 3 op. 112, 1963; núm. 4 op. 150, 1977)
Dmitri Xostakóvitx (1906–1975): va compondre 15 quartets de corda, considerats de la mateixa rellevància que les seues quinze simfonies, pero més "íntims".
Camargo Guarnieri (1907–1993): 3 quartets de corda (1932, 1944, 1963)
Paavo Heininen (nascut l'any 1938): quartets de corda núm. 1 op.32c ("Kwartet smyczkowy") i núm. 2 op.64 ("Anadyr.mpl")
Miklós Rózsa (1907–1995): més conegut per la seua música cinematogràfica, Rózsa també va compondre música de concert, incloent-hi 2 quartets de corda, No 1, op.22 (1950) i No 2, op.38 (1981)
Elliott Carter (nascut l'any 1908): va compondre 5 quartets de corda en la segona meitat del Segle XX, també uns "Elegia" (1948) i Fragments 1 & 2 (1994; 1999); amb el segon quartet va guanyar el Premi Pulitzer, 1960; el tercer és de l'any 1973
Grażyna Bacewicz (1909–1969): 7 quartets de corda, els dos primers publicats després de la seua mort, els altres de 1947 a 1965)
Vagn Holmboe (1909–1996): 20 quartets de corda de maduresa, compostos entre 1949 i 1985. També diverses obres de joventut retirades i un darrer Quartetto sereno completat per Per Nørgård)
Samuel Barber (1910–1981): va compondre el Quartet de corda núm. 1 en si menor, op. 11 (1936), del qual l'Adagio per a corda va ser orquestrat; the Quartet de corda núm. 2, op. 27 (1948); Serenade per a quartet de corda, op.1 (1929), arranjat per a orquestra de corda l'any 1944; Dover Beach, per a baríton o mezzosoprano i quartet de corda, op. 3; i un moviment aïllat per a quartet (1949), que havia de formar part d'un quartet complet que mai no va ser conclòs
Ievgueni Gólubev (1910–1988): va compondre 24 quartets de corda (1931 – 1986)
William Schuman (1910–1992): va compondre 5 quartets de corda (1936–1950)
John Cage (1912–1992): Quartet de corda en Quatre Parts (1950), Trenta Peces per a Quartet de corda (1983), Music for Four (les parts de quartet extretes de la seua Music for...) (1987–1988), Four (1989)
Conlon Nancarrow (1912–1997): va compondre 3 quartets de corda (1945, ca. 1948, 1987), el segon incomplet
Benjamin Britten (1913–1976): va compondre 3 quartets de corda amb número d'opus (1941, 1945 i 1975) més dos primerencs sense número (1928 i 1931) i d'altres obres per a quartet, entre elles els tres Divertimenti, 1933)
Alberto Ginastera (1916–1983): 4 quartets de corda, 1948 a 1974, l'últim amb baríton amb un text del Heiligenstadt Testament de Beethoven
Lou Harrison (1917–2003): String Quartet Set (1979)
Yun I-sang (1917–1995): va compondre 6 quartets de corda (#1 abans de 1956, #2 retirat, #3 el 1959, revisat el 1961, #4 el 1988, #5 el 1990 i #6 el 1992- informació de les notes a la gravació dels quartets 3 i 4, i de [22]Arxivat 2005-04-25 a Wayback Machine.)
George Rochberg (1918–2005) en va compondre 7: el sisè inclou un conjunt de variacions sobre el Cànon de Pachelbel; el segon inclou una part per a soprano amb texts de Rilke; el setè inclou una part per a `baríton sobre textos del fill petit del compositor
Leon Kirchner (nascut l'any 1919): en va compondre 3 (1949, 1958, 1967); el tercer inclou una part per a cinta magnetofònica, amb el que va guanyar Premi Pulitzer, 1967
Mieczyslaw Weinberg (1919–1996): en va compondre 17, des de l'op. 2 (1937 rev. 1986) a l'op. 146 (1987)
Peter Racine Fricker (1920–1990): va compondre 3 quartets de corda (1947 a 1975)
William Bergsma (1921–1994): va compondre 5 quartets de corda (1942, 1944, 1953, 1970, 1982)
Karel Husa (nascut l'any 1921): en va compondre 4; amb el tercer va guanyar el Premi Pulitzer, 1969
Joonas Kokkonen (1921–1996): va compondre 3 quartets de corda (1959, 1966, 1976)
Robert Simpson (1921–1997): va compondre 15 quartets de corda entre 1952 i 1991
Iannis Xenakis (1922–2001): va compondre 4 obres per a quartet de corda: "st/4 — 1,080262" (1955–1962) que va ser composta amb l'ajut d'un ordinador IBM 7090 utilitzant algorismes estocàstics, Tetras (1983), una obra en nou seccions, Tetora (1990), que significa 'quatre' en grec dòric, Ergma (1994).
Luciano Berio (1925–2003): Quatuor núm. 1 (1956), dedicat a Bruno Maderna; Sincronie (1963-64); Notturno (1993); Glosse (1997)
Pierre Boulez (nascut l'any 1925): va compondre Livre pour quatuor (1949), que després va retirar, reutilitzant-ne algunes parts per al posterior Livre pour cordes
Earle Brown (1926–2002): va compondre un quartet (1965)
Morton Feldman (1926–1987): Structures (1951); Three Pieces (1954–1956); Quartet de corda núm. 1 (1979), dura al voltant de 100 minuts; Quartet de corda núm. 2 (1983) dura al voltant de sis hores
György Kurtág (nascut l'any 1926): tres obres: Quartet de corda, op.1, Hommage à Mihály András (12 Microludes), op.13, Officium breve en memorium Andreae Szervánszky, op.28
Thea Musgrave (nascuda l'any 1928): ha compost un quartet de corda (1958)
Ib Nørholm (nascut l'any 1931): ha compost 9 quartets, des del número 1 de 1954 fins al número 9, opus 137, el 1994 ([23]Arxivat 2006-03-24 a Wayback Machine.)
Henryk Górecki (nascut l'any 1933): Quartet de corda núm. 1 ("Already It Is Dusk"), op. 62, Quartet de corda núm. 2 ("Quasi una Fantasia"), op. 64; el Quartet Kronos va estrenar Piesni Spiewaja ("...cançons cantades"), Quartet de corda núm. 3, op. 67 l'octubre de 2005
Krzysztof Penderecki (nascut l'any 1933): vha compost 2 quartets de corda (1960, 1968); Die Unterbrochene Gedanke (1984)
R. Murray Schafer (nascut l'any 1933): 10 quartets de corda fins a l'any 2005; el setè inclou una part per a soprano
Peter Maxwell Davies (nascut l'any 1934): Quartet de corda en un Moviment (1961); i d'altres obres curtes; Maxwell Davies va rebre la comanda de la companyia, Naxos de compondre 10 quartets de corda; n'ha conclòs 8 entre (2002-2005). Les gravacions han estat a càrrec del Quartet Maggini.
Roger Reynolds (nascut l'any 1934): Tetra, Coconino. .. A Shattered Landscape
Alfred Schnittke (1934–1998): va compondre 4 quartets de corda i un Canon in Memoriam Igor Stravinski i Variations per a Quartet de corda
Christian Wolff (nascut l'any 1934): Summer (1960); Lines (1972)
François-Bernard Mâche (1935): Eridan, Quartet de corda op. 57 (1986), compost per al Quartet Arditti; Moires per a quartet de corda i cinta magnetofònica, op. 73 (1994)
Terry Riley (nascut l'any 1935): Quartet de corda (1960); ha compost moltes obres per al Quartet Kronos en la dècada de 1970: G Song; Sunrise of the Planetary Dream Collector; Cadenza on the Night Plain; Mythic Birds Waltz; Salome Dances for Peace; Requiem for Adam; The Sands per a quartet de corda i orquestra; Sun Rings per a quartet de corda, choir i gravació de sons de l'espai realitzades per la NASA, entre d'altres
Peter Schickele (nascut l'any 1935): 5 quartets de corda, 2 quintets amb piano
La Monte Young (nascut l'any 1935): On Remembering a Naiad (cinc petites peces)(1956); Chronos Kristalla (Cristalls del Temps) (1990), en la qual el quartet de corda utilitza gammes naturals i dura al voltant de 90 minuts
Steve Reich (nascut l'any 1936): Different Trains, per a quartet de corda i cinta magnetofònica; i un Triple Quartet (1999), que també pot ser interpretat per un quartet (amb cinta magnetofònica), tres, o per una orquestra de 36 instruments
Erich Urbanner (nascut l'any 1936): ha compost 3 quartets
Philip Glass (nascut l'any 1937): 3 quartets de corda de joventut i 5 de maduresa (1966, 1983, 1985, 1989, 1991) i música per a quartet de corda de la pel·lícula de l'any 1931 Dracula (1998)
Valentin Silvestrov (nascut l'any 1937): 2 quartets (1974, 1988), i el Quartetto Piccolo (1961)
Gloria Coates (nascuda l'any 1938): 8 quartets de corda fins a l'any 2002
John Corigliano (nascut l'any 1938): Quartet de corda (1995), revisat per a orquestra de corda com la Simfonia núm. 2 (2000)
Heinz Holliger (nascut l'any 1939): n'ha compost 1(1973)
Tom Johnson (nascut l'any 1939): Formulas per a quartet de corda (1994) (vuit moviments curts, cadascú seguint una fórmula matemàtica)
John McCabe (nascut l'any 1939): n'ha compost 5 (1960, 1972, 1979, 1982, 1989)
Richard Wilson (nascut l'any 1941): n'ha compost 5 fins al 2006
Ingram Marshall (nascut l'any 1942): Entrada (At the River) 4 quartets de corda amplificats amb processament, Evensongs, Voces Resonae (1984), i Fog Tropes II
Brian Ferneyhough (nascut l'any 1943): quartets de corda Nos. 1–4; el quart inclou una part per a soprano; el Quartet Arditti ha estrenat el cinquè el juliol de 2006
Paul Lansky (nascut l'any 1944): Quartet de corda núm. 1 (1967), Quartet de corda núm. 2 (1971–1978), Ricercare (2000)
Michael Nyman (nascut l'any 1944): 4 quartets de corda, a més d'altres petites peces, fins a l'any 2005
John Tavener (nascut l'any 1944): 4 quartets de corda: The Hidden Treasure - Quartet de corda núm. 1; The Last Sleep of the Virgin – Quartet de corda núm. 2; Diódia - Quartet de corda núm. 3; The Bridegroom – Quartet de corda núm. 4; més altres obres que inclouen parts per a quartet de corda
Peter Ruzicka (nascut l'any 1948): n'ha compost 5; el quart inclou una part per a locutor
Jean-Thierry Boisseau (nascut l'any 1949): Five Episodes per a quartet de corda (2005)
Kevin Volans (nascut l'any 1949): 10 quartets de corda, el darrer estrenat l'any 2006, més un curt moviment per a quartet
Nascuts el 1951 i amb posterioritat
Lois V Vierk (nascut l'any 1951): Into the brightening air (1994/1999), dedicat a Mel Powell i River Beneath the River (1993)
Bunita Marcus (nascut l'any 1952) The Rugmaker (1986)
Wolfgang Rihm (nascut l'any 1952): ha compost 12 quartets fins a l'any 2005
Kaija Saariaho (nascut l'any 1952): Nymphea (Jardin Secret III) (1987) per a quartet de corda i instruments electrònics
John Zorn (nascut l'any 1953): Forbidden Fruit per a veu, quartet de corda i plaques giratòries (1987), Cat o' Nine Tails (or, Tex Avery Directs the Marquis de Sade) (1988), The Dead Man (1990), Memento Mori (1992), Kol Nidre (1996), Necronomicon (2003)
Carl Vine (nascut l'any 1954) composer australià, 4 quartets de corda fins al 2005, dels quals els 3 i 4 han estat gravats: Knips Suite (Quartet de corda núm. 1) (1979); Quartet de corda núm. 2 (1984); Quartet de corda núm. 3 (1994); Quartet de corda núm. 4 (2004)
Bob Ostertag (nascut l'any 1957): All the Rage (1992)
Julia Wolfe (nascuda l'any 1958): ha tret un àlbum amb els seus quartets de corda, The String Quartets: Dig Deep, Four Marys, i Early that summer (1991)
Edgar Meyer (nascut l'any 1961): ha tret un àlbum amb els seus quartets de corda, Short Trip Home (1999)
Jennifer Higdon (nascuda l'any 1962): 7 obres per a quartet de corda: Autumn's Cricket (1987), Voices (1993), Sky Quartet (1997 revised 2001), Amazing Grace (2003), Impressions (2003), Southern Harmony (2003), i An Exultation of Larks (2005).
Graham Fitkin (nascut l'any 1963): Servant (1992); Pawn (2005)
Lior Navok (nascut l'any 1971) Voices from India (Quartet de corda #1) (1997); Hope Cycles (Quartet de corda #2) (2004)
Carson P. Cooman (nascut l'any 1980?): ha compost 4 quartets de corda, a més d'un cert nombe d'obres curtes per a quartet de corda
Quartets de corda (conjunts)
Amb propòsits interpretatius, els instrumentistes de corda de vegades s'agrupen formant un Quartet de Corda ad hoc. Altres formen agrupacions estables que continuen donant concerts durant anys, de vegades canviant algun membre però deixant fix el nom. Vet ací una llista de Quartets de corda estables ben coneguts:
David Blum (1986). The Art of Quartet Playing: The Guarneri Quartet in Conversation with David Blum, Nova York: Alfred A. Knopf Inc. ISBN 0-394-53985-0,
